Els Mossos creen una unitat contra l’auge dels delictes d’odi

Els delictes d’odi s’han triplicat durant l’última dècada a Catalunya. Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 2010 es van denunciar 169 fets i el 2019, 524. Un ascens que no reflecteix la gravetat de la xacra. Segons l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), el 80% de les persones o col·lectius que pateixen agressions, amenaces i insults per les conviccions polítiques, l’orientació sexual, les creences religioses o l’ètnia no denuncien aquests delictes. La suma de les dues variables indica l’existència d’una societat cada vegada més crispada i, en conseqüència, més procliu a alimentar conductes radicals que pateixen ciutadans com el sensesostre a qui tres joves d’estètica neonazi –segons el vigilant que li ha salvat la vida– han mirat de cremar viu ruixant-lo amb gasolina aquest dimecres al barri del Raval de Barcelona. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i el comissari d’Informació, Xavier Porcuna, detallen en una entrevista amb EL PERIÓDICO que preocupa «molt» la deriva intolerant que reflecteixen les dades policials, advertències com les de l’OSCE o el seguiment del fenomen que es porta a terme des de fa anys des d’lnformació. «Crèiem que era necessari abordar el problema de manera específica», sentencia Sàmper, que va acordar amb el major Josep Lluís Trapero, el novembre passat, crear la Unitat Central de Delictes d’Odi i Discriminació. Porcuna concreta que la nova estructura dependrà de l’Àrea Central d’Informació, que estarà dirigida per un policia amb rang de subinspector i que s’articularà a partir de dues línies de treball: «seguiment» i «investigació». Encara no s’ha acordat quants agents la integraran, però sí que es busquen dins del cos perfils d’investigador i d’analista amb estudis acadèmics en àrees com psicologia i sociologia. «Que només es denunciïn el 20% dels delictes d’odi que pateixen els ciutadans de Catalunya significa que hem de treballar perquè la resta aflori», remarca Porcuna. «Com va passar fa anys amb la violència masclista, hi ha moltes persones que encara no saben que poden acudir a la policia», raona Sàmper. El Codi Penal castiga amb una pena de presó d’1 a 4 anys de presó «els que fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup o persona». Agressions presencials El 93% dels delictes d’odi que es registren a Catalunya es cometen de manera presencial. Només el 7% tenen lloc en l’entorn virtual. «L’impacte dels segons és brutal», adverteix Porcuna, perquè amplifiquen les conseqüències d’estigmatització de les víctimes i fan augmentar la por que paralitza els col·lectius que els radicals situen en el seu punt de mira. «Volem crear una cultura corporativa que sensibilitzi tots els agents». Això significa que els agents que es formen a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) rebran instrucció específica en la matèria i que els uniformats –tant dels Mossos com de les policies locals– també comptaran amb les indicacions que dictarà la Unitat Central. L’objectiu és que procedeixin de manera «homogènia» i que ajudin a fer emergir la xifra oculta d’aquests delictes. A Espanya, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) afronten aquest repte en coordinació amb l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi. A Barcelona ja hi ha la Fiscalia de delictes d’Odi, el responsable de la qual Miguel Ángel Aguilarestá especialitzat des de fa anys en la persecució d’aquestes transgressions de caràcter públic, cosa que implica que tant les policies com el ministeri públic poden actuar d’ofici per investigar-los sense necessitat que la víctima denunciï formalment els fets. El comissari afirma que el cos aspira a millorar la instrucció d’atestats. «Treballarem de manera coordinada amb la fiscalia i amb els jutges i farem un seguiment de cada cas per comprovar si han acabat en condemnes per odi o no». Motivacions polítiques A Catalunya, la motivació més freqüent és la que es comet contra la ideologia política. En aquest sentit, Sàmper explica que l’agressivitat manifestada a Vic contra l’acte de campanya de Vox és susceptible de ser investigada com un delicte d’odi. La mateixa formació política el candidat de la qual al Parlament va mantenir en el recent debat electoral un discurs discriminatori contra els menors no acompanyats d’origen marroquí i que ha sigut investigada per la fiscalia de Madrid per tuits que contenien missatges d’odi contra el Govern de Pedro Sánchez. La segona motivació és la que pateixen persones per la raça, l’ètnia o la nacionalitat. La tercera té relació amb l’orientació sexual i la pateixen membres del col·lectiu LGTBI. Fa temps que l’Observatori contra l’Homofòbia adverteix que els atacs augmenten cada any, sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana, que també aglutina la major part de denúncies d’odi que recullen els Mossos a tot Catalunya.

Els Mossos creen una unitat contra l’auge dels delictes d’odi

Les agressions que pateixen persones per la seva ideologia, ètnia, religió o orientació sexual s’han triplicat en l’última dècada

El conseller Sàmper i el comissari Porcuna afirmen que la tendència «preocupa molt» i que urgeix contenir-la

El nou grup haurà d’investigar i analitzar el fenomen i dotar d’eines el cos autonòmic per combatre-ho

El més llegit