Vídeo: La missa sense control ni mascaretes que va desencadenar la Covid a l’església d’El Palmar de Troya

Nadal del 2020. Amb la pandèmia descontrolada i restriccions a tot Espanya, desenes de feligresos van a missa a l’Església Cristiana Palmariana dels Carmelites de la Santa Faç, a la localitat sevillana d’El Palmar de Troya (2.340 habitants). Els homes vesteixen amb túniques i les dones porten vel i mantellina. Entre els presents també hi ha nens i nadons. Tots celebren la cerimònia, que inclou fer un petó al peu d’ una imatge del nen Jesús, sense mascareta i sense respectar les mesures imposades per Sanitat. Així ho mostren les imatges que un dels assistents va gravar el mes de desembre passat durant una d’aquestes eucaristies dins de la basílica, a les quals ha accedit EL PERIÓDICO. Uns dies després, un brot de coronavirus dins dels murs de l’orde religiós va deixar 78 infectats i una taxa d’incidència al municipi de 3.333 casos per 100.000 habitants, cosa que ha obligat la Junta d’Andalusia a tancar perimetralment el poble. «Vuitanta o cent pelegrins van arribar el 22 o 23 de desembre, procedent del Regne Unit, Alemanya i Suïssa, per celebrar el Nadal a l’Església Palmariana. Molts van venir amb cotxe de lloguer, sense fer-se proves PCR . Van marxar als seus països entre el 4 i el 7 de gener», explica a aquest diari Juan Carlos González, alcalde d’El Palmar de Troya, que situa el focus dels contagis en les celebracions i convivències religioses palmarianes d’aquells dies. Fer un petó al nen Jesús Les imatges d’una d’aquelles eucaristies mostren el moment en què els fidels palmarians, separats segons el sexe als dos costats de la nau central, com manen les normes de l’orde religiós, s’acosten a l’altar, sense mascareta, i fan un petó, un per un, als peus del nen Jesús sense que ningú desinfecti la figura entre un feligrès i el següent. Tampoc porta mascareta el papa Pedro III, màxim responsable de l’Església des del 2016, ni cap dels bisbes mentre dirigeixen la cerimònia, ni tan sols quan donen la comunió als assistents que s’acosten a ells. «El virus es va propagar dins dels seus murs, però aviat es va estendre als veïns del municipi, ja que tot i que hi ha religiosos que viuen a la finca de La Alcaparrosa, altres feligresos tenen casa al poble, resen a l’Església, però dormen i fan vida aquí. No són més de deu o dotze famílies estrangeres, però totes tenen molts fills. Per això el grup que va venir per Nadal va ser tan nombrós», afirma l’alcalder de la localitat, on encara hi ha 68 casos actius (27 de fora de l’Església) com a conseqüència del brot, que ja ha deixat set persones mortes, quatre sacerdots i una monja palmarians, i també dos veïns aliens a l’organització religiosa. Amb aquestes xifres, la setmana passada el Govern andalús va prorrogar el tancament del poble quinze dies més. Tots els seguidors de l’orde religiós que viuen a La Alcaparrosa, gairebé un centenar entre bisbes, sacerdots, monges i fidels, segons dades de l’ajuntament, s’han mantingut aïllats a l’interior del recinte, que ha hagut de ser medicalitzat, «com si es tractés d’una residència de gent gran», amb «sanitaris del centre de salut que visiten diàriament l’església per assistir els contagiats i controlar la situació epidemiològica», assenyala l’alcalde. La Junta investigarà les imatges González reconeix que fins que els membres de l’Església van començar a rebre tractament mèdic a mitjans de gener, «era molt difícil saber el que ocorria intramurs, perquè actuen com una comunitat tancada, no tenim contacte amb ningú de l’interior i no podem fer res per impedir els contagis si quan surten al poble van amb mascaretes i respecten les normes i després s’ho salten tot quan es tanquen a la seva propietat privada». Adverteix que posarà les imatges publicades per EL PERIÓDICO en mans de la Delegació Territorial de Salut i Famílies de la Junta d’Andalusia perquè investigui els fets. EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte per via telefònica i a través de diversos correus electrònics amb l’orde religiós per obtenir la seva versió, sense èxit. També ha contactat per telèfon amb un dels representants de l’Església palmariana, el missioner pare Braulio, però no ha obtingut resposta. A la pàgina web de l’organització, un missatge informa a «tots els mitjans periodístics, del mitjà i tipus que siguin», a qui acusen de difondre «de manera falsa o almenys confusa, quan no obertament calumniosa i ofensiva» les seves activitats, que no tenen «cap interès» a comunicar-s’hi. «La mascareta, un morrió per sotmetre’ns» El ‘youtuber’ i reporter d’investigació Carles Tamayo, que va arribar a infiltrar-se a l’Església palmariana el 2019, ha destapat al seu canal diverses converses sobre la pandèmia del coronavirus entre integrants de l’orde religiós, en què deixen anar comentaris com «Aquí a Espanya hem d’anar tots amb la mascareta, que és un morrió per sotmetre’ns». Tamayo també ha revelat les cartes enviades pel papa Pedro III als seus seguidors durant els últims mesos, en què exposa la postura de la seva església respecte al virus: «Estem en temps apocalíptics, hem de preparar-nos per a la mort [...] els palmarians som els únics que poden ajudar-los eficaçment a assolir la salvació eterna», diu un dels escrits. Les vacunes de l’anticrist A l’octubre, quan la vacuna contra el coronavirus ja començava a entreveure’s, Pedro III va escriure als seus feligresos: «Aquests satanistes continuen preparant el tirànic regnat de l’anticrist. Ara estan instant perquè tots els habitants de la terra obligatòriament rebin vacunes. No podem fiar-nos dels satanistes. ¿Per què volen injectar repulsius en cada ésser humà? ¿Serà potser com un sagrament satànic per predisposar millor el poble a acceptar més tard la infame marca de la bèstia?». L’Església palmariana va ser fundada el 1975, com una escissió de la catòlica, per Clemente Domínguez, un vident i agent d’assegurances, conegut com ‘La Voltio’ en bars d’ambient sevillans per la seva anterior feina com a revisor de la llum. Durant el seu papat, va canonitzar entre d’altres Francisco Franco, Carrero Blanco, Don Pelayo i el fundador de l’Opus Dei, Escrivá de Balaguer. L’església es va edificar a La Alcaparrosa, la finca on quatre nenes van assegurar que la Mare de Déu se’ls havia aparegut el 1968. Tot i que la basílica es va aixecar definitivament set anys després, gràcies a les donacions dels seus seguidors.

Vídeo: La missa sense control ni mascaretes que va desencadenar la Covid a l’església d’El Palmar de Troya

Un brot de coronavirus en l’orde religiós que va canonitzar Franco ha deixat 7 morts, 78 infectats i ha obligat a confinar el poble un mes

L’alcalde afirma que els contagis coincideixen amb la visita de pelegrins del grup ultracatòlic procedents del Regne Unit, Alemanya i Suïssa per Nadal

El més llegit