L’Amine i el Mohamed, la història dels dos homes sense llar morts durant l’onada de fred

Els dos homes sense llar que van morir amb poques hores de diferència l’11 de gener a Barcelona, en plena onada de fred, eren d’origen marroquí. Es deien Amine (nascut a Casablanca) i Mohamed (a Al-Hoceima). No es coneixien. El primer no tenia papers, dormia en una cantonada del parc de la Ciutadella i feia pocs mesos que havia arribat a Espanya. El segon tenia una família de la qual s’havia distanciat, pernoctava al replà de l’escala d’un pàrquing de la Barceloneta i vivia a Catalunya des de finals dels anys 90. L’Amine, Ciutadella Just darrere de la font de la Ciutadella, l’Amine va trobar un racó que va convertir en el seu domicili. Havia fugit del Marroc mirant de buscar-se la vida a Itàlia. Després de set anys, va desistir i va recalar a Barcelona, fa tres mesos. Qui explica la seva història és el jove de 19 anys que ha compartit durant les últimes setmanes aquest campament amb l’Amine. Es diu Mohamed, com l’altre sensesostre mort, i va ser atès pels serveis socials de l’Ajuntament poc després de la mort de l’Amine perquè presentava símptomes d’hipotèrmia. El Mohamed va ser qui va demanar a ciutadans que jugaven a ping-pong no lluny d’allà que truquessin a una ambulància al veure que el seu company es rendia. Explica que l’Amine havia agafat molt fred el dia anterior, al mullar-se per la pluja, i que en aquest estat no va superar la nit següent, la de diumenge. Aquest dimarts al migdia, el Mohamed marca amb una cinta municipal el requadre exacte en el qual va morir l’Amine. Diu que tenia 27 anys i no 32, com es va dir dilluns. Al costat de la paret hi ha gargots escrits amb retolador que van fer els dos joves. Els del Mohamed són declaracions d’amor a la seva nòvia, una menor de 17 anys amb qui va conviure alguns dies en aquest lloc de la Ciutadella i que ara resideix en un centre tancat. De l’Amine només hi ha un, un lema local que lloa la seva ciutat, Casablanca. Segons el Mohamed, l’Amine bevia molt, moltíssim. Una ampolla de whisky cada matí i una altra a la tarda. Amb prou feines s’alimentava i també recorria a dos tipus de medicaments: comprimits de rivotril i de doxiciclina. El Mohamed explica que el rivotril, que també consumeix ell, el prenia per estar «bé del cap, per no pensar coses dolentes». La doxiciclina era «per al dolor». El primer és un fàrmac del grup de les benzodiazepines, un anticonvulsionant al qual recorren de forma freqüent alguns nens del carrer. El segon és un antibiòtic d’ampli espectre prescrit per curar infeccions. Entre les restes que segueixen al lloc en el qual va estar l’Amine l’última nit també hi ha un tub de goma d’enganxar Contact Cement, la cola que inhalen a través d’una bossa de plàstic alguns menors marroquins i que, assegura el Mohamed, no pertanyia a l’Amine sinó a un altre jove que ronda pel parc. L’Amine no inhalava cola. La rosa L’Amine va passar dissabte 9 de gener per un negoci de flors fúnebres. Va arrencar una rosa vermella d’una corona i es va fer una fotografia al costat d’ella. Després, va buscar un amic que tenia dades al telèfon i li va demanar que li enviés aquesta flor virtual a la seva mare. És l’última imatge de l’Amine. Hores després va ploure a Barcelona. El jove es va mullar i va començar a trobar-se malament, explica el Mohamed. Alguns companys van marxar a un alberg i li van dir que s’hi unís. L’Amine va respondre que no i juntament amb el Mohamed es va quedar al seu racó de la Ciutadella. L’endemà, el cos de l’Amine es va apagar. El Mohamed, després de ser atès per hipotèrmia, va ser acompanyat per «la policia» fins a un alberg. Afirma que ni ell ni l’Amine coneixien bé com funciona el sistema de llits que ofereix l’Ajuntament. Extutelat en un centre d’Andalusia, tampoc ell fa gaire temps que és a Barcelona. Assegura que passarà la resta de nits de l’onada de fred a l’alberg. Mohamed, Barceloneta El segon home sense llar que va morir durant la nit de diumenge a dilluns, que també es diu Mohamed, parlava diversos idiomes, estava casat i tenia una filla, segons diversos veïns de la Barceloneta. Fa temps es va separar, va tenir problemes amb la llei, va perdre la feina que tenia –cosint en una fàbrica de roba– i va acabar deambulant per aquest veïnat de Ciutat Vella. Tenia 38 anys i el descriuen com espigat, amb els cabells arrissats i ulleres. «Bona gent», remarquen. Els cambrers del Maresma, restaurant ubicat just al costat de l’entrada al pàrquing en la qual va aparèixer mort, expliquen que el dia abans, la tarda del diumenge 10 de gener, van veureel Mohamed molt ebri. Alguns dels seus amics, també expliquen que últimament bevia massa. I que havia perdut les ulleres. El Mohamed no dormia sense sostre, ell es ficava al llit al replà de les escales que condueixen al pàrquing que hi ha sota del mercat. Un vidre el separava de la crua intempèrie. El vigilant el va trobar sense vida a primera hora de dilluns. Hores abans que es confirmés la mort de l’Amine.

L’Amine i el Mohamed, la història dels dos homes sense llar morts durant l’onada de fred

L’Amine va arribar a Barcelona des d’Itàlia fa pocs mesos i va muntar un petit campament en un racó del parc de la Ciutadella

Segons el seu company, bevia molt, a penes menjava, va agafar fred amb la pluja del dia anterior i es va apagar durant la nit següent

El Mohamed, mort a la Barceloneta, va arribar a Catalunya a finals dels anys 90, estava casat i tenia una filla

El més llegit