La pandèmia dels estafadors

L’estafa és el delicte que més ha crescut en els últims anys. També, a diferència dels furts, que viuen de les extintes aglomeracions de turistes, o del narcotràfic, que es proveeix a través de fronteres menys poroses per les restriccions, és la infracció penal que millor s’ha adaptat a la nova normalitat gràcies a la seva expansió en l’entorn virtual, convertint la crisi de la pandèmia en una oportunitat de negoci. Dades: si es compara la mitjana de furts setmanals del 2019 amb les denúncies presentades durant les últimes setmanes de 2020 es comprova que aquest delicte ha patit un descens del 58%. Si es fa el mateix amb les estafes, el resultat és que aquestes han augmentat un 18%. I l’última estafa dels entabanadors consisteix a vendre a les residències d’avis carregaments de vacunes inexistents. Atents a la crisi sanitària El cap Guillem Gosset, de l’Àrea tècnica de Proximitat i Atenció a la Ciutadania de los Mossos d’Esquadra, detalla que els estafadors han aprofitat les necessitats més urgents en les diferents fases de la crisi sanitària. A l’inici, la falta de previsió de les administracions públiques va deixar les empreses sense equips per protegir del contagi els treballadors. Les estafes en aquell període es van concentrar a oferir «mascaretes, guants o gel hidroalcohòlic», recorda. Un objecte tan simple com una mascareta es va convertir en un bé escàs que fins i tot faltava en llocs tan essencials com un hospital. Un malestar que va desesperar responsables de col·lectius de funcionaris o empleats que es veien atrapats entre l’obligació de treballar i la realitat de complir el seu deure exposant-se a emportar-se a casa una dosi de Covid-19. Aquest context va ser el que van aprofitar els estafadors. Quan el circuit legal es va greixar i va poder entregar mascaretes, guants o gels, els estafadors van passar als termòmetres que mesuren la temperatura a través d’infrarojos. Una manera de detectar la presència de febre –un símptoma del coronavirus– que van oferir a farmàcies i a distribuïdores de medicaments, remarca Gosset. Més recentment, quan la demanda de proves de PCR o d’antígens es va disparar, els delinqüents van passar a ‘vendre’ aquests tests. Aquí van trobar un altre filó. Estafadors i barruts Una distribuïdora per a farmàcies confirma a aquest diari que els intents d’enganyar-los han sigut «constants» des que va començar la pandèmia. El responsable diu que gairebé sempre han intentat contactar-hi «a través del correu electrònic o també de plataformes com LinkedIn». «Més d’un centenar» d’hams als quals en el cas d’aquest centre logístic, per sort, no han picat. El modus operandi ha sigut semblant en molts casos. Un mitjancer en anglès afirmava tenir contacte amb un fabricant d’origen xinès capaç de produir i enviar gran quantitat de material farmacèutic –mascaretes o proves PCR–. Demanava que s’abonés la meitat de l’import total per avançat i la resta amb l’entrega. Així van enredar un empresari de Girona, que va avançar milers d’euros per rebre un enviament de mascaretes que mai va arribar. Des d’aquesta distribuïdora es remarca que no únicament els estafadors els han complicat la vida en un escenari tan delicat. També hi ha hagut oportunistes més o menys conscients que han intentat treure profit de l’assumpte. Han sigut empreses nacionals o estrangeres que han ofert productes sanitaris que no tneien l’estricta homologació que exigeixen les autoritats. O la pròpia la normativa canviant que ha provocat que es compressin carregaments homologats que, després d’una modificació legal, han quedat fora del mercat. Vacunes per a les residències L’últim objectiu dels estafadors, segons han detectat els Mossos d’Esquadra, són les residències d’avis. S’han comptabilitzat al voltant d’un centenar de centres geriàtrics que han sigut aclaparats per estafadors que ara els ofereixen vacunes. «Van trucar de nit, van donar dades personals del director i van demanar una transferència perquè arribés una partida de vacunes», explica una empleada d’una residència que va patir un intent d’estafa el 6 de gener. El cap Gosset aclareix que els estafadors disposen del nom i cognoms del director perquè sovint aquesta és una informació que extreuen a través de Google, consultant la web de l’establiment abans de trucar. Contacten de nit, explica el policia, perquè a aquella hora acostuma a despenjar algú que no és el responsable i no disposa de tota la informació. «A aquest empleat li donen el nom del seu cap, li parlen d’una partida de vacunes de la qual hi ha una petita part per pagar i li remarquen que si no abona aquesta quantitat immediatament, les dosis no arribaran», detalla el cap. Els Mossos investiguen l’origen d’aquestes estafes que van atrapar a un geriàtric d’Esplugues. «Podrien trucar de l’estranger però d’altres són nacionals», aclareix Gosset. Consells La policia catalana, que està en contacte amb les residències a través dels agents de proximitat (ORC), demana que s’extremi la prudència davant aquest fenomen. Recorda que les vacunes són gratuïtes i que ningú pot exigir un pagament per rebre-les, que convé mantenir el cap fred en trucades com aquesta que recorren a amenaces que sempre són falses i que, davant qualsevol dubte, el més senzill és contactar amb els Mossos.

La pandèmia dels estafadors

Atents a les diferents fases de la crisi sanitària, els entabanadors han ofert mascaretes, termòmetres, proves de PCR i, últimament, vacunes

Una distribuïdora de medicaments de Catalunya calcula que ha rebut més d’un centenar d’ofertes sospitoses relacionades amb el coronavirus

Els Mossos d’Esquadra adverteixen que les últimes estafes aprofiten la campanya de vacunació i apunten a les residències d’avis

El més llegit