Carles Anfruns: «M’agrada que es gravin les actuacions policials»

¿El ciutadà té dret a sentir-se segur? Naturalment. Per a això està la seva policia. ¿La percepció d’inseguretat és ajustada? Si el ciutadà la té, s’ha d’acceptar i s’ha de treballar per corregir-la. A Barcelona queda molta feina per fer, però és una ciutat segura. Si parlem de robatoris o furts, les xifres estan baixant molt [un 35% i un 60%]. Si parlem de foscor, brutícia, sorolls... no estem parlant d’inseguretat sinó d’incivisme. ¿Hi ha carrers pels quals resulti perillós passejar? Es pot passejar per tots els carrers. Això és Barcelona. A les xarxes socials abunden els vídeos d’atacs a ciutadans... Aquests vídeos fan que sembli que són habituals atacs així a Barcelona. No és cert. I els autors d’aquests vídeos han sigut arrestats. El delicte més normal és el furt i el 80% de delictes no comporten violència. Vostè és psicòleg... Soc policia. Però ha estudiat la carrera de Psicologia i coneix com funciona la percepció social... Sí. I sí, la informació externa que rebem condiciona la nostra manera de viure. En el nou entorn digital un policia actua sempre en presència de càmeres. El policia ho sap com qualsevol ciutadà. Però no s’ha d’avergonyir de cap de les actuacions que fa. Ho parlem en els ‘briefings’. Som professionals i hem d’actuar com correspon. Et gravin o no. Som una gran policia i hem d’estar orgullosos de com treballem. M’agrada que gravin les actuacions dels policies. I si així detectem qualsevol intervenció que no està d’acord amb els nostres principis, actuarem. No perquè hi hagi un fragment de vídeo a les xarxes sinó perquè ho considerem després de contextualitzar els fets i veure què ha ocorregut. Insisteixo: estic orgullós de com treballen els meus policies. I agraeixo aquests vídeos [que mostren casos de mala praxi] tot i que lamento que no acostumin a penjar vídeos de bones actuacions. Fa poc un vídeo d’una veïna va revelar un cas de mala praxi policial al Raval contra un jove xilè. Quan un vídeo demostra un cas real [de mala praxi], ho investiga la Divisió d’Afers Interns i s’actua en conseqüència [quatre agents han sigut apartats]. Però són casos molt excepcionals. Em parla de l’únic cas detectat per un vídeo que hi ha hagut a Barcelona des que soc comissari de la ciutat. I porto més de dos anys. Perjudiquen molt la imatge del cos. Tenim mig milió d’actuacions cada any. I m’està parlant d’una. En l’atestat d’aquesta actuació, els agents sembla que van mentir per atribuir al jove un delicte que no va cometre. Si això va succeir així, la DAI n’informarà al jutge d’instrucció. Això no quedarà en un calaix. ¿Al parlar de seguretat abunda la demagògia? Això em queda lluny. Intento mantenir-me fora de la política. A mi m’agradaria tenir una ciutat utòpica de delicte zero. Treballo per a això. No entenc de demagògies. Amb la pandèmia el delicte ha caigut en picat... Ara hem de vigilar el compliment de les mesures preventives. ¿Han deixat de perseguir delinqüents per perseguir ciutadans? La policia no persegueix delinqüents. Arresta persones que exerceixen conductes tipificades en el Codi Penal. El 16% dels nostres serveis són en resposta a trucades del ciutadà, la resta, la gran majoria, és assistencial, de prevenció als barris. O vigilància antiterrorista, per la qual encara no ha preguntat... ¿Ja ens hem oblidat de l’amenaça gihadista? La policia, no. L’amenaça està igual, en 4 sobre 5. Sempre hem estat enxufats. Fins i tot sense turistes, hem tingut equips en zones de concentració, com la Sagrada Família. ¿Per Nadal hi ha més risc d’atemptat? Això ho revisa el Gabinet de Coordinació Antiterrorista. Però ja estem protegint el mercat de Santa Llúcia, per exemple. Farem el que faci falta. On la gent s’acumula, hi haurà protecció dels Mossos. Abans li preguntava si ara, a causa de la pandèmia, els toca perseguir els ciutadans. Aquesta és una crisi sanitària i tots hem de ser disciplinats per superar-la. La policia, a més, ha de ser sensible i en molts casos, abans de multar, avisa. ¿En quins casos avisa? En temes de mobilitat denunciem de seguida: una persona de Lleida que apareix al passeig de Gràcia s’ha saltat no sé quants confinaments municipals. No hi pot haver avís. Però a una persona de 80 anys a qui li costa respirar i que no porta mascareta… com l’hem de denunciar. La persuadim perquè la utilitzi. ¿El ciutadà s’està crispant amb les restriccions? Tots els gremis es mobilitzen. Alguns que mai havien sortit al carrer. I s’intueix que les coses estan malament. Ho parlem entre nosaltres i estem analitzant la situació. No tinc dades sobre la crispació. Només sensacions: preocupants. Pandèmies a part, porta dos anys i tres mesos a Barcelona... Això és genial. He passat per moltes regions policials. Però Barcelona és elèctrica. Tot és exagerat. Una actuació al Raval no és el mateix que al centre de Granollers, d’on soc jo. Aquí se’ns mira amb lupa, i per això tinc els millors professionals i compto amb l’ajuda d’una Guàrdia Urbana que és impressionant. Aquí la política sempre està calenta, a les juntes de seguretat local ve el fiscal en cap i tothom escull Barcelona per manifestar-se. Trapero ha tornat i l’ha ratificat a Barcelona. Era de justícia que tornés. I soc a la seva disposició per al que necessiti. Si ell està content amb mi a Barcelona, me n’alegro doblement: ser aquí és fer de policia al destí més exigent de Catalunya.

El més llegit