Un mes sense pistes de la jove desapareguda a Vilanova i la Geltrú

Tamara de Castro, una jove de 20 anys que vivia amb el seu nòvio i els pares d’aquest a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), fa un mes que està desapareguda. Els Mossos d’Esquadra investiguen el seu parador. El rastre es perd el 26 d’octubre al matí, quan la seva parella va tornar a casa. «La seva roba, les seves vambes preferides, les seves pastilles per a l’al·lèrgia i la seva targeta sanitària» segueixen a la seva habitació, explica a EL PERIÓDICO el nòvio, Alexandre López. El noi (28 anys) va ser l’última persona que va veure i va parlar amb la Tamara abans de la seva estranya desaparició, denunciada pel pare d’ella en una comissaria de policia de València, on resideix la família, quan Alexandre els va avisar. El nòvio ha explicat als investigadors que aquell matí va sortir de casa cap a dos quarts de nou, com cada dia, per anar a treballar com a electricista. La Tamara es va quedar sola i ell va tornar mitja hora després perquè s’havia oblidat una nota amb materials que necessitava. Llavors, assegura, la nòvia ja no hi era. «No sortia sola» El fet que la Tamara no hi fos li va cridar l’atenció. «Ella no sortia gairebé mai sola, es quedava al pis estudiant per treure’s el carnet de conduir, parlant per telèfon amb la seva mare, amb qui xerrava diàriament, o jugant a la videoconsola fins que jo arribava per dinar i fer alguna cosa junts», afirma. Al buscar entre les coses de la seva nòvia, l’Alexandre va comprovar que hi faltaven «el DNI, 50 euros i un telèfon mòbil antic que no utilitzem, no té ni targeta SIM. L’altre telèfon, el que utilitzem i compartim, el va deixar a casa». L’Alexandre no creu que la Tamara «hagi marxat voluntàriament». Tot i això, malgrat que assegura que va trobar una nota que presumptament ella va deixar en un quadern i que ell va entregar als Mossos. «Me’n vaig, no vull que em busqueu ni res. No estic bé. I si els meus pares diuen alguna cosa, els dius que si els sembla bé, doncs bé, i si no, no soc res ja per a ells, com el meu pare deia. No vull que us preocupeu, estaré bé». L’Alexandre defensa que eren feliços i que tenien «ganes de molts plans de futur en comú, com formar una empresa d’equips de so amb la qual ja havíem començat, comprar una caseta per independitzar-nos dels meus pares i tenir una criatura». Plans que no encaixen amb una presumpta fuga sobtada de la Tamara. Com una reina «Ens vam conèixer fa tres anys a través de Facebook, ella vivia amb els seus pares i els seus germans a València, però es va mudar amb mi i des d’aleshores no hem discutit ni una sola vegada. Jo la tractava com una reina, feia tot el que ella volia per veure-la contenta, no li faltava de res», assegura l’Alexandre. Per acreditar el que diu, ha aportat als Mossos les «cartes d’amor» que la Tamara li va escriure fa tot just dos mesos: «Des del primer dia que ens vam conèixer, em fas feliç sempre i quan estic malament, fas qualsevol cosa perquè estigui bé. Quan no hi ets, et trobo molt a faltar, tot i que quan arribis no ho sembli. Cada segon que passa, el compto. No puc estar sense tu, ets la meva vida sencera», es llegeix en una. «No entenc que se n’hagi anat, però si ho ha fet, que digui alguna cosa, només saber que està bé, jo ja em quedaré tranquil. Si ha conegut algú i no vol tornar, que no torni», demana el nòvio desesperat, que apunta que darrere de la desaparició hi pot haver algú, «algun noi» que conegués a través d’internet. «Ella navegava molt per les xarxes socials, jo d’això no controlo gaire, però potser va conèixer alguna persona que la va manipular. O pot ser que a través de la Playstation, perquè jugava bastant amb gent que no coneixia a través d’internet». A 300 quilòmetres d’on es va perdre el rastre de la Tamara, els seus pares, Ramón de Castro i Consuelo Moreno, intenten buscar-hi una explicació. La mare, a qui la Tamara trucava «cada matí i cada tarda», només té una cosa clara: «No se n’ha anat perquè sí, a mi em diria alguna cosa. L’única vegada que es va escapar de casa nostra sense dir res va ser quan va conèixer l’Alexandre, i ho va fer perquè ella pensava que sent gitanos el meu marit i jo no acceptaríem la seva relació amb un paio. Però quan es va instal·lar a Vilanova, ens va trucar de seguida dient on era, vam anar a veure-la i la vam trobar tan bé que ens vam quedar tranquils», recorda la mare. «Dos nois» d’internet La Consuelo no va notar estrany en la seva filla els dies previs a la desaparició: «Jo la veia bé. És cert que es queixava que se sentia una mica sola quan l’Alexandre se n’anava a treballar. Em deia: “Mama, sempre estic a casa, fins que ell no arriba, no surto...” No coneixia ningú ni tenia gaires amigues a Vilanova i s’avorria molt, però a part d’això, jo la notava contenta». La dona no comparteix les sospites de l’Alexandre sobre la Tamara i els possibles «dos nois que hauria conegut per internet». «La meva filla és molt ingènua i confiada, però el meu marit ha parlat amb aquests homes i res. Un jugava amb ella al ‘Fortnite’, però no la coneixia ni n’havia vist cap foto, i l’altre, un paio amb accent andalús, s’ha rigut de nosaltres quan li hem preguntat per què la meva filla té registrat el seu número de telèfon al mòbil». Els pares de la Tamara tenen «totes les esperances» per trobar la seva filla dipositades en el treball dels mossos i el recolzament de l’associació Sos Desaparecidos i el seu president, Joaquín Amills. La mare de la noia recorda la seva última conversa amb la seva filla, la nit abans que desaparegués: «Vaig veure a la televisió que la situació per la pandèmia havia empitjorat a Catalunya i li vaig demanar que es cuidés. Ella em va respondre: Pots estar tranquil·la, mama, perquè no sortiré de casa per a res».

Un mes sense pistes de la jove desapareguda a Vilanova i la Geltrú

La noia vivia a casa dels pares del seu nòvio quan es va esfumar deixant tota la roba, la targeta sanitària i uns medicaments antial·lèrgics

El més llegit