Deu anys de l'accident de Castelldefels: «No llançarem la tovallola»

A les 23.23 hores de la nit de Sant Joan de l’any 2010, un tren que circulava a 139 quilòmetres per hora va envestir una multitud que creuava les vies a l’estació de tren de la platja de Castelldefels. Aquest dimarts es compleixen deu anys d’un dels pitjors atropellaments massius a Catalunya, que va causar 12 víctimes mortals i 17 ferits. Sentència rere sentència, els tribunals han exonerat Renfe i Adif de qualsevol responsabilitat en l’accident, però, una dècada després, set famílies segueixen lluitant en una desigual batalla judicial. L’última resolució, de l’octubre del 2019, fins i tot condemna els familiars que al llarg dels anys han plantejat successives demandes per la falta de seguretat a l’estació a pagar milers d’euros en concepte de costes judicials. No obstant, malgrat tractar-se de ciutadans humils i amb pocs mitjans, han decidit seguir endavant i presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Nacional del qual actualment estan pendents. «¿Com permet la llei que fins i tot sent nosaltres els perjudicats a sobre hàgim de pagar? –es pregunta Armando Silva, que va perdre el seu fill Jhinson Eduardo, de 18 anys–. Jo no penso llançar la tovallola, tot i que em quedi sol i se m’emportin detingut per no poder pagar. Ja he perdut molt. No em queda res per perdre». Silva va néixer a l’Equador i el 2001 es va instal·lar a l’Hospitalet per treballar restaurant façanes. El 2006 hi va poder portar els seus tres fills, dos nois i una noia. La seva filla va morir de càncer als 18 anys. Un any i quatre mesos després, el seu fill moria en l’accident de Castelldefels. El tercer germà va tornar a l’Equador. Placa commemorativa Coincidint amb el desè aniversari del terrible accident, les famílies tenien intenció de col·locar una placa en memòria dels morts davant els torns d’entrada a l’andana de l’estació de Castelldefels-Platja, però la pandèmia ha retardat els seus plans. L’espai és propietat d’Adif i l’ajuntament de Castelldefels s’ha ofert a ajudar les famílies a fer la sol·licitud formal a aquest organisme. El consistori també els ha ofert dos espais alternatius davant l’estació per col·locar la placa. Aquest dimarts al matí s’ha celebrat la missa a l’església de Castelldefels que cada any recorda les víctimes i ferits i posteriorment algunes famílies han fet un senzill homenatge als seus éssers estimats al costat de l’estació. Una de les coses que més els dolen és que l’opinió pública jutgés els morts, d’origen llatí, com a joves incívics que anaven beguts i que es van llançar impacients a creuar per les vies en lloc de fer-ho pel pas subterrani que porta a la platja. «Era la primera vegada que el meu fill sortia de revetlla –explica Silva–. Era un noi estudiós que no bevia ni fumava». Tampoc encaixa en aquest perfil Agustina de Jesús, que tenia 47 anys en el moment de l’atropellament i va resultar greument ferida al creuar la via amb les seves dues filles. Els implicats viatjaven a l’últim tren d’aquella nit i sempre han defensat que l’aglomeració a l’andana, el tancament del pas elevat que servia per creuar habitualment cap a la platja i la falta de llum va crear una situació de pànic que va portar els viatgers més allunyats del pas subterrani a creuar les vies com a única sortida. La força del tren que circulava en direcció oposada a 139 quilòmetres per hora també va fer que diverses persones que ja eren a l’andana sortissin disparades. Imprudència de les víctimes Eidy Ayala, que va perdre el seu fill Jesús David i actua com a portaveu, ha declarat en diverses ocasions que les famílies assumeixen la part de la responsabilitat de les víctimes, però consideren que Renfe i Adif també han d’assumir la seva. El cas va ser portat inicialment en la via penal per l’avui reconegut advocat del procés Andreu Van der Eynde. Va ser arxivat en tres ocasions, però en l’última interlocutòria del 2014 la jutge va considerar que la falta de previsió d’Adif i Renfe davant la previsible aglomeració per la celebració de la revetlla «pot merèixer un retret des d’un punt de vista civil o administratiu». En comparació, la sentència de l’octubre passat, ja a la via contenciosa administrativa, és extraordinàriament dura i atribueix la responsabilitat de l’accident de manera exclusiva «a l’actuació imprudent i temerària de les mateixes víctimes». L’advocada Núria López, que va prendre el relleu de Van der Eynde el 2015, lamenta «la indiferència i la distància» amb què han sigut tractades les famílies per part de l’administració i considera que «els comentaris de l’opinió pública que des del minut zero feien culpables les víctimes han contaminat el procés i han condicionat la percepció dels fets i la realitat del que va passar aquella nit». «Ningú se’n vol fer responsable i ningú en vol saber res, quan alguna cosa es va haver de fer malament i seria bo tenir-ho en compte per evitar futures desgràcies», afegeix la lletrada. La indemnització que correspondria a les famílies de les víctimes i de la dona ferida ascendeix a 1,3 milions d’euros. Després de l’accident, es van imposar severes mesures de seguretat a Castelldefels-Platja. Degut al tancament de la platja com a mesura de prevenció per la Covid-19, aquesta nit l’estació es mantindrà previsiblement poc transitada per primera vegada en molts anys.

Deu anys de l'accident de Castelldefels: «No llançarem la tovallola»

Es compleix una dècada de l'atropellament massiu a l'estació de tren de la platja del Baix Llobregat que va causar 12 morts i 17 ferits

Les famílies continuen lluitant contra Renfe i Adif, a les quals responsabilitzen de la falta de seguretat davant l'aglomeració per Sant Joan

El més llegit