Un dels productes més luxosos de Madeira és l’exquisit brodat. Un art que va sorgir de la pagesia per omplir els aixovars i la decoració de les llars més riques d’Europa. Tot va començar fa 150 anys quan una productora britànica de vi, establerta a Madeira, va començar a explorar i exportar als seus paisans de l’alta societat tan fi treball, aconseguint que es posés de moda finalment a mig Europa. Però abans, molt abans que això succeís, feia segles a Madeira que les brodadores, dones senzilles de camp, feien les seves obres d’art.
Amb el temps la metxa estava presa i els brodats de Madeira van saltar de l’interior de les cases i ‘quintas’ locals als salons d’aristòcrates i burgesos i les seves hàbils brodadores van trobar una manera de mantenir les seves famílies. Avui dia, marques com Chanel i dissenyadors com Jeff Garner han sucumbit a la seva bellesa i l’han utilitzat a les seves col·leccions, i no només és sinònim de tradició, sinó també de cultura, de qualitat, de paciència, de bellesa i de feina ben feta. Qualitats que s’extrapolen a la seva pròpia llar, Madeira.
Tot això ha configurat una illa única, com si es tractés d’un delicadíssim brodat. Milers de puntades perfectes, sense fallades, fent un dibuix on parar-se en cadascuna i observar, apreciar, valorar. Així és Madeira, unes grans estovalles brodades amb paciència que, a més, s’assaboreix, es beu, es camina. Seguint amb el símil, mentre la greca d’aquestes estovalles bé pot ser l’immens oceà que envolta l’illa, cada part de l’interior suposa un brodat diferent, un d’especial en cada lloc.
La revolució dels vins
Una puntada que es distingeix de les altres, potser la més difícil, que per fer servir l’argot es diu punt Crivo, bé podria ser la Quinta do Barbusano amb Antonio Oliveira al capdavant, que fa vins com si fossin un brodat, amb la mateixa paciència i amor. No ens referim al tradicional i arxiconegut vi de Madeira, sinó a la revolució dels seus blancs, rosats i uns incipients vins negres que produeixen amb dedicació en una de les zones més boniques i desconegudes de Madeira, São Vicente.
La ‘quinta’ mira a una vall plena de casetes emblanquinades de teuladells vermells on sembla que el temps s’ha aturat, concretament el rellotge de la Capela do Pico da Cova fa molts anys va decidir no tornar a donar les hores i es va aturar exactament a les 12.52 i no hi ha gaire pressa per arreglar-lo, així està bé, és bona hora. A les més de 17 hectàrees de vinyes de la Quinta do Barbusano s’arriba per un camí sense asfaltar, al final del qual esperen en formació, a punt per ser tastats, els seus delicats vins acompanyats de la famosa espetada, broquetes de tendríssima carn de vaca rostida lentament a la brasa. Tot un luxe per al paladar.
Funchal, mirant a l’Atlàntic
Una altra zona de les grans estovalles que compon Madeira és Funchal, un gran i extens brodat de cases encantadores, tavernes, museus, restaurants de disseny, hotels imponents, un exquisit servei i un llarg etcètera que s’estén mirant a l’Atlàntic i amb escarpades muntanyes a l’esquena.
És un lloc per recórrer sense pressa, travessant jardins plens de xicrandes i de mil espècies tropicals (no és per casualitat que se celebri allà el Festival de les Flors), descobrint diminutes tavernes amb tradició al llarg del pintoresc carrer Santa Maria o navegant en privat en un veler amb xef a bord i tripulació cinc estrelles. I a la nit, la història continua però amb caires sofisticats, restaurants d’altíssim nivell, alguns amb estrelles Michelín i altres de simplement celestials.
Les estovalles no acaben aquí, com a bona obra d’art són tants els fils, els punts i els dibuixos que conformen Madeira que es necessitaria molt més espai que una pàgina en un diari. Llocs com Porto Moniz i les seves piscines naturals, el surfista poblet de Paul do Mar, o la bellíssima Cambra de Lobos, autèntic i genuí, poble de pescadors i antigament amagatall vacacional de Churchill.
El millor és que cada viatger faci el seu propi disseny i descobreixi l’art de brodar una destí.