Persones amb nanisme, en xous en el punt de mira legal: «Treballem d’amagat; ens fa por que ens denunciïn»

El Javier (nom fictici) és un home de 33 anys amb acondroplàsia (nanisme) que treballa en la nit des que té 20 anys. Al ser contactat telefònicament per EL PERIÓDICO, declina immediatament donar l’entrevista i demana: «Sisplau, no digueu que hem parlat, que no surti per enlloc el meu nom ni el lloc on treballo. Tinc por que em denunciïn i em quedi a l’atur». És una constant. Les quatre persones amb acondroplàsia contactades per aquest diari per dur a terme aquest reportatge no s’han prestat a participar. Almenys de forma pública. Accepten parlar fora de càmera, però no a cedir fotos o que s’utilitzi el seu nom real. I molt menys que es reveli el seu lloc de treball. Tots quatre han treballat gairebé tota la seva vida en la nit. Espectacles de discoteques o pubs. Animació, balls o striptease. El mateix perfil que els que va contractar el futbolista del FC Barcelona Lamine Yamal per a la festa del seu 18è aniversari. Ha sigut aquesta circumstància la que ha tornat a posar les persones amb nanisme en el focus mediàtic. «Jo faig un espectacle còmic i la gent riu amb mi, com riuria amb qualsevol còmic sense acondroplàsia» Juan Torres, Misterpeke Artista amb acondroplàsia Ara, el futbolista s’enfronta a possibles sancions econòmiques que van dels 600.000 al milió d’euros. El motiu és que podria haver incorregut en un delicte que vulnera la Llei General de Persones amb Discapacitat. La disposició addicional tretzena de l’esmentada llei assenyala que «queden prohibits els espectacles o activitats recreatives en què s’utilitzi persones amb discapacitat o aquesta circumstància per suscitar la burla, la mofa o la irrisió del públic de manera contrària al respecte a causa de la dignitat humana». Encara es desconeixen els racons del que ha passat en aquella festa, però l’assumpte ja ha escalat el Govern: el Ministeri de Drets Socials ha demanat a la Fiscalia, al Defensor del Poble i a l’Oficina de Lluita contra els Delictes d’Odi que investiguin si en aquella festa es va vulnerar aquesta llei. «Per a aquest cap de setmana tenia un bolo contractat: una festa d’aniversari privada al reservat d’una discoteca. Dilluns em va trucar el noi per dir-me que l’anul·lava perquè li feia por que li posessin mig milió d’euros de multa», ens explica per telèfon Sergio (nom fictici), un dels testimonis que treballa en el món de la nit per la Costa del Sol i que tampoc ha consentit donar el seu nom o imatge. «És una mer**. Jo només sé fer això. Sempre m’he guanyat molt bé la vida. Aquesta llei ens discrimina. No ens han preguntat a nosaltres. L’únic que fa és impedir-nos treballar en un determinat sector. Ja treballem d’amagat perquè ens fa por que ens denunciïn. O m’amago per treballar o em moriré de gana, perquè tampoc és que ens donin solucions. Ens ofereixen 700 euros. ¿Com viuré jo amb això?», explica als seus 38 anys, casat i amb una filla. Però ¿tenen realment prohibit les persones amb nanisme treballar en el món de l’espectacle? ¿què diu exactament aquesta llei? Es tracta d’una disposició addicional de la Llei General de les Persones amb Discapacitat aprovada el maig del 2003 i diu el següent: «Queden prohibits els espectacles o activitats recreatives en què s’utilitzi persones amb discapacitat o aquesta circumstància per suscitar la burla, la mofa o la irrisió del públic de manera contrària al respecte a causa de la dignitat humana». És la interpretació de la norma la que posa aquests treballadors en una situació de vulnerabilitat: «¿On és la burla o la mofa en el meu espectacle còmic? Perquè jo faig un espectacle còmic i la gent riu amb mi, com riuria amb qualsevol còmic sense acondroplàsia. Per a això se suposa que està un còmic, ¿no? Per fer riure». És l’argument de Juan Torres, més conegut com a Misterpeke. És l’únic que ha acceptat donar el seu nom. «Fa 30 anys que treballo i sé el que he de fer. Les associacions que diuen representar-nos no ho fan. No ens representen, però parlen en nom nostre. No ho haurien de fer. Tinc veu pròpia per decidir el que faig amb la meva vida personal i professional», conclou. El Román és un empresari de Madrid que contracta aquest tipus d’espectacles. I reconeix que «cada vegada hi ha més por. Tant entre la gent que els contracta com entre els mateixos artistes. Perquè són artistes, encara que els fastiguegi a alguns. I molts amb qui treballo em diuen que abans feien espectacles de carrer. Res estrany, coses aptes per a tots els públics, xous per a nens. Ara s’amaguen; ja no fan res al carrer per si els denuncien. Seria humiliant, a més de discriminatori», acaba. EL PERIÓDICO també s’ha posat en contacte amb ALPE, la fundació més gran de persones amb acondroplàsia d’Espanya. El seu patró i assessor, l’advocat de Gijón Felipe Orviz (també afectat d'acondroplàsia), ha declinat atendre els mitjans de comunicació fins que s’apaivagui la situació. «Estem a l'espera de conèixer la resolució de les possibles denúncies que s’han presentat. L’únic que podem dir és que no ens agrada el circ mediàtic que s’ha muntat amb aquesta polèmica».

Persones amb nanisme, en xous en el punt de mira legal: «Treballem d’amagat; ens fa por que ens denunciïn»

Els treballadors amb acondroplàsia del món de l’espectacle denuncien discriminació: «Ens prohibeixen treballar en festes, però no ens donen alternatives laborals»

El Govern denunciarà davant la fiscalia la contractació de persones amb nanisme en l’aniversari de Lamine Yamal

El més llegit