Miquel Esquius, comissari en cap dels Mossos: "Requisem una mitjana de mil armes blanques cada mes"

Fa aproximadament un any, Miquel Esquius va tornar a assumir el comandament dels Mossos d'Esquadra, càrrec que ja havia exercit prèviament durant un període de deu mesos comprès entre 2018 i 2019. El primer any del màxim responsable de la policia catalana ha estat marcat per la lluita contra les armes blanques a l'espai públic, el narcotràfic i la delinqüència que fa del robatori o el furt la seva forma de vida. Esquius subratlla la importància de l’actuació integral de totes les unitats del cos per afrontar els grans reptes de seguretat. De moment, l’aplicació del pla contra els multireincidents deixa un balanç de 400 detinguts i 13.000 identificats. Què destacaria del seu primer any al capdavant dels Mossos? És un balanç positiu. Hem actuat en àmbits acordats amb el Govern per millorar la seguretat i la convivència de la ciutadania, que és la nostra prioritat. Ens hem centrat en la multireincidència, per a la qual hem implantat el pla Kanpai a tot el territori amb una visió més global. Els delictes han baixat. Per fer-ho hem comptat amb altres cossos policials i seguretat privada. També hem abordat temes com les armes blanques a l'espai públic, el tràfic de marihuana o les ocupacions delictives, entre altres, amb accions directes que s’apliquen arreu de Catalunya. Han baixat els delictes amb aquestes actuacions? El descens és del 5,5% a tot Catalunya i a Barcelona encara és més pronunciat: més del 8% aproximadament. I diria que aquest balanç és bo perquè hem estat capaços de comptar amb diverses unitats policials alhora per desenvolupar plans específics des de la vessant operativa i estratègica que ens permet fer una bona anàlisi de la criminalitat. Alhora, fem seguiment per veure si cal adaptar-los o redefinir-los en cada moment. El seu pla estrella ha estat la lluita contra la multireincidència. Es fa de forma més quirúrgica, amb més intel·ligència policial i comptant amb la col·laboració d’altres cossos. El Kanpai ens aporta una visió més global, tenim més anàlisi de la situació, uns dispositius de nombrosos efectius concentrats en un dia i en diversos punts simultanis que ens permeten una visualització més àmplia. Sabem on són els multireincidents i podem ser més efectius amb l’aportació d’agents uniformats, de paisà i d’unitats especialitzades, com la canina, drons o d’ordre públic entre d’altres. La implicació de totes elles ens permet actuar amb contundència i fa que tot el cos se senti implicat en l’operatiu, des de comandaments fins a agents. Ha canviat el paradigma de la lluita contra aquesta delinqüència? Els delinqüents s’adonen que a Catalunya no ho tenen fàcil per continuar actuant. Portem més de 13.000 identificacions de persones que compten amb una mitjana de tres antecedents. També hi ha 400 detinguts i investigats que tenen de mitjana set antecedents cadascun. Actuem contra els delinqüents que pertanyen a grups organitzats i fan del delicte la seva forma de vida i de enriquir-se. Compartim informació amb policies de grans ciutats europees i veiem que alguns criminals han marxat de Barcelona en notar la nostra pressió. En aquests operatius ja s’actua contra altres problemes com les armes blanques. Tenir tants agents concentrats en dispositius específics i intensos en llocs concrets provoca un impacte en la ciutadania i en el delinqüent. Seguim amb el missatge de ‘tolerància zero’ amb les armes blanques a l’espai públic, principalment en zones d’oci nocturn, en què hi ha molta afluència de gent, ja que s’utilitzen per baralles que acaben amb lesions greus. A l’inici de la nova fase del pla Daga al setembre vam requisar moltíssimes armes blanques i ara han baixat les intervencions però seguim actuant, amb una mitjana de 1.000 armes intervingudes cada mes. S’ha entès que no es pot anar amb ganivets o navalles pel carrer... S’ha assumit que no és acceptable portar una arma blanca segons quines hores i en determinats espais, però encara serem més efectius quan les sancions siguin més nombroses i àgils, un cop s’agilitin els procediments administratius. Hi ha un 30% de reincidents en denúncies administratives per portar arma blanca que si haguessin rebut la sanció de forma immediata, com passa amb els temes de Trànsit, haurien estat conscients de la gravetat de la seva acció. Per això aquestes multes ens ajudaran a la dissuasió. Catalunya continua sent el jardí de la marihuana d’Europa. Més enllà dels cops a les plantacions, el pas següent és atacar les estructures econòmiques dels narcos? Fins ara hem tingut molt present quantes plantes podem requisar i amb quantes plantacions acabem però no ens hem fixat tant en l’impacte econòmic del fenomen de la marihuana. És tot un món en què es guanya molts diners no únicament amb la plantació, també amb la venda de llavors, amb el transport de droga, amb el frau elèctric, la instal·lació d’aires o llums... i són els àmbits que hem de dificultar perquè no es muntin cultius, ja que les penes no solen dissuadir els delinqüents. Veiem que el nombre de plantacions és més o menys estable però no decapitem el negoci, per tant hem de combatre l’estructura econòmica de les organitzacions criminals. Hem d’anar més enllà i treballar una vessant preventiva... En quin sentit? Es parla poc de l’impacte de la marihuana en la salut. Una plantació d’ara no és la mateixa que fa cinc o vuit anys, tenen més components nocius per a la persona. No podem continuar banalitzant el seu consum, i més enllà de la vessant educativa, hem d’atacar policialment l’economia submergida tan bèstia que genera aquesta droga. També s’ocupen pisos per posar-hi plantacions... En el tema de les ocupacions hi ha les que fan servir l’habitatge ocupat per cometre altres delictes com cultivar marihuana, comprar objectes robats o que hi resideixin persones reincidents, cosa que genera un problema de convivència amb els veïns. Després hi ha les ocupacions més econòmiques, en què una tercera persona amb afany de lucre ocupa un pis i el lloga a una altra persona, tot i que no sigui seu, obtenint un guany. Els delictes per violència sexual són els que continuen augmentant. Es denuncia més que abans? Els tècnics diuen que hi ha entre el 85% i el 90% de casos ocults que no es denuncien, des de tocaments fins a l’agressió màxima. Els més greus solen passar en l’àmbit privat i provenen de l’entorn conegut de la víctima, més d’un 50%, i per això apostem per una actuació educativa i preventiva a més de policial, perquè la gent prengui consciència i sàpiga que hi ha límits que no es poden sobrepassar. Nosaltres posem les màximes facilitats perquè denunciïn, també en els casos d’agressions que passen fora de l’entorn privat, com llocs d’oci o espai públic, així com incidim en la prevenció. La Comissaria de la Dona neix d’aquesta voluntat de posar les víctimes al centre? Hem posat molt d’interès per millorar l’atenció a la víctima, des que acudeix a comissaria fins a les que requereixen seguiment i protecció. La Comissaria de la Dona ens ajudarà a millorar perquè la víctima estigui millor atesa en tot moment, des de la interposició de la denúncia fins al final del procés judicial.

Miquel Esquius, comissari en cap dels Mossos: "Requisem una mitjana de mil armes blanques cada mes"

El màxim responsable policial assegura que la lluita contra ganivets i navalles serà més eficaç quan les sancions siguin més àgils

El més llegit