Els estius d’ara són molt més calorosos que els d’abans (i aquests cinc gràfics ho demostren)

L’avenç del canvi climàtic a Espanya està transformant totes les estacions, començant per l’estiu. Segons confirmen els registres de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), a l’estiu és quan s’estan veient més clarament els efectes de l’escalfament global i dels extrems climàtics a Espanya. I és que les dades demostren que aquesta estació, ja per si mateixa càlida, està arribant a valors cada vegada més elevats i polvoritzant rècords any rere any. Aquests són els gràfics que demostren que els estius d’ara són molt més calorosos dels d’abans i que, si continua així, en les pròximes dècades aquesta estació podria tornar-se encara més calorosa. 1 L’escalada de la temperatura mitjana La primera dada a tenir en compte és que, tal com confirmen els registres, la temperatura mitjana a Espanya ha pujat gairebé dos graus. Aquest fenomen s’observa durant tot l’any, però s’accentua encara més a l’estiu, quan les temperatures arriben per si mateixes a valors elevats. «Als anys setanta la temperatura mitjana per a aquesta estació era de 20,7 graus, i ara voreja els 23. Això implica que els estius són ara dos graus més càlids que fa cinquanta anys, amb temperatures cada vegada més extremes i més risc d’onades de calor», relata Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). 2 Entre 10 i 12 dies més de calor extrema Durant els estius actuals no només es donen temperatures més altes que en els vuitanta sinó que, a més, es registren entre 10 i 12 dies més de calor extrema que abans. A Madrid, per exemple, entre la dècada de 1970 i el 2000, només es registraven una mitjana de tres dies per sobre dels 37 graus durant tot l’estiu. Aquest any, en tan sols un mes ja s’han registrat una desena de dies per sobre d’aquest llindar. I això que encara queden dos mesos de calor intensa per endavant. 3 Cada vegada més per sobre dels 25 graus Els registres indiquen que les temperatures estiuenques, per sobre dels 25 graus, apareixen cada vegada abans i s’allarguen més en el temps. A Catalunya, per exemple, aquest llindar no se solia superar fins a mitjans de juny. Ara ja es comencen a donar al maig i s’estenen fins a mitjans o finals de setembre. 4 Més nits tòrrides A més de l’augment de la calor diürna, que arriba a xifres cada vegada més altes i de manera més persistent, també s’està observant un augment de la calor nocturna. A Barcelona, per exemple, entre el 1924 i el 2003 mai s’havia registrat una nit a més de 23 graus durant un mes de juny. Des d’aleshores s’ha arribat o superat aquesta xifra durant aquest mes un total de 43 vegades; 10 d’aquestes, gairebé la quarta part, el juny d’aquest any. Els registres indiquen que, en general, a les 10 capitals espanyoles més poblades, on resideix una cinquena part de la ciutadania, hi ha 10 vegades més nits tòrrides ara que als vuitanta. 5 Previsions enceses Els estudis més importants realitzats fins ara indiquen que, si continua així, si les emissions de gasos amb efecte hivernacle segueixen a l’alça, per a finals de segle els estius mediterranis podrien ser fins a 2,5 graus més elevats que ara. «Això significa que si ara el dia més càlid de l’estiu en una determinada ciutat és de 38 graus, el 2050 serà de 40,5 graus», comenta Rubén del Campo, que no descarta que en un futur pròxim a Espanya es puguin registrar puntualment temperatures de més de 50 graus.

El més llegit