En l’any 2010, molt poc després de la punxada de la bombolla immobiliària a Espanya, un col·lectiu d’artistes denunciava els processos d’elitització que expulsaven gran part dels veïns de barris històrics a Bilbao, Gijón, Madrid, València i Lisboa. Els del Raval veien les botigues de tota la vida tancant davant els seus ulls mentre els lloguers es disparaven. Franquícies, carcasses, pa de plàstic i cafè a tres euros. "Compro pis en aquesta finca, de particular", cal·ligrafies blaves impostaven a la bústia. ¿Gentriquè? Gentrifugació, Pepi, com la rentadora. Aparti’s, senyora, que ve el mercat. En l’argot immobiliari deien que eren pisos "amb cuc".