La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

Coberts, bastonets i palletes de plàstic continuen a la venda a nombrosos comerços d’Espanya, malgrat que la seva fabricació i distribució estan prohibides des de fa quatre anys per la directiva comunitària que va entrar en vigor el 3 de juliol del 2021. Llavors, aquest tipus de productes es van vetar per l’impacte ambiental i la dificultat per ser reciclats. En concret, a més de palletes, coberts, bastonets de cotó i bastonets de globus de plàstic, es va proposar la retirada del mercat de tota mena d’envasos per a menjar ràpid fabricats amb poliestirè expandit (suro blanc). Igualment, es van restringir els productes fets amb plàstic oxodegradable perquè, tot i que sembla que es degrada, es manté fàcilment al medi natural en forma de petites partícules en suspensió que poden ser nocives per a la salut, i facilita l’aparició de microplàstics. És cert que l’ús d’aquests articles s’ha reduït de manera considerable. No obstant, la falta de controls efectius i algunes llacunes en l’aplicació han permès que molts d’aquests estris es mantinguin en circulació. Les entitats ambientals no només critiquen aquesta aplicació poc contundent. També denuncien que l’estratègia europea contra la contaminació plàstica continua centrada en el reciclatge, mentre que deixa en segon pla mesures com la reducció o el foment de la reutilització. Utilitzar i llençar «No podem entendre que encara es puguin comprar elements que haurien de ser directament il·legals», lamenta Rosa García, directora de l’organització Rezero, en conversa amb EL PERIÓDICO. Adverteix que tampoc es compleix l’última llei aprovada pel Govern: «Als supermercats es poden veure productes hiperenvasats quan la llei diu que no ha de ser així». García considera que tant la directiva europea com la llei espanyola que es va aprovar un any després, el 2022, haurien de contribuir a potenciar la reutilització. «No obstant, tot se centra en el reciclatge», diu la directora de l’entitat. Les alternatives impulsades en el mercat per la indústria, afirmen, no eviten la generació de residus: «En molts casos, s’ha substituït el plàstic pel paper o el cartró, d’acord, però s’utilitzen palletes o coberts que continuen sent d’un sol ús». «¿Quin sentit té aquest model de consum?», qüestiona. «S’ha substituït el plàstic pel paper o el cartró, però s’utilitzen palletes d’un sol ús» Rosa García Directora de Rezero Ecologistes en Acció i Residu Zero s’afegeixen a la queixa i coincideixen a dir que Espanya ha suspès després de quatre anys d’aplicació de la llei. Consultats per aquest diari, afirmen que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha de capgirar la situació actual: «És intolerable que una norma de la UE que existeix des de fa quatre anys no s’estigui complint al peu de la lletra». De fet, indiquen que la Comissió Europea ha avisat aquesta setmana Espanya que continua lluny de complir diversos objectius clau en matèria de residus. En la seva quarta revisió sobre el compliment de la normativa europea, destaca carències persistents en l’economia circular i en la gestió de residus. Espanya no va arribar a l’objectiu de reciclar el 50% dels residus municipals el 2020 i corre el risc d’incomplir les metes del 2025. A més, Brussel·les detecta una «falta de coordinació» entre administracions i alerta d’una bretxa d’inversió anual de més de 10.000 milions. Les plataformes implicades en el foment de l’economia circular exposen que la transició cap a aquest model requereix un canvi de paradigma en la producció (disseny i embalatge) i el consum, per a així potenciar elements duradors, reparables i reutilitzables. Gols de festivals García, sobre la mala execució de la directiva europea d’objectes de plàstic d’un sol ús, posa l’exemple dels gots retornables en els festivals de música: «Són envasos de plàstic que costen 30 cèntims i que, malgrat considerar-se reutilitzables, només es reciclen i gràcies». «El més coherent seria rentar-los i utilitzar-los any rere any», opina. Les organitzacions exigeixen un «augment immediat» dels controls per evitar la comercialització de productes prohibits. Alguns penetren a Espanya des de fora de la Unió Europea, procedents de països on no hi ha restriccions d’aquest tipus, i acaben a les prestatgeries d’establiments comercials. Aquesta situació facilita que productes prohibits continuïn presents en botigues de barri i fins i tot en plataformes digitals. D’altra banda, recorden que la reutilització i la reducció són pilars fonamentals (així ho reclama Europa) per minimitzar la generació de residus. Aposten per deixar enrere els articles d’un sol ús i reclamen al Govern l’aprovació d’una nova llei de prevenció de residus que vagi més enllà dels plàstics i limiti també altres materials d’un sol ús. «L’únic camí per avançar cap a un sistema sostenible és reduir els residus que generem de manera dràstica», insisteix García. «Es tracta de canviar radicalment la manera en què produïm i consumim, però per aconseguir-ho s’han d’implicar tant l’Administració com el sector privat», diu.

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

Les entitats ambientals denuncien que l’estratègia encara prioritza el reciclatge sobre la reducció i la reutilització

La falta de controls efectius i llacunes a l’aplicar la norma permeten que molts productes continuïn en circulació

Espanya ja negocia amb els supermercats el desplegament de la devolució d’envasos per al 2026

El més llegit