La reforma de l’atenció primària busca que l’atenció sigui en 48 hores

La reforma integral de l’atenció primària de Catalunya va arrencar ahir amb l’acord de Govern anunciat per la portaveu, Sílvia Paneque. Els 27 centres d’atenció primària (CAP) seleccionats a l’abril per Cairos (el comitè de reforma de la sanitat pública presidit per Manel del Castillo, gerent de Sant Joan de Déu) van començar a funcionar com a centres de salut integral de referència (CSIR) des d’ahir. Fins ara s’havien estat dissenyant les mesures que estaran en funcionament en aquests CAP. En un any es farà una avaluació i, previsiblement, s’implantaran les mateixes mesures en la resta de centres de Catalunya. Aquesta reforma implica també un canvi de nomenclatura: els CAP passaran a dir-se CSIR. Són molts els aspectes per millorar en la primària, però el principal –i aquí és on se centrarà aquesta reforma tan ambiciosa, després de 40 anys sense tocar el sistema– és reduir les llistes d’espera (és a dir, millorar l’accessibilitat al metge de capçalera) i frenar el continu transvasament de pacients a les mútues. Una realitat que, segons el doctor Del Castillo, posa en "risc" la "sostenibilitat social" del sistema. A Catalunya, un 32% dels ciutadans tenen una assegurança privada. A més de millorar l’accessibilitat, els CSIR també tindran més autonomia organitzativa i de gestió, més desenvolupament de les competències professionals i una millor orientació a la salut comunitària i millor integració sanitària i social. Millor organització Com va dir ahir, en una atenció a periodistes, Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut, "l’atenció primària és una prioritat del Govern i del departament". Segons ella, l’acord de Govern, que "aprova les mesures de transformació de la primària", permetrà tenir centres de salut "més autònoms, més comunitaris i més productius". "Estaran més integrats amb la salut mental i amb els diferents serveis que atenen els pacients crònics", va explicar Plaza. ¿Quin serà el canvi principal que viuran aquests centres? "Canviarà l’organització", va respondre Del Castillo. "No tenim una falta de recursos, tenim una organització millorable. El 2019 hi havia a Catalunya uns 115.000 sanitaris. Aquest any ja són 145.000. Falta una millor organització", va dir el president de Cairos. Segons l’anàlisi de Cairos, amb aquesta reforma els centres podran atendre els seus pacients en 48 hores des que demanen cita (un dels compromisos del Govern de Salvador Illa). Però amb precisions. "Per a algunes coses, l’atenció serà immediata. Altres, les que es puguin, trigaran cinc dies. Per descomptat, les demandes urgents o agudes seran resoltes de manera immediata", va dir Del Castillo. Segons l’anàlisi de Cairos, els canvis poblacionals, la fragmentació sanitària i social i la rigidesa del model organitzatiu estan al darrere de la falta d’accessibilitat de la primària. El model Cairos, com va explicar Del Castillo, es basa en quatre C: coneixement ("Hem escoltat molta gent, a més de 300 entitats, sindicats, gerents, exconsellers…"), confiança ("En els professionals: els CSIR els donen autonomia per organitzar de la millor manera l’atenció"), constància ("Canviar les coses no és fàcil. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l’Aquas, avaluarà les experiències dels CSIR) i continuïtat ("Això no és un canvi per avui, sinó per al futur, i per això hem creat Cairos Jove"). Intel·ligència artificial Eines com la intel·ligència artificial i el pes més gran dels administratius (que ajudaran a "desburocratitzar" la feina de metges i infermeres) serviran per millorar la situació. "Creiem que la de l’administratiu serà una figura clau en aquest nou funcionament. Haurem d’ajudar els companys dins de les consultes perquè tinguin un altíssim valor clínic i que puguin fer de metges i infermeres", va dir per la seva part Miquel Prats, de l’àrea d’Atenció a la Ciutadania en el CSIR Comte Borrell.

La reforma de l’atenció primària busca que l’atenció sigui en 48 hores

La Generalitat firma un acord pel qual 27 CAPs comencen a funcionar amb més autonomia i amb l’administratiu com a figura clau per "desburocratitzar" metges i infermeres. En un any s’avaluaran els resultats.

El més llegit