¿Funciona acadèmicament separar nenes i nens?

Les notes més altes de la selectivitat a Catalunya i Madrid reobren el debat sobre l’educació segregada: mentre alguns experts asseguren que el tracte personalitzat afavoreix el clima d’aprenentatge i veuen aquests centres com una opció més, d’altres qualifiquen les aules no mixtes d’"error educatiu".

¿Funciona acadèmicament separar nenes i nens?

A la selectivitat catalana, dues de les notes més excel·lents han correspost a dues alumnes d’escoles d’educació diferenciada (segregada per sexes): Catalina Goytisolo, de l’escola Canigó de Barcelona, i Raquel Giménez, de La Vall de Bellaterra. Totes dues han obtingut un 9,9 sobre 10. A Madrid, una altra nota espectacular (un 10 de 10) ha correspost a Santiago Quemada, estudiant de Retamar, centre que també té educació diferenciada. Les altes qualificacions han obert el debat sobre aquest model d’ensenyament en el qual se separa a nois i noies. Tots reben els mateixos continguts curriculars i tenen els mateixos objectius però en centres diferenciats. ¿És un model beneficiós des del punt de vista acadèmic?

Internacionalment, l’educació diferenciada està més establerta als països anglosaxons, on es vincula més a la tradició que a la religió. Els seus defensors asseguren que també és una oportunitat per a les classes més humils econòmicament. Fonts de l’escola madrilenya Retamar remarquen que als EUA hi ha escoles d’educació diferenciada en ambients desfavorits que ajuden els alumnes a millorar la seva vida i aconseguir un futur millor. A França, no obstant, passa el mateix que a Espanya: està més unit a l’ideari religiós.

A Espanya hi ha entre 30 i 40 escoles que imparteixen educació diferenciada. La majoria estan vinculades a l’Opus Dei, tot i que ni l’alumnat ni les famílies tenen per què pertànyer a aquest moviment religiós. Fa anys, el nombre de centres segregats era més gran, però l’actual llei educativa (Lomloe o llei Celaá) va decretar la retirada de la subvenció a les escoles concertades que mantenen aules exclusivament d’alumnes nois o d’alumnes noies, una decisió recorreguda al seu dia per Vox però ratificada pel Tribunal Constitucional el 2023. Sobreviure passa, doncs, per mantenir les aules diferenciades i convertir-se en un centre completament privat o continuar sent concertat, però implantar les classes mixtes. La Vall, per exemple, i les altres dues escoles diferenciades que té el grup Institució Familiar d’Educació (cinc més són mixtos) passaran a ser privats el curs 2026-27.

De les 20 distincions que aquest grup ha tingut en tots els seus centres en les PAU el 2025, nou corresponen a La Vall. Fonts del centre asseguren que la clau de l’èxit educatiu, especialment entre les noies i les assignatures científiques, està en la "personalització de l’ensenyament".

D’entrada, la literatura existent sobre el tema apunta que el tipus de centre, ja sigui segregat per gènere o mixt, no té un impacte estadísticament significatiu en el rendiment acadèmic, menys en països amb un baix índex d’èxit educatiu, on els estudiants de centres mixtos obtenen millors resultats.

Nivells de maduresa

Entre els experts, hi ha diversitat d’opinions; entre els que apunten que és una opció més i els que ho consideren un error. Entre aquests últims, la investigadora Laura Sagnier, que admet que els nens i les nenes es desenvolupen a ritmes diferents i tenen diferents nivells de maduresa, però considera que la segregació és un error perquè implica dir-los "sou diferents". En canvi, altres pedagogs com el professor Jaume Camps Bansell afirmen que l’escola diferenciada "fomenta el clima acadèmic" i opinen que aquest tipus de centres haurien de conviure en pau amb els mixtos perquè les famílies poguessin decidir la millor opció per als seus fills i filles.

Professor i investigador de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Camps Bansell assegura que els pocs estudis recents internacionals que hi ha al respecte revelen una igualtat de resultats acadèmics (qualificacions) i personals (desenvolupament de l’empatia i altres habilitats socials) entre l’alumnat de l’escola mixta i la diferenciada.

L’educació segregada "no és inferior, però tampoc gaire superior", explica el docent, que deixa clar que separar els sexes no és, per si mateix, un model pedagògic o un sistema educatiu. Sí que ho és, no obstant, l’educació personalitzada, en la qual s’emmarca la diferenciada. De fet, sol batejar-se com a educació personalitzada ciferenciada (EPD). Allà hi ha, segons Camps Bansell, un dels avantatges: la personalització de l’ensenyament, una cosa que enfonsa les seves arrels en la filosofia clàssica.

Segons l’opinió de Sagnier, l’educació segregada "només té inconvenients" i és "un error" de cara a educar persones. "Les meves investigacions conclouen que l’única forma de tenir igualtat d’oportunitats a la vida és que ens eduquin de la mateixa manera. La diversitat, l’empatia i el respecte són aprenentatges fonamentals a la vida i la millor manera de desenvolupar-los és barrejar des del principi, respectant, per descomptat, el ritme natural del desenvolupament de cada nen i nena, però ensenyant el mateix i tractant-los amb igualtat. A les escoles segregades, el que es pot guanyar acadèmicament es perd en convivència i naturalitat", acaba.