Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis

Aquest dimarts Catalunya estrena una nova estructura judicial amb l’objectiu de sortir del col·lapse, agilitar la tramitació dels processos, impulsar l’especialització i acostar l’Administració de justícia al ciutadà. D’aquesta manera, desapareixen els jutjats unipersonals de tota la vida i es creen tribunals d’instància (un òrgan col·legiat amb diversos magistrats). Entren en funcionament també les Oficines de Justícia al Municipi (OJM), que substitueixen els jutjats de pau i seran el suport dels històrics jutges de pau, que amplien les seves competències. Aquesta reforma profunda s’emmarca en la llei d’eficiència de la justícia que va entrar en vigor el mes d’abril passat i és d’àmbit estatal. El Govern català ha dissenyat un pla per desenvolupar una llei que es desplegarà en tres fases d’aquí a final de desembre. La primera és la d’aquest dimarts, la segona a l’octubre i l’última al desembre, en què s’emprendran els canvis a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, la plaça més important pel nombre d’habitants. Segons la Conselleria de Justícia, aquesta reorganització suposa «un canvi estructural per garantir una justícia més eficient, moderna i pròxima al ciutadà». La primera fase d’aquesta reestructuració s’estén a 33 partits judicials, dels 49 que existeixen a Catalunya. Els jutjats d’instrucció (penal), de primera instància (civils), mixtos (penal i civil) i de violència de gènere d’aquestes zones es transformen ara en tribunals d’instància, cosa que suposa, a més, adaptar 26 oficines judicials ja existents i crear-ne set de noves en diverses poblacions, entre les quals Blanes,Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. La finalitat és simplificar l’estructura judicial i unificar els serveis sota un únic tribunal mitjançant serveis comuns. Redistribució de la feina Aquests tribunals d’instància englobaran tots els jutges en una única estructura dins de cada partit judicial. La intenció és que aquest reagrupament pugui facilitar una distribució més adequada de les càrregues de treball i l’intercanvi de recursos. Cada tribunal estarà format per un nombre variable de jutges i inclourà una secció única de civil i instrucció, tot i que poden incloure altres seccions especialitzades, com per exemple família, menors, vigilància penitenciària o violència contra les dones. Per tant, s’eliminen ja jutjats unipersonals amb la seva pròpia forma de funcionament. La Generalitat ha aprovat aquests últims mesos acords pels quals s’autoritza l’ampliació del pressupost per al personal de l’Administració de justícia per a les dues primeres fases del desplegament de la nova estructura judicial, una suma que ascendeix a 2,7 milions d’euros. L’estimació per a la tercera fase és de 708.000 euros. A aquesta inversió s’han d’incloure 3,7 milions d’euros més per a la posada al dia de les Oficines de Justícia en els Municipis, que donaran cobertura a 3,2 milions de persones. El 5 de març, la Conselleria de Justícia i els sindicats STAJ, CSIF i UGT (que representen el 79,81% de la plantilla de l’Administració de justícia a Catalunya) van arribar a un acord per implementar els nous models d’oficina judicial que comporten, en alguns casos, modificacions de llocs de treball i adaptacions. El canvi organitzatiu va acompanyat d’un gran desplegament tecnològic i de digitalització, i l’adequació dels espais a la nova estructura. La justícia més pròxima L’altra part important d’aquesta reforma és la justícia de pau, la més pròxima al ciutadà i la finalitat de la qual és intentar resoldre els petits conflictes que sorgeixin en les poblacions petites i mitjanes. En 561 dels 947 municipis de Catalunya (49 tenen jutjats ordinaris) està previst que comencin a funcionar aquest dimarts les Oficines de Justícia als Municipis, que substitueixen els històrics jutjats de pau, una institució especialment arrelada al territori i que constitueix la primera baula de l’Administració de justícia. La llei d’eficiència de la justícia ha remodelat el sistema de justícia de pau amb la creació d’aquestes oficines que s’encarreguen d’una sèrie de serveis, com la pràctica de declaracions a través de videoconferències en processos judicials i l’expedició de certificats penals o del registre civil. Aquests òrgans també actuaran de suport als jutges de pau, que veuen ampliades les seves competències. Així es pot fer càrrec d’assumptes civils –com reclamacions de quanties no superiors a 150 euros (fins ara 90 euros)–, expedients de conciliació civils per menys de 10.000 euros (abans 6.000), o actes de conciliació previs a la presentació d’una querella per delictes d’injúries o calúmnies. Per tant, seran actors importants en l’aplicació de les estratègies de resolució de conflictes –entre els quals la mediació–, en reclamacions de quantitats econòmiques, impagament de lloguers, desnonaments (excepte la recuperació de l’habitatge per ocupació il·legal), divorcis (excepte en l’aplicació de mesures urgents per assegurar els aliments i altres necessitats dels fills), demandes per deutes de propietaris a una comunitat de veïns o danys per accidents de trànsit. La nova normativa també obre la porta que en un futur puguin celebrar judicis per delictes lleus, com petits furts, tot i que, per a això, s’han de fer modificacions legals. El negatiu: la nova normativa els impedeix celebrar casaments.

Catalunya estrena estructura judicial: desapareixen els jutjats unipersonals i arrenquen les oficines de justícia en 561 municipis

La primera fase de la nova llei d’eficiència s’aplicarà des d’aquest dimarts en 33 dels 49 partits judicials catalans amb l’objectiu de descongestionar la justícia i acostar-la al ciutadà

Ramon Espadaler: «A finals del 2027 el temps màxim entre un delicte de multireincidència i un judici ràpid serà d’un mes»

Llei d’eficiència de la justícia: preguntes i respostes sobre una reforma per reduir la saturació i agilitar els processos

El més llegit