La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

"El primer dia vaig sortir en xancletes per veure com estaven els amics. Després em vaig ajuntar amb l’Aitana i l’Ossama per anar a comprar menjar i portar-lo als veïns que no en tenien". L’Eleia té 14 anys i és de Massanassa, en plena zona zero de la dana que va arrasar València. És part d’una generació que ha hagut de créixer de cop i que ara ha de gestionar les conseqüències de la riuada més devastadora de fa un segle. És un exemple de la generació de vidre que va demostrar ser de ferro. Tot i això, la riuada ha tingut conseqüències, tant al voltant de l’Eleia com dins seu. La meitat dels adolescents de la zona zero han necessitat anar a un psicòleg després de la riuada i el 37% reconeixen que el seu rendiment en els estudis ha caigut molt perquè no es poden concentrar. El 58% han vist com la seva rutina diària volava pels aires i el 97% són alumnes de centres que han patit tota mena de desperfectes i on actualment continuen faltant materials. No és fàcil ser jove a la zona zero de la dana. Si practicaves algun esport, el teu camp està arrasat. Si anaves al centre de joventut, quedaves en una plaça, freqüentaves classes de música o de ball o simplement anaves a seure en un banc del carrer, ja no ho pots fer. Set mesos després de la catàstrofe encara hi ha pocs espais nets i lliures per jugar. Tot és un desastre pendent d’arreglar-se, com la vida dels vailets. Aquests nanos van ser els primers voluntaris que van passar un nombre incomptable d’hores traient fang, netejant runa, ajudant a qui fes falta i deixant-hi el físic pel seu poble. "En aquell moment era la urgència, s’havia de sortir a ajudar tant sí com no. I no ho assimilàvem mentre passava. És com quan et lesiones, que no et fa mal de debò fins a l’endemà o fins al cap d’una estona". Qui parla és l’Abel, de 17 anys, amb els seus amics Asier i Rafa, des del camp de bàsquet on entrenaven gairebé cada dia fins que va arribar la riuada. Durant uns quants mesos ha fet de magatzem i de menjador per als militars, que van prendre la nau per repartir el més necessari. El trauma dels més petits "No podíem tornar a classe com si no hagués passat res". La Teresa és professora del CEIP Mateu Cámara de València, i els dies següents a la dana, quan ja es comptaven centenars de morts, va haver de tornar a explicar la vida als seus nens de primària. Alguns d’ells eren alumnes d’acollida de poblacions arrasades. La gran majoria encara estaven espantats. Una de les parets de l’escola és un mural gegant ple de dibuixos fets pels mateixos nens que retraten el que van sentir el dia de la dana. Cotxes flotant, ambulàncies, mans sortint de l’aigua, carrers devastats o el centre comercial fet un caos són algunes escenes que han reflectit nens d’11 i 12 anys. La riuada no només ha deixat mals físics, sinó també mals emocionals en els alumnes. Tres mesos després, la majoria de les escoles de la zona zero ni tan sols havien reprès l’activitat lectiva perquè prioritzaven tractar amb els més petits el que havia passat, deixar-los alleujar-se i ajudar-los a entendre-ho. Representants de la comunitat educativa consideren que és un curs perdut en el sentit didàctic. Però ara mateix hi ha coses que són més importants. Nens desplaçats La Claudia té 9 anys i és de Paiporta, tot i que se’n va haver d’anar a viure amb la seva família a Manises a causa d’una pneumònia causada pel llot sec que impregnava l’aire. Les primeres setmanes les va passar amb crisi d’ansietat, tristesa i falta de gana, com la seva germana de 8, ja que viuen en un primer pis a prop del barranc. Abans de la riuada s’estava preparant per al campionat d’Espanya de gimnàstica estètica, i li encantava fer esport. "Estava acostumada a sortir del col·le i a quedar amb les meves amigues per fer esport, però ara el lloc on anàvem està destrossat. Ho molt a faltar", explica la Claudia. Save The Children estima que hi ha 71.000 nens i adolescents que han quedat afectats per l’impacte de la dana. A les poblacions de l’Horta Sud n’hi ha 40.000 i, d’aquests, 20.000 formen part d’alguna associació, segons diu la Mancomunitat de l’Horta Sud. Casas malmeses El 42% dels joves diuen que casa seva ha patit desperfectes després de la riuada, i un 11% d’ells directament s’han hagut de traslladar a un altre habitatge perquè el seu continua inhabitable. Un 38% dels joves han hagut de fer classes online almenys durant un mes i, d’aquests, més de la meitat reconeixen que no eren capaços de seguir-les pel malestar emocional. La Michella es llevava a les cinc de la matinada per anar a l’institut. La dana li va arrasar la casa, uns baixos a Paiporta, i la seva família se’n va haver d’anar del poble. Encara així anava a estudiar cada matí per, en un futur, ser dissenyadora 3D. Durant setmanes va canviar els llibres per escombres i l’institut es va convertir en un centre logístic: "Estudiar rai: s’havia de buscar menjar i aigua per als veïns i ajudar a netejar", recorda. La dana ha deixat un paisatge desolador a la província de València i la població trigarà anys a recuperar-se’n. Hi ha 228 morts i enormes cicatrius urbanes. Les pitjors cicatrius, però, són les que no es veuen. Les que porten dins seu un jovent que ha estat obligat a fer-se gran d’un dia per l’altre.

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

Un 38% afirmen que el seu rendiment acadèmic s’ha enfonsat, un 42% tenen l’habitatge malmès i un 97% han vist com la riuada afectava la seva escola

El més llegit