"No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona

“No guiris”, “no ‘expats’”, “només locals” o usuaris que eliminen l’anglès dels idiomes que parlen. És una tendència a l’alça en les aplicacions de cites a les grans ciutats afectades per la gentrificació: posar una línia vermella en el terreny sexoafectiu als estrangers amb ingressos superiors als locals o que estan de pas. “Irònicament, jo sóc traductora de l’anglès al català i al castellà, però a les ‘apps’ tinc demència, se m’oblida aquest idioma”, explica la Nadia amb humor. Va sortir fa uns mesos d’una relació de quatre anys i s’acaba d’instal·lar Tinder i Bumble. “Flipo amb la quantitat de residents estrangers que diuen ‘english only’. Vaig començar a comptar amb una amiga i un de cada quatre perfils no parla ni català ni castellà”. Assegura que no s’imaginava la magnitud del fenomen fins que es va descarregar les aplicacions. “Sóc de Sants i sóc conscient de l’espai que ocupa la gentrificació a la ciutat. La cafeteria de la meva infància ara és una cadena, els restaurants de menú ara són ‘brunches’, els lloguers al meu carrer valen més que el salari mínim o directament són turístics. El turisme ho ha conquerit tot, però no pensava que hagués arribat la gentrificació fins al meu llit! Si vull lligar, he de parlar anglès? Au, vinga!”. Evitar gent de pas En Carlos, conegut a TikTok com a @carl0sklk –on té 18.000 seguidors sobretot per denunciar la gentrificació, l’impacte del turisme i la inacció política respecte a l’habitatge– descriu la mateixa situació: a les aplicacions “hi ha molts perfils guiris i ‘expats’ que et parlen directament en anglès”. Per això, explica, al seu perfil hi posa “no guiris”, “guiris go home” i “gentrificació” amb l’emoji del dit cap avall. Segons els usuaris, la intenció d’aquests missatges és visibilitzar un problema, tant per a la població local com per als propis ‘expats’ i turistes. “Que no pensin que no va amb ells, que a vegades et diuen ‘doncs digue-ho als teus polítics’, com si ells no fossin també responsables. Et penses que no ho estic denunciant? […] I m’ho dius tu amb el teu sou de Londres, encantat de com ‘barata és Barcelona’?”. Per a José Mansilla, antropòleg i professor universitari, estem davant d’un fenomen extraordinari: “És una manera de personalitzar les aplicacions. Usuaris que hi afegeixen una capa simbòlica que va més enllà de la seva funció original”. Identifica diversos motius pels quals algunes persones imposen aquests filtres en els espais de lligar: primer, per evitar gent de pas i afavorir relacions més profundes; segon, com a reacció al rebuig del que s’associa amb la figura de l’‘expat’; i tercer, per raons culturals, buscant parelles que entenguin, comparteixin i s’integrin a l’entorn. "És discriminatori que ens vetin" L’Erik, un ‘expat’ hongkonguès que fa sis anys que viu a Barcelona, no parla ni català ni castellà i assegura que no té intenció d’aprendre català per dificultat i manca d’interès, “però sí castellà”. Va venir atret per la cultura mediterrània, que defineix com sol, platja, ritmes de vida més tranquils i esport a l’aire lliure. Creu que “els catalans són una mica racistes”, ja que en aquests anys s’ha trobat amb perfils que l’han rebutjat per ser ‘expat’ i parlar només anglès, cosa que ell considera “discriminatòria”. Mansilla, però, desmunta ràpidament aquesta tesi. “El racisme implica una relació estructural sostinguda on qui rep la discriminació està en minoria numèrica i de poder. En el cas dels ‘expats’, tenen més poder: més capacitat econòmica, mobilitat i capital social, cultural i simbòlic”. Més enllà dels 'expats' “No és racisme, perquè no va d’orígens ni de color de pell”, assenyala en Carlos. El seu rebuig “als guiris i ‘expats’” és un tema “de regulacions, de no convertir-nos en el bar d’Europa, de defensar el català i la diversificació de l’economia, i de no haver de perdre dues hores per anar a treballar perquè no et pots permetre un lloguer al centre”. Mansilla adopta una posició més indulgent amb guiris i ‘expats’ i assegura que sempre ha estat molt crític a l’hora de responsabilitzar-los. Els considera “una conseqüència i un símptoma”, ja que creu que els veritables responsables són els qui es beneficien de l’augment del nivell adquisitiu. Defensa la construcció de ponts, perquè “si la dinàmica continua igual, els ‘expats’ també acabaran sent expulsats per persones amb més poder econòmic”. Pel que fa als turistes, “el mateix”, defensa. “No són el problema”, sinó que l’arrel està en la societat de consum, que permet l’homogeneïtzació de les ciutats, convertint-les en parcs temàtics. Al final, “tota l’agència que té un turista és quedar-se a casa”. Contestació o simplisme? Més crítica amb les consignes del tipus “guiris no” es mostra la psicòloga social i experta en relacions Rosa Rabbani. “Em sembla una mesura, com a mínim, discriminatòria –apunta– i una manera simplista d’abordar un problema tan complex com la gentrificació i la crisi de l’habitatge. Dubto molt que es resolgui res estereotipant i posant tots els estrangers al mateix sac”. Troba més comprensibles les reticències a vincular-se amb algú que pot estar només de pas si es busca una relació estable. “Les relacions entre persones de diferents països i cultures –subratlla– requereixen un plus perquè funcionin”.

"No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona

La crítica a la gentrificació i evitar relacions temporals destaquen com a motius d’aquests avisos

El més llegit