Catalunya llança un pla per atraure abelles, vespes, escarabats i papallones

L’hotel més antic de Barcelona té més de 300 anys de vida. No obstant, el primer hotel per a insectes que es va instal·lar a la ciutat va néixer fa tot just 12 anys, el 2013 al Jardí Botànic de Montjuïc. Es tracta d’una instal·lació gran, habitada avui per abelles autòctones del gènere ‘Osmia’, però també per les ‘Megachile sculpturalis’, una espècie invasora. Aquest petit edifici ha sigut el lloc triat per presentar aquest dimecres una estratègia específica de Catalunya, impulsada pel Govern, per fomentar, amb un pressupost de 5,2 milions d’euros, la presència d’abelles, vespes, escarabats, papallones i altres insectes que actuen com a bioindicadors i que són essencials per a l’equilibri de la biodiversitat. «Si els pol·linitzadors anessin a la vaga, seria un desastre per a l’agricultura», afirma Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. «Que vagin a la vaga ho dubto, però el que sí que sabem és que estan desapareixent», diu Sargatal. En aquest context de crisi de pol·linitzadors s’ha posat en marxa el Pla Intersectorial per a la Conservació dels Polinitzadors (PiPol), que busca fórmules per frenar la pèrdua d’aquests animals, les poblacions dels quals han caigut en picat en les últimes dècades per l’ús de pesticides i la fragmentació dels seus hàbitats. El secretari considera que és necessari posar en pràctica la «seducció ambiental» perquè la gent s’enamori de les abelles i els pagesos siguin conscients que sense, les seves collites serien molt diferents. La nova estratègia catalana contempla línies de suport dirigides al sector agrícola, amb l’objectiu d’incentivar pràctiques respectuoses amb els pol·linitzadors, com la sembra de cultius florals, el manteniment de marges vegetats silvestres a prop dels camps i la reducció de productes fitosanitaris (per la normativa europea no és possible prohibir-ne l’ús). «Necessitem més abelles silvestres, imprescindibles per a la supervivència de la flora» Berta Caballero El Museu de Ciències de Granollers Un altre dels reptes és trobar l’equilibri entre les abelles de la mel i les silvestres, perquè les primeres competeixen amb les segones per l’aliment. «Necessitem més abelles de les altres, que són imprescindibles per a la supervivència de la flora», defensa Berta Caballero, del Museu de Ciències de Granollers. Per aconseguir aquest equilibri, s’haurà d’estudiar si és necessari limitar l’activitat dels apicultors, o almenys la quantitat d’abelles de la mel que poden tenir, per assegurar la viabilitat de les espècies silvestres. Seguretat alimentària Santi Pérez, director del pla, afirma que «la nostra seguretat alimentària» depèn dels pol·linitzadors a prop dels cultius. «Hem tingut un any de diàleg i ara és hora de passar a l’acció perquè les abelles siguin ‘mainstream’», diu amb referència a les activitats d’educació ambiental. «La gent no s’imagina la sorpresa dels alumnes quan els mostres una abella solitària», comenta Jordi Bosch, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). A partir d’ara, els espais naturals de la Generalitat tindran en compte els pol·linitzadors en les seves anàlisis de fauna i flora i els plafons informatius. També es promourà la presència d’aquests animals a les ciutats i a les àrees periurbanes, com per exemple zones de polígons que se situen entre el medi natural i l’entorn urbanitzat. ¿Com s’aconseguirà generar hàbitats adequats per a aquestes espècies? Algunes de les mesures són la instal·lació d’hotels d’insectes i la plantació d’herbes autòctones a les zones verdes. Sobre els hotels d’insectes, David Bertran, del Jardí Botànic, explica que és important que es faci el manteniment necessari i que no siguin construccions gaire grans perquè no atraguin massa quantitat d’individus: «Existeix el risc que moltes abelles es concentrin en un sol punt i es facin competència i facilitin el dia a dia dels predadors i els paràsits». Una altra possibilitat és donar via lliure al que sovint anomenem «males herbes» en certs punts. «Els parcs urbans són un dels grans aliats perquè les empreses de jardineria estan disposades a adaptar les seves actuacions», assegura Caballero. També s’intentaran adaptar les zones pròximes a les carreteres i les vies de tren, perquè serveixin com a corredors biològics ideals per a pol·linitzadors. Segons Sargatal, els marges de les carreteres són un «autèntic compendi de biodiversitat» amb petits canvis com retardar uns dies la data de sega. El secretari de Transició Ecològica creu que és clau «fer pedagogia amb els ajuntaments» perquè entenguin la seva importància. En paral·lel a totes aquestes accions, es reforçarà el seguiment de les espècies de pol·linitzadors per disposar de més dades i veure si d’aquí a un temps, canvien els indicadors actuals, que són poc esperançadors.

Catalunya llança un pla per atraure abelles, vespes, escarabats i papallones

L’estratègia per conservar els pol·linitzadors, amb un pressupost de 5,2 milions d’euros, inclourà ajudes als agricultors que fomentin els seus hàbitats

El Govern estudiarà si en el marc d’aquest pla és necessari limitar l’activitat dels apicultors

El més llegit