El pla de climatització de les escoles queda curt davant la calor extrema

"No s’hauria de permetre això" és un dels missatges més repetits aquestes últimes setmanes als grups de WhatsApp de classe d’escoles i instituts catalans. Fan referència a les altes temperatures que viuen a les aules d’edificis antics i sense climatitzar en infinitat de municipis. "El meu fill surt de l’escola xop de suor, amb la cara encesa i dient que li fa mal el cap. Es queixa que la calor a classe és insuportable". "Tenir nadons de 0 a 3 anys a 28 ºC dins de l’aula és una temeritat, també que s’arribi a 40 ºC a l’ombra al pati", denuncien des de l’escola bressol Alchemika de Barcelona. El cas és que, un any més, arriba el final de curs, les temperatures escalen i en un gruix d’aules se superen els 30 ºC, uns valors que fan impossible fer classe amb certa normalitat. L’adaptació dels centres educatius als cada vegada més freqüents episodis de calor segueix sent una assignatura pendent dels ajuntaments i del Departament d’Educació. Dos anys després que el Govern de Pere Aragonès impulsés el pla de xoc contra les altes temperatures –el que permet parar les classes si la situació és insostenible–, s’han climatitzat 207 centres i s’han distribuït més de 12.500 ventiladors (xifra que inclou els que es preveu repartir aquest 2025 i que quatre dies abans perquè s’acabi el curs encara no han arribat als centres). No obstant, aquestes mesures, denuncien famílies i docents, estan molt lluny de ser suficients. D’entrada, costa fer una fotografia general de la calor a les escoles perquè no se sap amb certesa quin percentatge d’escoles estan climatitzades (a les intervencions de la Generalitat i els municipis s’hi afegeixen els ventiladors comprats per les AFAs). I després hi ha el fet que els ventiladors deixen de ser efectius quan se superen els 30 ºC, ja que es limiten a posar en moviment aire calent. "L’alumnat fa el que pot, bevent aigua i remullant-se, tenim un ventilador a l’aula, però és totalment insuficient", assenyala la tutora de primer d’ESO d’un institut d’Esplugues de Llobregat que ahir a les onze del matí registrava 31 ºC. A més, les mesures del pla de climatització de la Generalitat només fan referència a la col·locació d’aparells d’aire condicionat en espais comuns (com el menjador, el gimnàs i la biblioteca), no a totes les classes. I només contemplen els centres de secundària, ja que la llavors Conselleria d’Educació va considerar que el manteniment de les escoles de primària correspon als ajuntaments. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, va presentar el 2024 el Pla Clima BCN per instal·lar aire condicionat a totes les escoles de primària abans del 2029, una inversió de 100 milions procedents de la taxa turística. Davant d’aquesta situació, des del Departament d’Educació i Formació Professional s’assumeixen les carències i asseguren que estan treballant en un nou pla que preveu una sèrie de mesures per disposar d’uns edificis "més saludables i confortables", "més eficients, sostenibles i amb menor impacte en el medi ambient". Entre les principals actuacions que planteja "s’estudia" la instal·lació d’aerotèrmies –sistema de climatització sostenible que utilitza l’energia de l’aire exterior per proporcionar calefacció, refrigeració i aigua calenta– "que serveixin per al condicionament climàtic dels centres, tant a l’hivern com a l’estiu". "L’adequació climàtica dels centres és un repte important", va admetre dijous passat la mateixa consellera Esther Niubó al fòrum Tribuna Catalunya, on va admetre el "dèficit inversor" en infraestructures (la meitat dels equipaments educatius són anteriors a 1960) i que els ventiladors no són el "sistema ideal". Ventalls i aigua De moment, els docents permeten els ventalls a classe i sortir al lavabo a mullar-se la cara i omplir les cantimplores. Fins i tot permeten a l’alumnat portar a classe miniventiladors: quan el termòmetre arriba als 31 ºC i fins i tot als 32 ºC no hi ha ventall que ho arregli. De fet, una de les queixes més repetides entre docents i famílies és que els centres educatius són els únics edificis de l’Administració pública sense climatitzar, quan són els responsables d’acollir durant moltes hores del dia –precisament les de més calor– nens petits. El problema s’aguditza en centres on el problema no és només a l’aula, sinó també fora, amb patis durs [pistes de ciment impracticables a les hores que les necessiten]. Des dels centres també es qüestiona que la normativa parli que els treballadors no puguin treballar a més de 27 ºC –regulació que a la pràctica no s’aplica als docents, que no tenen més remei que treballar a 30 ºC o més–, però no protegeixi els nens. "Dels nens no diu res", protesten famílies i professorat, que es veuen impotents. "Avui els nens estaven a 32 ºC a l’aula. ¿Es podria intentar fer alguna cosa amb ajuda de l’AFA perquè els posessin aire? Per a aquest curs ja és difícil, però al setembre estaran igual", s’apuntava la setmana passada en un xat de classe. "L’Ajuntament no hauria de permetre això, no s’hauria ni de donar la situació", opina una altra mare. Des de l’AFA d’aquest centre, els donen la raó i assenyalen que fa molt temps que demanen solucions que no arriben.

El pla de climatització de les escoles queda curt davant la calor extrema

Docents i famílies mostren el seu malestar per afrontar un any més episodis d’altes temperatures en aules sense condicions. Educació assumeix les carències i prepara un nou projecte que inclou l’aerotèrmia.

El més llegit