La compensació ambiental és similar a la que no es va complir fa 26 anys

(Zona de la Ricarda, al final de la pista més pròxima al mar de l’aeroport del Prat. ) "Les zones humides del delta del Llobregat poden sortir beneficiades de l’ampliació de l’aeroport." Sembla una frase pronunciada en les últimes hores per algun dels dirigents del Govern de Salvador Illa. No obstant, és un fragment de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) de l’ampliació feta al Prat fa 25 anys. Les compensacions ambientals que contemplava aquell document de 1999 van ser avalades per la Comissió Europea i són similars a les que s’inclouen en la reforma actual. De fet, com que les mesures mai han arribat a complir-se, Brussel·les va obrir un expedient en el qual exigia el compliment urgent d’algunes d’aquestes, de les quals la Generalitat afirma que ja només està pendent l’elaboració del pla de gestió del Delta. Al document de 1999 s’afirmava que era "imprescindible compensar el dany que s’ocasiona a aquesta àrea protegida" i també s’esmentava la importància de no afavorir els ocells aquàtics "més perillosos per al trànsit aeri", pel seu pes o vols en bandades, com per exemple els flamencs, els cormorans o les gavines. Es posava el focus a atraure espècies d’ocell més petites i més amenaçades. Però l’estudi d’aquestes obres d’ampliació no només parlava de l’avifauna, sinó que també garantia una millora destacada dels ecosistemes deltaics. La música dels paràgrafs del document, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, és molt similar a la que fa ressonar aquests dies el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, després que Illa hagi llançat la seva proposta per ampliar l’aeroport de Barcelona. La diferència, segons defensa el mateix Sargatal, és que llavors ell treballava en l’estudi com a assessor, juntament amb l’ornitòleg Sergi Sales i el biòleg Deli Saavedra. Superar l’examen de la CE Ara, en canvi, Sargatal lidera el pla de compensacions ambientals com a alt càrrec del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. "En aquest cas jo puc ajudar a intervenir més en el que es faci i la voluntat del Govern és implicar-se de veritat en la gestió", assegura. El gran repte de l’Executiu és superar l’examen de la Comissió Europea, que ja ha deixat clar que els primers deures de Catalunya han de ser donar carpetada a la infracció comesa pel mal estat del Delta. La idea del Govern és tenir la feina avançada i per aquesta raó s’ha començat a treballar en l’ampliació, però Europa exigeix esmenar els errors ambientals que es van originar precisament en l’ampliació de principis de segle. Ara, per carta, la CE reclama algunes mesures per tancar l’expedient, de les quals només està pendent l’elaboració del pla de gestió. Però les contrapartides ambientals de 1999 amb què Europa va avalar les obres mai s’han arribat a posar en pràctica. A l’EIA de l’any 1999 es proposaven diverses mesures compensatòries en diferents àmbits geogràfics. Alguns d’aquests són els mateixos que avui s’estudia inundar o bé renaturalitzar. En primer lloc, s’anunciava l’expropiació de la franja litoral entre l’aeroport i el mar, per part d’Aena. Aquest procés es va fer, però no la gestió necessària per convertir aquest espai en un corredor biològic amb un sistema de petites llacunes cobertes de vegetació i canals. Un altre punt clau és la finca de Can Sabadell, que representava la continuació natural de la maresma Remolar-Filipines, al sud de l’aeroport. La gestió de l’espai havia d’anar encaminada a regenerar hàbitats d’hidròfits i helòfits. Però durant els últims anys, no es va executar el previst. Al contrari, en una part de la superfície de Can Sabadell es va construir un aparcament que després s’ha hagut de desmuntar a petició de la UE. La tercera àrea esmentada va ser la dels Reguerons. En aquesta superfície, de 40 hectàrees, se suggeria que Aena adquirís els terrenys per inundar-los i promoure-hi la presència de certes espècies d’aus. No obstant, res d’això es va fer i els Reguerons, avui, continuen sent propietat del FC Barcelona. A l’estudi es deia que, amb totes aquestes accions, les àrees esmentades es convertirien en refugi per a 25 parelles de martinet comú, 2 de bitó comú, entre 10 i 15 d’ànec griset, 15 de xarxet marbrenc, 20 de polla blava comuna, 25 de fotja banyuda, 75 de camallarga comú i 30 de corriol comú. Però, des del 2022, les poblacions de la majoria d’aus han decaigut.

La compensació ambiental és similar a la que no es va complir fa 26 anys

L’estudi de 1999 recollia millores a la desembocadura del Llobregat que encara no s’han fet

Brussel·les va avalar el document i va obrir expedient per no aplicar-lo

El més llegit