Carlos Nueno, president de Teladoc Health.: "La telemedicina pot beneficiar Espanya per la longevitat poblacional"

¿Està gaire estesa, la telemedicina, i quant ha crescut? La telemedicina es va popularitzar amb l’arribada de la covid, com a eina que va permetre mantenir el contacte de la societat amb el sistema sanitari. Però en realitat va néixer fa moltíssims anys, per atendre mèdicament poblacions de zones remotes o on no hi havia prou especialistes. ¿Encara és una aposta de futur o ja està arrelada en el present? La telemedicina és una realitat arrelada i creixent, principalment a causa de l’augment de la població, a la seva longevitat més llarga, a la manca de professionals i a l’avenç tecnològic: permet prestar serveis mèdics a distància amb moltes més garanties de qualitat per a la societat. Són exemples d’aquesta tendència imparable la majoria dels sistemes sanitaris públics dels principals països desenvolupats, com ara el Canadà, Austràlia, Anglaterra, els països nòrdics o Espanya, on ja es gestionen milions de consultes mèdiques tant d’atenció primària com també d’especialitats de forma virtual. ¿En quines àrees té més potencial en països com Espanya? Espanya té una situació especialment interessant des del punt de vista de la necessitat de la telemedicina. És un país amb una densitat de població molt concentrada a grans ciutats, cosa que fa que les zones rurals estiguin més tensades. Té una població longeva i, a més, és destinació de població immigrant i turística. Per tot això, Espanya té tots els ingredients per desenvolupar models innovadors que permetin acostar la medicina de qualitat al pacient per mitjà de la tecnologia. ¿En l’atenció primària? L’atenció primària hauria de ser clarament una de les principals àrees, però també l’accés a especialistes. Per exemple, al Regne Unit tenim una solució aplicada en més del 40% del sistema d’atenció primari públic anomenada Consultant Connect, que permet que el metge de capçalera es connecti amb l’especialista en temps real per poder resoldre dubtes. En dos terços dels casos, el pacient s’estalvia un desplaçament a l’especialista, amb l’estalvi consegüent en temps i millora dels temps per a la resta de pacients en les llistes d’espera. Altres models interessants són els centres híbrids per a zones rurals, on, per evitar tancar un centre mèdic per falta de professionals, es doten de serveis de suport via telemedicina, de manera que el metge local pot tenir accés a especialistes en remot. Aquests models estan creixent al Canadà, França i Alemanya. Ara mateix les consultes remotes solen ser més comunes en la privada que no pas en la pública. ¿Aquesta dinàmica serà la més comuna o hi ha marge d’implementació en la sanitat pública? A Espanya hi ha una infinitat d’iniciatives, tant públiques com privades, on s’ha integrat la telemedicina. En tenim exemples en diferents comunitats, en què l’atenció primària ofereix accés remot a la població via una app, com ara La Meva Salut a Catalunya o Mi Carpeta de Salud a Madrid. En la privada també hi ha moltes iniciatives. Els últims anys hi ha hagut un increment molt significatiu de les consultes remotes i, lluny de disminuir, han continuat creixent i consolidant-se com una eina complementària al sistema presencial. De cara al futur, el més rellevant serà la integració dels sistemes sanitaris per assegurar la continuïtat assistencial independentment del canal de la consulta. La IA està transformant molts processos clínics. ¿En quines àrees de la telemedicina veu més potencial d’aplicació d’IA? La IA és un avenç tecnològic que, ben aplicat, aportarà eficiència al sistema i als professionals, millorarà el servei i fins i tot el diagnòstic als pacients. Ja hi ha moltes aplicacions en què la IA es fa servir als hospitals d’Espanya. Des de sistemes que permeten redactar les converses entre pacient, administratiu i professional mèdic, ordenar-les i classificar-les de manera automàtica. També hi ha aplicacions que milloren el diagnòstic o prevenen malalties o que permeten anticipar la demanda de serveis i, per tant, organitzar els recursos de l’hospital d’una manera més eficient. ¿Com ha evolucionat el marc regulador espanyol per a la telemedicina els últims anys? El marc regulador europeu regula la telemedicina de manera general, però després cada país ha adoptat diversos mecanismes de regulació. A Espanya, tot i que encara està pendent una regulació específica, s’avança molt, habitualment en cada comunitat. Aquí tenim un model que permet la innovació, però en què falta coordinació i, sobretot, finançament. La regulació podria ajudar a posar els incentius per implementar la innovació tecnològica d’una manera més integrada. El que més falta fa és implantar models escalables, compartint experiències entre comunitats i fins i tot en l’àmbit internacional. Espanya té el potencial d’esdevenir un país líder en tecnologies sanitàries avançades. ¿Com valora la feina feta en el hub global de salut digital que han instal·lat a Barcelona? Teladoc Health és l’empresa líder al món en serveis de telemedicina, amb seu a Nova York i més de 5.000 empleats. La decisió d’instal·lar la central internacional a Barcelona ha estat una fita per a aquesta indústria a Espanya i a Europa. Avui, aquesta filial dona feina a més de mil persones a Espanya i centralitza l’activitat mundial en diversos àmbits de l’empresa. Aquí s’han desenvolupat noves tecnologies en l’àmbit de la ciència de dades i la IA i la filial està molt ben posicionada per atreure noves inversions en àrees com els dispositius mèdics, la robòtica o el desenvolupament d’aplicacions mèdiques.

El més llegit