Una clau de la vellesa de la sang obre la porta a les teràpies ‘antiaging’

Dos centres d’investigació catalans –l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG)– es van situar ahir en l’epicentre de l’emergent medicina antiaging. Han publicat un estudi a la revista Nature que demostra com una espècie de codis de barres escrits en l’ADN revelen com envelleix la sang, cosa que obre la porta a detectar signes primerencs de malalties relacionades amb l’envelliment, sobretot patologies sanguínies, i podria ser utilitzat, en un futur, per desenvolupar les buscades teràpies antiaging. Els dos centres han descobert que, a partir dels 50 anys, es remodela el sistema sanguini de manera que unes quantes cèl·lules mare superen les seves correligionàries i prenen el control de la producció de sang a la medul·la òssia. És a dir, algunes cèl·lules mare s’extingeixen i d’altres es comencen a expandir. "Hem vist que això està relacionat amb la iniciació de malalties com la leucèmia i altres càncers de sang i contribueix a l’augment de la inflamació", va explicar Alejo Rodríguez-Fraticelli, investigador ICREA de l’IRB Barcelona i coautor, en la presentació d’aquest estudi. Diverses investigacions ja havien apuntat que la inflamació crònica de baix grau, un dels conceptes mèdics en voga, és una epidèmia silenciosa que s’estén per les societats occidentals i està relacionada amb una infinitat de malalties; sobretot aquelles que afloren amb l’envelliment. I ara el treball publicat a Nature revela que aquestes cèl·lules mare que s’"expandeixen" a partir de la mitjana edat mostren preferència per la producció de cèl·lules mieloides, cèl·lules immunes que estan vinculades a la inflamació crònica. Els autors suggereixen, per tant, que la pèrdua de diversitat de cèl·lules mare que té lloc a la medul·la òssia a partir dels 50 anys podria ajudar a explicar l’anomenat inflammaging, la inflamació crònica persistent que s’ha observat associada a l’envelliment i que pot fer-nos més vulnerables a diferents malalties. Fins ara, l’única manera d’estudiar aquest procés de rastrejar cada cèl·lula sanguínia fins a la seva cèl·lula original era seqüenciant el genoma complet de cèl·lules individuals, un sistema costós i que només ha sigut possible en models d’animals en els quals cal modificar l’ADN, una cosa inviable i poc ètica en humans. Però els investigadors han recorregut a les epimutacions: canvis químics que s’adhereixen a l’ADN, que es diuen metilacions i que indiquen a la cèl·lula quins gens activar o silenciar. Quan una cèl·lula mare es divideix, aquestes marques es copien en les filles deixant una espècie de rastre, de codis de barres permanents que han permès als investigadors reconstruir l’arbre genealògic cel·lular. "Hem descobert el cognom de les cèl·lules", va explicar Rodríguez-Fraticelli, amb referència al fet que han esbrinat com seguir el llinatge que els porta a la cèl·lula original. Per a això, han utilitzat una tècnica anomenada epi-Clone, la qual llegeix els codis de barres provocats per la metilació basant-se en la plataforma Tapestri, de l’empresa biotecnològica Mission Bio. Ratolins i humans Amb aquest mètode, els investigadors han comprovat que mentre a la sang jove milers de cèl·lules mare diferents contribueixen a un conjunt ric i divers de glòbuls vermells, blancs i plaquetes, en ratolins d’edat avançada fins al 70% de les cèl·lules mare pertanyen a unes quantes dotzenes de clons que han pres el control de la producció de sang. La situació és similar en els humans, tot i que el percentatge varia en la dotzena de donants sans d’entre 35 i 70 anys que han participat en l’estudi. A partir dels 50 anys, moltes cèl·lules mare sanguínies comencen a desaparèixer i els clons més grans comencen a prendre el control. I, a partir dels 60, el canvi es fa encara més pronunciat. El problema de la pèrdua de diversitat és que permet respondre pitjor a les malalties, com una infecció, per la qual cosa els clons expandits "són nocius, tot i que cal fer més estudis per veure si hi ha clons positius", va dir Rodríguez-Fraticelli. A més, un altre dels descobriments és que els clons grans allotgen mutacions relacionades amb l’hematopoesi clonal, un procés pel qual algunes cèl·lules mare sanguínies adquireixen mutacions que es multipliquen més ràpid que d’altres, un fenomen comú amb l’edat i que augmenta el risc de patir malalties cardíaques i cerebrovasculars, i també leucèmia. El descobriment és important per diversos elements. En primer lloc, indica que l’expansió de clons dominants és un procés universal a partir dels 50 anys en totes les espècies. "És realment sorprenent, és una de les coses que més em va emocionar descobrir", va explicar Rodríguez-Fraticelli. "Hem passat de pensar que les mutacions afectaven el 10% dels gens en càncer a la visió que tots nosaltres tindrem expansions enormes, amb o sense mutacions, i això canvia els llibres de text sobre com funcionen els nostres teixits", valora. Mentrestant, per a Lars Velten –cap de grup en el CRG, que ha coliderat de l’estudi–, la "troballa més significativa i inesperada" és que la metilació deixava rastre en aquests "codis de barres". "Quan em vaig adonar que podíem llegir els cognoms de les cèl·lules, vaig saber immediatament que era un descobriment important". Abaixar preu per a cribratges La investigació obre la porta a dos possibles avenços, tots dos molt prometedors. D’una banda, que les anàlisis cel·lulars s’utilitzin per detectar quins individus perden de manera més ràpida diversitat a la seva medul·la òssia, a fi de prevenir malalties relacionades amb l’envelliment. Per a això, caldria abaixar el preu l’epi-Clone (5.000 euros per pacient) per fer cribratges. I, d’altra banda, la troballa també pot servir per desenvolupar teràpies antienvelliment en humans, un àmbit en el qual fins ara només hi ha hagut avenços en models d’animals.

Una clau de la vellesa de la sang obre la porta a les teràpies ‘antiaging’

Dos centres d’investigació catalans identifiquen una mena de "codis de barres" que revelen com envelleixen les cèl·lules sanguínies a partir dels 60 anys i que podrien ser utilitzats per prevenir malalties.

El més llegit