"Tu marques les teves regles... i hi jugues"

L’Olga, de 37 anys, tenia un pacte de "no fer-se mal" amb la seva llavors parella quan van decidir obrir la relació. "Consistia que si, en un punt de la relació, alguna cosa del que fèiem feia mal a l’altre, tornaríem a la monogàmia", explica. Una altra de les condicions era que sota cap concepte es podien mantenir relacions sexuals amb altres persones sense protecció. "Entre nosaltres no utilitzàvem preservatiu i no s’ha de posar en risc la salut de la parella. Fer-ho sense hauria sigut motiu de ruptura", afegeix. Aquests dos acords van ser les normes que van consolidar la relació de l’Olga amb la seva llavors parella. Ara està amb el Sergio (38 anys) i, per obrir la seva relació, s’inspiraran en el contracte que Wyylde, xarxa social liberal líder al món, ha publicat en obert, que segueix l’estructura d’un document notarial i detalla els límits, les cures i les regles. No és l’única parella que es regeix per normes escrites. "Quan la vam obrir, vam escriure tres regles inamovibles en un post-it, el vam penjar al suro, i encara hi és. Ara ja de conya, és clar. N’hi diem els tres manaments", fan broma la Paula (25 anys) i la Carla (33). Les regles, encara vigents, són ben bàsiques: "Mai amb una amiga", "mai repetir" i "amb un home, soles; amb una dona, les dues presents". Aquestes directrius van sorgir perquè la Paula és bisexual i no vol renunciar a explorar el sexe casual amb homes, cap als quals no estableix una atracció emocional, només física. I perquè totes dues sí que poden desenvolupar vincles emocionals cap a les dones i no volien endinsar-se en el terreny del poliamor. Per mirar d’evitar drames i enamoriscaments unilaterals, van posar la regla que totes dues havien de ser presents en qualsevol trobada sexual de component lèsbic. Anar fluint El Javier i el Guille, de 32 i 30 anys, van apostar per no reflectir les regles en un contracte estricte, sinó que volien anar fluint, segons com se sentissin. "El més guai d’una relació oberta és que, com que no va marcada per regles socials, tu pots marcar-te les teves i jugar-hi, obrint i tancant segons convingui", expliquen. Les regles que van establir al principi eren que tots dos hi participessin sempre i que mai seria amb amics. Ara, amb el temps (porten 9 anys de relació oberta), les normes són més flexibles i sí que queden per separat. "Al principi poses moltes normes perquè no és fàcil obrir la relació: et poses davant el mirall de les teves inseguretats", recorden. Després de desenvolupar vies de comunicació sanes i directes, la seva permissivitat es va fer més oberta, perquè de cada conversa en sortien més reforçats, tant com a parella com en termes d’autoestima, amb la qual cosa la gelosia i les inseguretats gairebé desapareixien. El Bruno i la Mireia, de 52 i 48 anys, hi coincideixen: "La lleialtat als acords i la sinceritat és la base". Porten cinc anys, amb relació oberta des del principi. Presumeixen d’explicar-s’ho tot. "Més que res, que a mi m’agrada que la meva parella sigui desitjada. Em produeix desig veure com la desitgen", assegura el Bruno. "Ser liberal no vol dir no tenir límits", expliquen. Al revés: ells tenen diverses normes, com que hi ha amics amb qui no poden fer res o que, si s’aventuren en el poliamor, hi ha relacions jeràrquiques i ells són la principal. També ells consideren que el temps, la confiança i establir formes de comunicació i de diàleg han fet que les normes es dilueixin. "Ara ja gairebé no ens demanem permís, al principi molt més. Total, després ens ho acabarem explicant tot". Tots consideren que, en els últims anys, la percepció de les relacions obertes i liberals ha millorat. "Ja no té per què ser un secret", argumenten. "Fa nou anys, els nostres amics ens deien: però ¿què feu?, això anirà malament... Ara, més de la meitat tenen relació oberta", relaten el Javier i el Guille. Això sí, encara hi ha fronteres que són difícils de creuar. "Els meus pares mai ho sabran, massa preguntes, i no sé jo què pensarien", diu la Paula. "A la feina i a la meva família tampoc els ho he explicat. No tant per prejudicis, sinó per evitar haver de donar moltes explicacions", apunta el Javier, en la mateixa direcció. "Noto més acceptació social", confirma, tot i que encara hi ha sectors on són tabús.

"Tu marques les teves regles... i hi jugues"

Quatre parelles practicants de les relacions obertes confirmen que la flexibilitat amb què es plantegen els afectes no els eximeix de complir certes normes entre ells. La principal: ser sempre sincers amb l’altra persona. Tenir ‘affaires’ amb amics o amigues en comú està mal vist.

«Em produeix desig veure com la desitgen», diu el Bruno després de cinc anys de relació oberta

El més llegit