El nord-americà Lleó XIV, un Papa per bastir ponts al diàleg

Robert Francis Prevost, un cardenal agustí i nord-americà de 69 anys que parla perfectament l’espanyol, descendent d’emigrants europeus i que ha viscut durant anys a l’Amèrica Llatina, es va convertir ahir a la tarda en el 267è Papa de la història de l’Església sota el nom de Lleó XIV. L’Església catòlica va trencar així un dels seus tabús més històrics, el de no elegir una persona nascuda en la primera potència del món. En tan sols un dia i mig, els purpurats es van decantar per una de les figures estudiades en el ventall dels possibles successors de Francesc, una figura, així mateix, pròxima al difunt Pontífex. "Que la pau sigui amb vosaltres", va ser la primera salutació de Prevost, paraules que van generar l’ovació de desenes de milers de catòlics congregats a la plaça de Sant Pere, al Vaticà. "Ajudeu-nos i ajudeu-vos uns altres a construir ponts amb el diàleg, amb les trobades, unint-nos tots per ser un sol poble sempre en pau", va dir en un missatge de menys de 10 minuts. Durant la seva al·locució, el nou Papa va repetir diverses vegades la paraula "pau" i va evocar la tasca missionera de l’Església catòlica. "La pau és estimada, humil i perseverant; prové de Déu, que ens estima a tots de manera incondicional", va dir aquest sacerdot, amb fama de discret i progressista. Una paraules en espanyol De manera inesperada, el nou Papa també va pronunciar unes paraules en espanyol per saludar al Perú, país on va viure durant més de tres dècades i la ciutadania del qual va adquirir l’any 2015. "Una salutació particular a la meva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú, on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe i ha donat tant, tant, per continuar sent l’Església fidel de Jesucrist", va dir Lleó XIV, designat arquebisbe de Chiclayo, al nord del Perú, el 2015 pel seu predecessor, el papa Francesc. Els 133 cardenals reunits en conclave a la Capella Sixtina del Vaticào des de dimecres van elegir ahir a la tarda el nou Papa, el tercer del segle XXI. Passades les sis de la tarda i per segona vegada durant la jornada, el fum va començar a sortir per la xemeneia de la capella, però al principi semblava negre. En una de les places més famoses del món hi havia en aquell moment uns milers de persones que van rebre, entre l’exaltació i la sorpresa, la fumata blanca sota un cel blau. Els fidels congregats a l’espera de notícies no acabaven de creure’s que era blanca, ja que al principi no es van sentir repicar les campanes. Quan la xemeneia feia uns segons que expulsaven fum i generaven intriga i confusió sobre el color, una glopada blanca acompanyada del redoblar de les campanes va aclarir els dubtes. El Vaticà havia explicat inicialment que les fumates es produirien o després del migdia o cap a les 7 de la tarda. No obstant, la confusió ja del primer dia, quan es va haver d’esperar dues hores més de l’horari estimat, va afegir un pathos difícil d’imitar fins i tot per a qualsevol cineasta. Entre la multitud barrejada amb els prop de 3.000 periodistes acreditats –que retransmetien les seves cròniques per a tots els racons del món–, el sentiment regnant era el d’estar assistint a l’espectacle més important de tots els temps, inimitable malgrat que l’Església catòlica té més de 2.000 anys. Molts cardenals havien manifestat el seu desig que, en una època de guerres terribles i desordre mundial, fos una elecció no gaire llarga, i gran part dels analistes havien remenat que l’elecció es produiria entre dijous i divendres. Al final, el nou cap de l’Església catòlica i monarca absolut de la Ciutat del Vaticà va ser designat en la quarta votació el segon dia de conclave. Dilluns a la tarda es va procedir a la primera votació, que va acabar sent la primera fumata negra del conclave. La segona fumata negra va ser ahir al matí com a resultat de dues votacions més. Com fa 800 anys Ahir, com fa 800 anys, quan es va celebrar a Viterbo el primer conclave de la història, cap cronista va poder testificar el que va passar a l’interior de la Capella Sixtina sota el judici final de Miquel Àngel, i abans havia passat a Santa Marta i a Santa Marta Vella, els dos albergs vaticans condicionats perquè les seves eminències transcorreguessin el temps que necessitaven per arribar a una decisió. Però un fet va quedar clar des del primer minut: després de mesurar-se, estudiar-se i explicar-se en la primera fumata –per això se’n diu votació tàctica–, els prínceps de l’Església es van obrir a les negociacions entre les faccions. A partir d’allà, només quedava per perfilar el nom del candidat del conclave –en el qual vuit de cada 10 cardenals havien sigut designats per Francesc– que pogués convertir-se en Papa sense que suposés una ruptura massa profunda amb el grup més minoritari. A l’explicar al món el contingut de l’11a congregació general de cardenals, una de les reunions preconclave començades després de la mort de Francesc, la sala de premsa del Vaticà ja havia donat algunes pistes sobre el perfil que buscaven els cardenals. Un "pastor pròxim a la vida" que no desatengués el "diàleg" i la "construcció de relacions amb els diferents mons religiosos i culturals" i que faci front a una "humanitat desorientada i marcada per la crisi de l’ordre mundial". En aquest context d’ebullició, el cardenal degà, Giovanni Battista Re, que ahir es va desplaçar fins a Pompeia, al sud d’Itàlia, no va desaprofitar l’ocasió de dir des d’allà que esperava trobar-se amb una fumata blanca quan tornés. "Estic particularment content de ser aquí a l’inici del conclave perquè l’Esperit Sant bufi fort i perquè sigui elegit el Papa que necessita avui l’Església i el món", va assenyalar Re des de Pompeia, on va assistir a un acte religiós. No va ser l’únic. El cardenal Sean O’Malley, arquebisbe emèrit de Boston, també va dir una cosa molt semblant. El nou Papa serà elegit "aviat, potser aquesta nit o divendres", va afirmar, en una entrevista a un mitjà llatinoamericà al qual també va comentar la possibilitat que el nou Pontífex no fos europeu. Segons va informar el Vaticà, avui el nou papa Lleó XIV celebrarà la tradicional missa amb l’escola cardenalícia a la Capella Sixtina. Es transmetrà en directe. Aquest diumenge a les 12 pronunciarà la seva primera Regina Coeli (l’oració que substitueix l’àngelus durant el temps de Pasqua) des del balcó central de la basílica de Sant Pere, on ahir es va presentar al món. I de cara a dilluns vinent es portarà a terme la primera audiència del nou Papa amb la premsa.

El nord-americà Lleó XIV, un Papa per bastir ponts al diàleg

Robert Francis Prevost crida a la unitat en les seves primeres paraules com a Pontífex

Una atapeïda plaça de Sant Pere va celebrar la fumata blanca

El més llegit