La Cirurgia Plàstica triomfa entre els MIR i aquests són els motius: "La nostra feina és molt àmplia i va molt més enllà de l'estètica"

Fins al 28 de maig estan citats 13.691 metges aspirants MIR per triar entre 9.007 places. Durant les primeres jornades, ja s'han vist les especialitats més demandades. Dilluns es van esgotar les places de Dermatologia (131), la més desitjada. Dimarts, li va tocar a Cirurgia Plàstica (55), que es va endur la 'medalla de plata'. Totes dues són les més cobejades dels últims anys. "Em sento molt orgullós", confessa en una entrevista el doctor Joan Fontdevila, cap de servei de Cirurgia Plàstica i Maxil·lofacial de l'Hospital Clínic de Barcelona. Entre els motius de l'èxit, destaca l'abast "transversal" de l'especialitat. El "boca-orella" funciona, diu, i els estudiants saben que la cirurgia plàstica va molt més enllà de l'estètica. Des de greus traumatismes fins a cremades o la reconstrucció mamària després d'un càncer, els plàstics ho abasten tot, presumeix. "És natural que els nous metges se sentin atrets per especialitzar-se en una àrea on podran aplicar tots els coneixements adquirits a tots els nivells. Com es diu, des del cap fins als peus, des de la pell fins als pulmons o el cor...", assenyala el president de la SECPRE, Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. I comença a posar exemples: "Quan una especialitat com la cirurgia cardíaca té algun problema, s'obre una ferida i queda obert el tòrax, llavors hem de fer una cirurgia de reconstrucció per cobrir i tancar." Reparar defectes Si els companys de Neurocirurgia tenen algun problema a nivell cranial, continua, també són ells qui "reparen aquests defectes". Tracten tant infants com gent gran. "Som una especialitat molt transversal i de fet podríem tenir més èxit si tinguéssim una assignatura troncal. La nostra és de les poques que, dins de la carrera de Medicina, no compta amb una assignatura pròpia, per la qual cosa molts estudiants no arriben realment a conèixer-la." Parla d'especialitats com Otorrinolaringologia, Cirurgia Cardíaca o Neurocirurgia que sí estan incloses als plans d'estudis de manera obligatòria. Però, lamenta, no passa el mateix amb Cirurgia Plàstica, així que "només aquells estudiants que s'hi sentin interessats" l'acaben escollint. "Podríem tenir molt més èxit si fos de coneixement general", afegeix el doctor. Aplicar tots els coneixements Insisteix que l'atractiu de la Cirurgia Plàstica és que permet als joves metges "aplicar tots els coneixements" adquirits durant la carrera. Perquè, es lamenta, "la població general sovint té una visió esbiaixada" d'una especialitat que creuen orientada a tractaments "més banals, d'estètica". Res més lluny de la realitat: "La part més gran és el tractament de cremats o traumatismes greus i això, quan l'estudiant ho descobreix, és quan se sent molt atret." Finalment, el sistema de "boca-orella" fa que, en acabar la carrera, els estudiants sàpiguen quines especialitats són més buscades. "Estar en el rànquing de les primeres també genera més interès", destaca el president de la SECPRE. "Em sento molt orgullós com a cirurgià plàstic que siguem una de les especialitats més cobejades. Demostra que aportem solucions per evitar situacions com, per exemple, una amputació d'una cama després d'un accident de trànsit o problemes funcionals en nens amb deformitats congènites per tal que puguin agafar objectes sense limitacions en l'edat adulta... Al final, el metge novell que s'acosta a la cirurgia plàstica se sent atret", hi insisteix. De l'atur a les llistes d'espera El doctor Fontdevila recorda quan ell mateix va fer la residència de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica via MIR a l'Hospital de Bellvitge de Barcelona. Va obtenir el lloc 20 a l'examen (hi havia més de 17.000 candidats). Va aconseguir el doctorat amb qualificació d'Excel·lent cum laude l'any 2008 a la Universitat de Barcelona amb la tesi titulada "Atròfia del greix facial en pacients VIH+. Tractament mitjançant injecció de teixit adipós autòleg", segons la seva biografia. Què el va fer decantar-se per la plàstica? Mira enrere i explica: "Curiosament, al contrari del que molta gent podria pensar, fa 30 anys, quan un cirurgià plàstic acabava, anava a l'atur. No hi havia gaire feina perquè era un moment en què, fins i tot als hospitals, no es coneixia gaire què podia aportar per millorar la qualitat de vida de les persones. Era un moment en què la medicina estava molt focalitzada en la curació i no tant en la millora de la qualitat de vida." Per exemple, recorda, la reconstrucció mamària fa tres dècades era una pràctica reservada a pocs hospitals seleccionats. "Després d'un càncer de mama, la majoria de les pacients quedaven mutilades sense rebre una reconstrucció, i avui en dia, en canvi, és un procediment que no només s'ofereix als grans hospitals, sinó també als comarcals de províncies més petites." Actualment, es necessiten molts més cirurgians plàstics per a tota mena de situacions, conclou el president de la SECPRE. Fins i tot hi ha localitats on falten especialistes. De fet, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, l'especialitat amb més temps mitjà d'espera continua sent la Cirurgia Plàstica, amb 258 dies.

La Cirurgia Plàstica triomfa entre els MIR i aquests són els motius: "La nostra feina és molt àmplia i va molt més enllà de l'estètica"

Des dels traumatismes fins a les grans cremades o la reconstrucció mamària després d'un càncer, el president dels cirurgians plàstics, el doctor Joan Fontdevila, parla d'una especialitat "molt transversal"

El més llegit