Tres històries solidàries del taxi

Koque Juárez té 49 anys i és de Barcelona. Taxista des de fa 15 anys, condueix un Dacia Jogger híbrid i dilluns, quan va arribar l’apagada, estava fent un servei al carrer d’Aragó, en direcció al passeig de Gràcia. "Vaig continuar treballant, però gairebé no tenia gasolina, i ja no vaig poder posar-ne. Vaig parar on podia. Me’n quedava per a 120 quilòmetres". Per falta de combustible va haver de dir que no a un client que anava a Lloret (180 euros perduts) i quan li quedaven només 70 quilòmetres de marge va decidir anar-se’n cap a casa. Eren les 18.30 h. Viu al carrer de Casals i Cuberó, a Nou Barris, a cinc minuts amb cotxe de la plaça de Karl Marx, on es va trobar una noia en una parada de bus que li va fer indicacions i va pujar al taxi. "Vaig pensar que anava per aquí a prop però no, havia d’anar a l’aeroport. Li vaig dir que no podia arribar per la gasolina i es va posar a plorar, em va demanar que la portés". A Karl Marx per error Pel que sembla, la dona, una sud-americana que resideix a Anglaterra, va agafar el bus equivocat creient que la portaria a l’aeroport del Prat. I va acabar a la plaça de Karl Marx. Aleshores internet ja no funcionava, així que no va poder esbrinar com ni per on sortir d’allà. Juárez va decidir intentar-ho. El taxista tenia clar que podia arribar a l’aeroport, però en canvi no tant que aconseguís tornar d’allà fins a casa seva. Ell ja no podia cobrar amb targeta i ella no tenia efectiu. El trajecte no va anar malament: "Vam anar-hi per la ronda de Dalt i vam arribar bé. Segur que va agafar l’avió. Per tornar vaig trigar una hora". Va arribar a casa sobre les 20.00, a punt que se li parés el cotxe. Quant als diners, com ella no tenia Bizum, ell li va passar un compte bancari de la seva mare. La carrera va costar 38 euros. Ara és qüestió que arribi la transferència. Cotxe nou Juan José Vidal, de Barcelona, 60 anys, és taxista des de fa 18 anys, abans tenia un taller de reacondicionament de vehicles utilitzats. Està molt content, fa uns dies que condueix un cotxe nou, un Tesla Model 3, del 2024. Ho explica amb satisfacció. És un vehicle que, a plena càrrega, té una autonomia de 470 quilòmetres, explica Vidal. "L’apagada em va agafar a la Zona Franca, portant un client a Nàpols amb Gran Via. Portàvem una hora i mitja de caravana i el client va baixar quan li quedaven 15 minuts a peu que amb cotxe hagués sigut una hora. Vaig trigar aquella hora de més en arribar a passeig de Sant Joan i me’n vaig anar per baix, per anar-me’n a casa", relata. Vidal viu a Vallirana (Baix Llobregat). "A l’encreuament amb la ronda de Sant Pere, una senyora, desesperada, em va dir si la podia portar, tot i que ja no tenia el verd encès. Anava a l’aeroport, i no m’anava malament de camí a casa: normalment vaig per la ronda Litoral i la B-23". Però l’accés a la ronda Litoral des de Colom estava tancat, i la Guàrdia Urbana desviava els cotxes cap a Miramar, cap a Montjuïc. El conductor es va trobar llavors camí de l’Estadi Olímpic, avançant autocars mentre creuava línies contínues –"Em vaig saltar totes les normes que puguis imaginar", precisa–. Va aconseguir entrar a la ronda Litoral per Zona Franca. Però llavors la sortida de Bellvitge per agafar la C-31, que porta a l’aeroport, estava "totalment col·lapsada". "Em vaig dir: ‘em fico al Prat’. Me’l conec bé; vaig viure allà 25 anys". Amb tot, també allà va ser complicat. "L’avinguda de Remolar estava col·lapsada, la de Sant Cosme està tancada per obres". "Vaig començar a vagarejar pel Prat, i vaig arribar a Remolar amb Apel·les Mestres. Em vaig posar pel carril de la dreta, tot i que t’obliguen a girar al final. Però em vaig colar i vam arribar a la C-31. Vaig accelerar per arribar a la Terminal 2", explica. I la passatgera va poder agafar el seu vol. Abans van resoldre com van poder el pagament. Amb tots els sistemes caiguts, ella, que no tenia efectiu, va fer una foto del mòbil del taxista per tenir guardat el seu número, i ell va fer el mateix amb el d’ella, una anglesa d’uns 50 anys resident a Barcelona. Ell li va donar el Bizum de la seva dona. La carrera va costar 51 euros i la passatgera va acabar enviant-ne 60 i un missatge que confirmava que havia aconseguit volar. Vidal comenta l’èxit final d’una ruta tan complexa tan content com amb el Tesla nou. El més compartit Jorge Páez té 50 anys i és de Leganés. "Vaig venir de passada a Barcelona i fa 20 anys que hi visc". En fa tres que és taxista. Enginyer industrial, va deixar un treball de director de manteniment que el feia "feliç" i ara és "superfeliç". Condueix un C4 elèctric, amb una autonomia de 290 quilòmetres, màxim 300. L’apagada el va agafar a la Parra, la zona d’espera dels taxistes a l’aeroport prèvia a la zona de recollida de clients. Va tornar a Barcelona amb un client i allà el va agafar un altre que anava a Vallvidrera, pel costat de Sant Cugat. A Via Augusta, es va adonar que hi havia gent amb un cartell en què hi deia "Sant Cugat". Li va preguntar al client si li semblava bé compartir el viatge i ell va dir que sí. I van pujar tres persones més que s’acabaven de conèixer allà mateix. El primer client va baixar a prop de l’estació de Ferrocarrils de Vallvidrera i els altres tres el van convidar per agrair el seu gest. El taxi es va adreçar llavors a Sant Cugat. La carrera va ascendir a 42 euros. Una de les noies va pagar la seva part en efectiu. L’altra, mitjançant Bizum l’endemà. L’home, relatava Páez, ahir encara no havia pagat.

Tres històries solidàries del taxi

Juan José Vidal va topar amb l’accés a la ronda Litoral tallat i va arribar a l’aeroport com va poder

El més llegit