Joan Gabriel Bergas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): "Van caure de cop set Barcelones. I això no ho aguanta ningú"

¿Què va passar? Se sap que cap a les 12.33 de dilluns es van perdre de sobte entre 10 i 15 gigawatts de generació. El sistema elèctric ha d’estar equilibrat: si hi ha un consum d’un gigawatt, s’ha de generar un gigawatt. Si de cop en cauen 15, no hi ha prou reserva per assumir aquest consum. Barcelona, per exemple, consumeix entre dos i tres gigawatts, és a dir, van caure de cop set Barcelones. Una caiguda impressionant. De fet, és entre les cinc més grans de tota la història a escala mundial. ¿I per què va caure? Cal analitzar-ho bé i falten moltes dades, que les té Red Eléctrica d’Espanya, però es poden inferir algunes hipòtesis. En aquell moment, la generació era bàsicament a partir de gas i renovables. El 80% era entre eòlica i fotovoltaica, i el que va caure de cop va ser la fotovoltaica. Al desaparèixer, el sistema no va aguantar i van caure també les centrals nuclears, les tèrmiques, les eòliques... Tot. ¿Per què la fotovoltaica? Hi ha un tema històric. En els anys 2000, el sistema elèctric es basava en centrals nuclears, hidràuliques i algunes de tèrmiques. Hi havia poques centrals renovables i eren molt grans. A partir del 2005 van començar a aparèixer centrals molt més petites, distribuïdes per tot el territori. Això va obligar a canviar la manera d’operar el sistema. Abans, amb quatre trucades de telèfon es coordinava tot. Ara és impossible, hi ha milers de generadors funcionant. Aquest és el problema: cal compatibilitzar el sistema vell amb el nou, i totes les renovables s’han d’adaptar al sistema tradicional. Fins fa uns cinc anys no es permetia que més del 10% o 15% de la generació fos renovable. Si hi havia més generació eòlica o solar, simplement es tallava: tot i que hi hagués sol, no es podia produir. I això ha canviat. A poc a poc s’han fet moltes millores i inversions. La generació renovable va créixer molt i, aquest any, ja acumulàvem tres setmanes en què el sistema era bàsicament renovable. Per exemple, dilluns, en el moment clau, el 86% de la producció elèctrica era renovable i de les set centrals nuclears que hi ha a Espanya només tres estaven operatives. La resta feia tres setmanes que estaven parades, perquè, pel preu, no els surt rendible produir. A Espanya hi ha molta més producció eòlica i solar que consum, així que Red Eléctrica decideix tallar la producció solar. ¿Quan ho fan? Al voltant de les dotze del migdia, quan més sol hi ha. La fallada es va produir just quan començaven a tallar. I dos més dos... Hi ha la hipòtesi que es van passar tallant i van reduir massa la producció. A les altres plantes eòliques que estaven connectades, Red Eléctrica les obliga a parar quan detecten que la situació es complica. Va ser en cascada: en cinc segons van desaparèixer 15 gigawatts. I això no ho aguanta ningú. ¿Va ser un error humà? Som vulnerables. El sistema elèctric és com intentar mantenir una escombra en equilibri amb dos dits: fa vent, plou, algú passa i et dona un cop... Pot passar una excavadora i arrencar un cable. Hi ha molts sistemes informàtics que intenten corregir qualsevol desviació, però un zero total a tota la Península mai havia passat. Algú dirà que va ser mala sort... Jo diria que van ser una sèrie de coincidències. Com més estresses el sistema i més al límit el portes, més coses així poden passar. Crida l’atenció que es generi més energia de la que es consum. Sí. En els últims tres o quatre anys ha baixat molt el consum. Abans, la indústria era molt més intensiva. Si tinguéssim un milió més de cotxes elèctrics carregant, aquest problema no existiria. Com que no hi ha prou consum i l’energia solar és molt barata d’instal·lar, ara hi ha molta més capacitat de generació que de consum. ¿I no es pot emmagatzemar? Sí, i cap a això anem. Es pot emmagatzemar amb bateries –la idea és que cada vegada més gent en tingui una a casa– i amb centrals de bombatge. La central reversible de Sallente-Estany Gento, a la Vall Fosca, fa això. Aquestes centrals són les més importants quant a capacitat de generar energia. El futur va en aquesta direcció. El negoci d’Elon Musk és aquest: vendre bateries. Als EUA, després de l’huracà Katrina, el Govern va impulsar els cotxes elèctrics perquè poguessin mantenir les cases funcionant durant dos o tres dies. Això s’ha estès i és una manera molt important d’emmagatzemar energia, i ho serà encara més. ¿Pot tornar a passar? Sí. Potser d’aquí 20, 30 o 40 anys. Ara toca analitzar tota la seqüència i establir mecanismes per evitar que torni a passar. ¿Què cal fer per evitar-ho? Augmentar la capacitat d’emmagatzematge d’energia. Un minut després del que va passar, amb els meus companys vam dir que s’aprofitaria per culpar les renovables. Però no és això. Cal invertir més i entendre per què es va tardar tant a restaurar el sistema. Per exemple, Red Eléctrica ho gestiona tot des de Madrid. Fa 10 anys hi havia 10 despatxos repartits; ara està tot centralitzat, i això ho complica. ¿Ciberatac? A priori, no ho descartaria. En el departament tinc molts experts en ciberseguretat. Un sistema connectat a internet pot ser atacat. La pregunta és: ¿per què va caure? ¿Per una fallada? ¿Una mala operació d’un tècnic? ¿Una màquina retrac que es va carregar un cable? Red Eléctrica ho pot saber. A cada estació es guarda un històric de tot, i allí ho poden veure, potser no al moment. És com una caixa negra d’avió. A cada punt important de la xarxa elèctrica n’hi ha una d’aquestes. Jo no descartaria res.

Joan Gabriel Bergas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): "Van caure de cop set Barcelones. I això no ho aguanta ningú"

«Red Eléctrica pot saber el que va passar. A cada estació es guarda un històric de tota l’activitat»

El més llegit