La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

La jutge de Barcelona Myriam Linage Gómez, que investiga la presumpta administració deslleial de les fundacions Cellex i Mir Puig, creades per l’empresari químic i mecenes Pere Mir, mort el 2017, descriu a la interlocutòria per la qual intervé aquestes entitats fins a 16 operacions presumptament irregulars que haurien comès els tres investigats, marmessors de la fortuna de Mir, Jordi Segarra Pijuan (qui va ser la mà dreta de Mir), l’advocat Juan Francisco Capellas Canes i l’oncòleg Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica del Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). Segarra era el que executava els acords testamentaris. La resolució judicial, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO, és un resum de les indagacions efectuades pels Mossos d’Esquadra. Aquestes són algunes actuacions que estan en el punt de mira. Per ara, els tres investigats no han donat la seva versió a la magistrada, que ha xifrat el perjudici ocasionat en 6,2 milions d’euros. Transferències i préstecs personals Entre les operacions investigades per la jutge hi ha la liquidació de la part econòmica d’una sentència condemnatòria per delicte fiscal imposada a Jordi Segarra, el principal investigat i que va ser mà dreta de Pere Mir. Aquest desemborsament es va realitzar, segons els Mossos, amb fons de la societat Simex, una de les intervingudes judicialment, de la qual Segarra era administrador. La multa era de 206.718 euros. La magistrada també indaga les «múltiples» transferències realitzades des del compte de l’empresa Mil Veinte, administrada per Segarra i intervinguda també judicialment, en el que serien, al seu entendre, «operacions de «préstec simulat d’avançaments de nòmina». Aquestes transferències realitzades entre l’1 de gener del 2016 i el 31 de gener del 2018 van sumar un total de 148.000 euros i van ser suposadament utilitzades per cobrir «diferents necessitats de liquiditat personal». Part d’aquesta quantitat va ser retornada per Segarra el 2018 després de rebre una donació de 2,5 milions d’euros d’una fundació. L’acte de la jutge detalla també l’existència d’un préstec d’1,5 milions d’euros concedit per Simex a Segarra «en condicions molt avantatjoses» per fer front al «pagament d’una liquidació» que la inspecció de l’Agència Tributària li va imposar per l’IRPF dels exercicis del 2014 al 2017. Aquest préstec no recull cap interès i amortitza el seu venciment el 2030 (quan Segarra tingui 98 anys). Es va constituir com a garantia hipotecària sobre l’habitatge del mateix Segarra. La magistrada recull en la resolució un altre préstec de 500.000 euros a Segarra per part de la societat Mil Veinte, administrada per ell, amb «condicions molt avantatjoses» i un altre crèdit per un milió d’euros amb origen en els fons de la mercantil Sociedad Anónima de Interés, gestionada també per ell. Ús de comptes i venda d’immobles Els Mossos han detectat una transferència de 8.250 euros el 6 de gener del 2016 des del compte de l’empresa Mil Veinte al compte de Segarra, que es va justificar indicant en el seu concepte una regularització en la venda d’unes finques situades al passeig de Sant Joan de Barcelona, quan aquests immobles eren d’una altra mercantil: Simex, de la qual l’investigat és el màxim responsable. Els fons, segons els investigadors, van anar a cobrir part d’un important «descobert» que Segarra mantenia en el seu compte personal. La policia ha descobert que es van realitzar reintegraments en efectiu des del compte de Núria Pàmias, dona de Pere Mir, o l’emissió amb càrrec a aquest mateix dipòsit bancari, després de la mort de la dona, de xecs cobrats per Segarra, alguns dels quals va justificar comptablement al Protectorat de la Generalitat com a «beques a tercers», quan els fons els havia percebut ell. Una altra de les presumptes irregularitats rau en la venda d’una finca de la mercantil Sociedad Anónima de Intereses, també intervinguda per la jutge, per un preu inferior al valor determinat per la Direcció General del Cadastre. La finca, el valor cadastral era d’1,1 milions d’euros, va ser venuda per 670.000, una xifra 440.000 euros inferior. A més, els Mossos investiguen una amortització d’accions per la qual la dona de Pere Mir presumptament va percebre «una quantitat molt inferior» a la que hauria d’haver rebut. Les joies desaparegudes Una de les incògnites que els investigadors pretenen aclarir és on són les joies i la col·lecció de rellotges del matrimoni de Pere Mir i Núria Pàmias. Aquestes joies no van ser incloses en l’inventari de l’herència que va acabar rebent la fundació Cellex. El seu valor seria de més de 2,1 milions d’euros. Els Mossos i la jutge precisen: «Es desconeix el seu destí». La policia està indagant si les joies confiscades als marmessors imputats a les entrades i registres corresponen a les desaparegudes. Fonts pròximes als investigats asseguren que les peces confiscades són seves. Pagaments per aconseguir silencis Després de la mort de Núria Pàmias i abans que la fundació Cellex acceptés la seva herència, Segarra, segons la investigació, «va utilitzar fons de l’esmentat compte per a finalitats alienes a la gestió pertinent d’un marmessor». Així, va realitzar transferències a antics treballadors del matrimoni Mir-Pàmies i familiars d’aquests amb les quals «aconseguia guanyar-se la seva lleialtat o el seu silenci». Donació a Tabernero La jutge considera sospitosa la donació de finques i diners per part de l’empresaSimex, administrada per Segarra, al metge José María Tabernero Caturla, un dels tres marmessors de l’herència de Pere Mir, i la dona d’aquest. Aquesta donació incloïa un habitatge unifamiliar i dues places d’aparcament situats en una «zona exclusiva» de la Vall d’Aran, en concret en el terme municipal de Salardú, uns béns valorats fiscalment en 642.000 euros, així com el lliurament de 156.000 euros al facultatiu i 156.000 més a la seva dona. En total: 954.000 euros, tot i que els Mossos afirmen que el preu de mercat de la vivenda seria superior. Fonts coneixedores d’aquesta operació asseguren que Pere Mir li va fer aquesta donació de paraula. La milionària nòmina de Segarra Els Mossos també han revelat una transferència de 18.000 euros de Cellex a un antic treballador del matrimoni Mir-Pàmies i un préstec de 150.000 euros de l’empresa Mil Veinte, gestionada per Segarra, a una persona vinculada al aquest, «sense garanties reals» de cobrament. Aquesta persona està relacionada com les fundacions espanyoles creades per Pere Mir. Un altre dels suposats beneficis obtinguts per Segarra com a conseqüència de «dilatar» l’execució de les últimes voluntats de Núria Pàmies després de la seva mort «ha sigut el cobrament de nòmines com a administrador de diverses de la societats que havien de ser liquidades», exposa la jutge. La magistrada remarca que després de la mort de la dona de Pere Mir, els «guanys laborals» de Segarra «pateixen un increment destacat a l’obtenir gairebé un 60% addicional de l’any 2018 al 2019». I afegeix: «El cost de les seves nòmines per al patrimoni administrat és superior als 1,1 milions d’euros».

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

Entre les actuacions detallades en la interlocutòria figuren autopréstecs, transferències sospitoses, donacions, una nòmina milionària i la no inclusió en l’inventari de l’herència d’una col·lecció de rellotges i joies

La jutge del cas Cellex xifra en 6,2 milions el perjudici provocat pels marmessors de Pere Mir

El més llegit