Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

Doctor enginyer industrial per la UPC, el santvicentí resident a Manresa Joan Gabriel Bergas és catedràtic en Enginyeria Elèctrica, cap del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC i professor a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i a l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM). Té 55 anys i, d’ençà que va entrar d’alumne a la UPC amb 18 anys, ja no n’ha marxat mai. Què va passar? Se sap que, cap a les 12 i 35, van caure entre 10 i 15 gigawatts de generació del sistema elèctric. El sistema elèctric ha de sumar zero. Si hi ha un consum d’un gigawatt, s’ha de generar un gigawatt i si, de cop, cau 15 gigawatts, no hi ha prou reserva per assumir aquest consum. Barcelona són dos-tres gigawatts, o sigui que són set 'barcelones' que van caure de cop. És una caiguda impressionant. De fet, ens situa entre les cinc més importants de tota la història a tot el món. Per què cau? S’ha d’analitzar molt bé i falten moltes dades, que les té Red Eléctrica de España, però sí que es poden inferir una sèrie d’hipòtesis. En aquell moment, la generació era bàsicament gas i renovable. El 80% era entre eòlica i fotovoltaica i el que va caure de cop va ser la fotovoltaica i, quan va caure, el sistema no va aguantar i van caure totes les centrals nuclears, les tèrmiques, l’eòlica i tot. Per què va caure la fotovoltaica? Hi ha un tema històric. Els anys 2000 el sistema elèctric eren bàsicament centrals nuclears, hidràulica i unes tèrmiques. Hi havia molt poques centrals, però molt grans i, a partir del 2005, van començar a aparèixer les renovables: centrals molt més petites distribuïdes per tot el territori, però moltes més. Això va representar que es va haver de canviar la manera d’operar el sistema. Abans, amb quatre telèfons trucaves a quatre centrals i ho organitzaves tot. Ara, és impossible perquè tens milers de generadors funcionant. Aquí és on hi ha el problema, que s’ha de compaginar el vell amb el nou, i tot el que són les renovables s’han d’adaptar al sistema tradicional. Fins fa cinc anys o així al sistema no es deixava que hi hagués més d'un 10 o 15% de renovables en tota la producció i, si hi havia més generació d’eòlica perquè feia molt vent o hi havia molta producció solar perquè feia molt sol, es feia un procediment que era tallar-ho: ni que faci sol, no pots produir. I això ha canviat. A poc a poc, es van anar fent moltes millores i inversions, va anar creixent molt i aquest any ja feia tres setmanes que el sistema era bàsicament de renovables. Per exemple, dilluns, en el moment clau, el 86% de la producció l’energia elèctrica ho era i, de les set nuclears que hi ha a Espanya, només estaven produint tres: Ascó, Vandellòs i Almaraz. Fa tres setmanes que estan tancant perquè, per preu, no els surt a compte produir energia. A Espanya hi ha molta més producció eòlica i fotovoltaica que consum i, per tant, Red Eléctrica de España ha decidit tallar la producció de les solars i, quan fan això?, cap a les 12 del migdia, que és quan hi ha més sol. Va succeir el fenomen quan començaven a tallar. I dos més dos... Hi ha la hipòtesi que es van passar i van tallar més del compte, va baixar la producció i a les altres eòliques que estaven connectades, Red Eléctrica de España les obliga, quan veuen que la cosa va malament, a deixar de produir. Va ser una cascada, en cinc segons van desaparèixer 15 gigawatts del sistema i això no ho aguanta ningú. És un error humà? Som vulnerables. Pensa que el sistema elèctric és com si agafessis una escombra amb la mà i la intentessis mantenir estable amb dos dits, però fa vent, plou, de cop passa algú per allà i et dona un copet... Pot passar una excavadora i arrencar al cable. Hi ha molts sistemes informàtics que el que fan és, si l’escombra cau una mica cap al costat, que vagi cap a l’altre, però aquest zero a tota la Península no havia passat mai. Per què dilluns i no un altre dia? Tot el sistema elèctric es dissenya amb una metodologia que s’anomena N-2 i totes les línies d’alta tensió de Red Eléctrica de España han de funcionar quan hi ha un error, que seria N-1, i fins i tot quan n’hi ha dos, N-2. Ahir s’havien de produir dos errors. Pensa que opera 24 hores al dia 365 dies a l’any i que a Catalunya no teníem un zero dels del 2006 i un zero a tot el sistema ibèric espanyol, mai. Algú dirà que ha estat mala sort... Jo diria que han estat coincidències. Quan més estresses el sistema i més al límit el portes, més passen aquestes coses. I que passés a altres països? El sistema ibèric és Espanya i Portugal, que està operat per Red Eléctrica de España. Són dos països diferents controlats pel mateix. França, quan veu qualsevol cosa, obre i ens deixa penjats. Si aguantessin, nosaltres també aguantaríem. Per tant, alguna part de la frontera de la Catalunya del Nord va quedar afectada, però ho van restaurar en deu minuts. Tota Europa està interconnectada amb Àfrica i tots veuen aquestes pertorbacions i algú va caure per simpatia, però va ser molt petit. Deia que ha augmentat la complexitat del sistema. Sí, és molt més complex de gestionar, però més eficient. Si no, no ho faríem. Crida l’atenció que es generi més energia de la que es consumeix. Sí. És que en tres anys o quatre ha baixat molt, el consum, perquè, abans, la indústria era molt més intensiva. Si tinguéssim un milió més de vehicles elèctrics carregant no hi hauria aquest problema, però, com que no hi ha prou consum i la solar és molt barata, ara, d’instal·lar, hi ha molta més capacitat de generar energia elèctrica que la que estem consumint. I no es pot acumular? Sí i és cap a on estem anant. S’acumula, o bé amb bateries, que l’objectiu és que, cada cop més, la gent en tingui a casa, i amb les centrals de bombeig. La central hidroelèctrica reversible de Sallente Estany-Gentoe, a la Vall Fosca, és el que fa. Aquestes centrals són les més importants pel que fa a la capacitat de generar energia. El futur va anant cap aquí. El negoci d’Elon Musk és aquest: vendre les bateries. Als Estats Units, quan hi va haver l'huracà Katrina, la conclusió del govern americà va ser impulsar els cotxes elèctrics perquè poguessin mantenir les cases alimentades elèctricament almenys dos o tres dies. Això, ara s’ha estès i és un sistema d’emmagatzemar energia molt important i que encara ho serà més amb el temps. Pot tornar a passar? Sí. Potser d’aquí a 20 anys, 30 o 40 anys, i ara el que hem de fer és mirar quina va ser tota la seqüència i posar maneres de funcionar que evitin aquest problema. Què hem de fer perquè no passi? Augmentar la capacitat d’emmagatzemar energia. Un minut després que passés, amb els companys vam dir que s’aprofitaria per dir que el problema són les renovables, i no. Més inversió i saber per què vam trigar tant a restaurar-ho. Per exemple, Red Eléctrica de España ho gestiona tot des de Madrid. Fa deu anys teníem deu despatxets repartits; ara, està tot centralitzat i això ho complica més. Ciberatac? A priori no ho descartaria. Jo tinc molts experts al departament sobre ciberseguretat. Un sistema amb Internet és susceptible de ser atacat. El problema és: per què va caure? Per una cagada? Per una mala operació d’un operari? Per una màquina retrac que es va endur un cable? Això Red Eléctrica de España ho pot saber. A totes les estacions es guarda un històric de tot i allà ho poden veure tot, potser no instantàniament. És com una caixa negra dels avions. A cada punt important de la xarxa elèctrica hi ha una caixa negra d’aquestes. Jo no descartaria res.

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

El cap del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, que és de Sant Vicenç i viu a Manresa, diu que "jo no descartaria res", inclòs el ciberatac, i que el que va passar Red Eléctrica de España ho ha de saber

El més llegit