L’abandonament de professors a primària i secundària es duplica a escala mundial

L’abandonament dels professionals de l’ensenyament no universitari preocupa a escala internacional. Entre el 2015 i el 2022, la taxa de renúncia de docents a primària –sobretot en els cinc primers anys– es va duplicar arreu del món, del 4,6% al 9%. A secundària, hi ha menys abandonament: 5,7% enfront del 7,8% que es va registrar el 2020. Aquestes són algunes dades incloses en l’informe mundial sobre el personal docent, presentat ahir per l’organització de les Nacions Unides per a l’educació (Unesco) i la Fundació SM. L’estudi conclou que millorar les condicions laborals del professorat és clau. Espanya és un dels països amb menys proporció de mestres amb contracte laboral indefinit (72%), percentatge que baixa al 67% entre els de secundària, 15 punts percentuals menys que la mitjana de l’OCDE. Però no tot és un tema econòmic. Els tècnics de la Unesco asseguren que retenir el talent també passa per millorar la formació inicial, incrementar la motivació i l’autonomia dels docents, trobar suport entre els companys de feina i portar a terme uns programes d’iniciació i tutoria en els primers anys d’exercici. L’escassetat de docents té dues causes fonamentals: l’augment demogràfic (sobretot, a l’Àfrica subsahariana) i la renúncia dels professors a continuar la seva tasca (especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord). Arreu del món es necessitarien 44 milions de professionals (13 milions a primària i 31 a secundària) per assolir un dels objectius de desenvolupament sostenible el 2030: educació de qualitat per a tothom. La insuficiència de professionals afecta especialment els països de l’Àfrica subsahariana, però també els de l’Àsia meridional, Europa i l’Amèrica del Nord. Només 78 de 197 països tindran prou docents per garantir una educació primària universal. En aquest apartat, l’Àsia oriental és al capdavant. En el cas de secundària, les coses estan pitjor, ja que només 30 de 187 països compliran l’objectiu. A Europa i a l’Amèrica del Nord –territoris més assolats per les taxes d’abandonament i la falta de competitivitat– només ho aconseguiran 11 de 44 països. Més incidència a primària L’informe destaca que l’abandonament s’explica per la jubilació i els problemes per conciliar la vida laboral i personal, i també per l’estat de salut o el fet de trobar una altra feina més atractiva. La taxa internacional d’abandonament és més elevada a primària que a secundària (9% enfront de 5,7%), però als països de rendes altes és al contrari. Els docents homes desisteixen més que les professores. Les causes que ho expliquen varien per països, tot i que un denominador comú és el fet que els homes tenen més mobilitat laboral. L’informe destaca que molts docents desisteixen d’escoles i instituts buscant més satisfacció intel·lectual o autonomia professional. Els docents nous tenen més probabilitats d’abandonar, a la qual cosa tampoc ajuda la quantitat de docents que estan a punt de jubilar-se. A Itàlia i Lituània, per exemple, més de la meitat dels professionals superen els 50 anys. L’escassetat de professors també està agreujada per un altre motiu: en els camps de ciències i matemàtiques les oportunitats laborals fora de les aules són molt més atractives, amb millors sous. L’estudi alerta que a Espanya persisteix una "escassetat significativa" de docents en àrees com matemàtiques, filosofia, formació professional i llengües autonòmiques. El 2023, més de 720 places de professorat de matemàtiques van quedar sense cobrir, segons el Monitor de l’Educació i la Formació de la UE. En moltes ocasions s’imparteixen classes d’una altra especialitat. Un altre dels motius que repercuteix negativament és la rotació entre centres. I l’estrès. Depenent del context, els docents poden estar exposats a una sèrie d’amenaces per a la seva salut: hipertensió, depressió i patologies a músculs i ossos. Indiferència L’informe remarca que tots els docents han de rebre una formació pedagògica adequada. No obstant, no existeix un concepte únic i universal de docent qualificat, fet que dificulta les comparacions internacionals. Malgrat aquesta realitat, els tècnics de la Unesco calculen que entorn del 85% dels professors estan qualificats per exercir. A primària, el territori que menys compleix aquesta exigència és l’Àsia occidental (78%), i a secundària, l’Àfrica subsahariana es limita al 60%. A Europa i a l’Amèrica del Nord, el percentatge de docents perfectament qualificats és del 83%, però suposa una baixada sobre el 89% del 2017. Aportar i retenir docents arreu del món passa, entre altres coses, perquè els salaris siguin dignes. A 20 països de l’Àfrica subsahariana, els docents guanyen, de mitjana, menys de 7.500 dòlars nord-americans a l’any en paritat de poder adquisitiu. A primària, més de la meitat dels països paguen als seus docents menys que a altres professionals amb qualificacions similars, mentre que a Europa i a l’Amèrica del Nord aquesta xifra es redueix a només tres de cada deu països. A Hongria, els docents de primària guanyen la meitat del que guanyen altres professionals amb qualificacions similars, cosa que no passa a Espanya. L’anàlisi de la Fundació SM mostra que dos de cada cinc docents s’enfronten a la seva feina amb distanciament i indiferència, i gairebé la meitat (47%) es mostren neutrals davant la possibilitat d’abandonar la professió. A més, un de cada tres docents ha notificat haver experimentat una pèrdua de motivació o il·lusió, i dos de cada cinc mostren símptomes compatibles amb esgotament, ansietat o depressió.

L’abandonament de professors a primària i secundària es duplica a escala mundial

Les jubilacions i els problemes de conciliació expliquen la pèrdua continuada de docents, segons un informe de la Unesco. A Espanya falten docents en matemàtiques, filosofia, formació professional i llengües autonòmiques.

Espanya és un dels països amb menys proporció de mestres amb contracte indefinit

En matemàtiques i ciències, fora de les aules les oportunitats són més atractives

El més llegit