Les batalles de Francesc

La prestigiosa revista Time va elegir com la persona de l’any 2013 Francesc, que va denominar "el Papa del Poble" pels seus intents de modernitzar l’Església catòlica i les seves idees oberturistes en qüestions com el celibat sacerdotal, el paper de les dones a l’Església o l’homosexualitat. "El que fa tan important aquest Papa és la rapidesa amb què ha capturat la il·lusió de milions que havien abandonat tota esperança per a l’Església", afegia l’article. GAIS I DONES Des de l’inici del seu pontificat, Francesc va expressar postures d’obertura tant cap a les dones –i el lloc que haurien d’ocupar– com cap a altres col·lectius històricament marginats dins de l’Església catòlica, com les persones gais i lesbianes. "¿Qui soc jo per jutjar un homosexual?", va sorprendre al dir en un avió papal el 2013, l’any en què va ser elegit. De la mateixa manera, també ha sigut el primer Papa a donar a les dones el dret a veu i vot en un sínode, reunió tradicionalment reservada als bisbes. Tot i així, Francesc també va tenir diverses relliscades. El maig del 2024, per exemple, va enfurismar les comunitats homosexuals al revelar-se que, en una xerrada privada, havia dit que a l’Església catòlica hi ha "molt mariconeig". En el cas de les dones, a més, també va descartar que es converteixin en diaconesses o sacerdots. MIGRANTS La defensa de la població migrant ha sigut una de les grans batalles de Francesc, com va evidenciar la seva primera visita a l’illa italiana de Lampedusa, una de les més colpejades pel drama de les pasteres que arriben des de l’Àfrica. Amb el pas dels anys, malgrat que sovint les seves denúncies no han sigut escoltades pels líders internacionals, Francesc ha continuat defensant-los sense matisos. Fins i tot recentment, en una carta als bisbes dels EUA, Francesc no va tenir por d’enfrontar-se al president Donald Trump per les deportacions massives de migrants planejades per ell. DIPLOMÀCIA I GUERRES Francesc ha treballat per millorar el diàleg entre les religions i frenar els conflictes que s’han anat desencadenant. El resultat ha sigut més aviat limitat. Quant a la guerra d’Israel contra Palestina, el Papa ha denunciat els crims i les violacions de drets humans a càrrec d’Israel, cosa que li ha costat els retrets de les comunitats jueves fins i tot fora d’aquest país. En el cas d’Ucraïna hi ha més de clarobscurs. El Papa argentí no ha aconseguit, malgrat haver fins i tot nomenat un enviat especial per a la tasca, frenar la guerra entre Kíiv i Moscou, però les seves gestions sí que han contribuït a l’alliberament de centenars de presos ucraïnesos i el seu intercanvi per presoners russos. MEDI AMBIENT El medi ambient ha sigut un altre dels grans temes de Francesc. Ferm defensor de la natura, Bergoglio va advertir dels danys de la crisi climàtica i de la lentitud de la transició a abandonar els combustibles fòssils. El 2023, després de publicar l’encíclica Laudato Si, en la quale també havia arribat a criticar un "antropocentrisme humà" que destrueix el medi ambient, va divulgar un altre document en el qual va carregar contra els negacionistes i les empreses que es lucren amb el planeta. LLUITES INTERNES Les pugnes i lluites intestines entre el sector progressista i el conservador, en particular el més minoritari i radical, han sigut un dels grans mals de cap de Francesc en aquests anys. El Papa també ha rebut directament fortes andanades contra ell, especialment de part dels segons, cosa que s’ha intensificat amb el pas dels anys, fins al punt que alguns fins i tot han posat en dubte la seva autoritat. Tant és així que finalment Francesc va optar per les maneres fortes. El juliol del 2024, va excomunicar l’excardenal ultraconservador Carlo Maria Viganò, exambaixador vaticà als EUA, per "la seva negativa a reconèixer i sotmetre’s al summe Pontífex". En paral·lel, també va esculpir una Església més pròxima a la seva idea del que hauria de ser el clergat, sobretot a través d’una reforma vaticana el fi de la qual ha sigut, entre d’altres, donar un paper més predominant als bisbes, que són els que sovint treballen a les perifèries. ABUSOS SEXUALS Els abusos sexuals comesos per sacerdots han sigut un dels capítols més dolorosos per a Francesc. Arran d’aquests delictes, la gran majoria heretats de l’època dels encobriments comesos sota Joan Pau II, Francesc va aprovar diverses lleis per endurir la legislació vaticana i va ordenar que es castiguessin tots aquells prelats culpables o encobridors. El començament, no obstant, va ser difícil. Emblemàtic en aquest sentit és el cas del seu viatge a Xile el 2018, on va rebre moltes crítiques d’associacions de familiars i víctimes per no condemnar els abusos allà comesos. No obstant, posteriorment, Francesc va recular i fins i tot va destinar enviats especials al país per investigar aquests delictes. AVORTAMENT I EUTANÀSIA Dos temes tabú del pontificat de Bergoglio han sigut l’avortament i l’eutanàsia. El Papa mai va tenir mostres d’obertura cap a les persones que defensen les dues pràctiques i va reiterar en diverses ocasions que considera que la vida ha de defensar-se des de la concepció fins a la mort natural. "L’avortament és un homicidi", va dir el 2021, en un avió en què tornava a Roma des d’Eslovàquia.

Les batalles de Francesc

Jorge Bergoglio ha deixat una empremta indeleble en els seus 12 anys al capdavant de l’Església catòlica a l’haver abordat destacats i difícils assumptes de l’àmbit social i religiós.

«¿Qui soc jo per jutjar un homosexual que vol acostar-se a Déu?»

«Queda molt per fer per reconèixer la igual dignitat de les dones»

«[Els abusos a menors] són la vergonya i la humiliació de l’Església»

El més llegit