L’afinitat del Govern amb el Papa no va fer que visités Espanya

El 1985, només tres anys després d’arribar a la presidència, Felipe González va elegir Gonzalo Puente Ojea com a ambaixador d’Espanya davant la Santa Seu. Puente Ojea era "un ateu recalcitrant" i el nomenament va generar molt soroll llavors, recorda un diplomàtic espanyol. El socialista enviava un home sense fe a lidiar amb la cúria romana de Joan Pau II, un Papa profundament conservador. Quatre dècades després, la situació és diametralment oposada. La sintonia ideològica entre el papa Francesc i el Govern d’Espanya havia sigut palmària. S’ha plasmat en acords (sobre el Valle de los Caídos, els béns de l’Església o les víctimes d’abusos sexuals) i en la línia política sobre els assumptes del món. Jorge Mario Bergoglio ha sigut el Papa recent més progressista. S’ha manifestat públicament a favor de la lluita contra el canvi climàtic, en defensa de la immigració, de posar límits al capitalisme salvatge, de la igualtat de gènere o en contra de l’ofensiva russa a Ucraïna o de la israeliana a Palestina. En aquestes i altres qüestions ha estat alineat amb la coalició d’esquerres que ha governat Espanya aquests últims set anys, i els ministres de la qual han visitat amb freqüència el Pontífex al Vaticà. El 2014, al cap d’un any de ser elegit, el Papa va rebre en audiència al Vaticà els reis Felip i Letizia. El 2020, enmig de la pandèmia de coronavirus, va arribar el torn de Pedro Sánchez, que va acudir al Vaticà acompanyat de la seva dona, Begoña Gómez. El president del Govern hi va tornar l’octubre de l’any passat. Tots dos van parlar llavors de la urgència de posar fi als conflictes a Gaza i Ucraïna, i de la difícil qüestió migratòria. El Papa va defensar la misericòrdia amb els immigrants en forma de solidaritat social universal a la seva encíclica Fratelli tutti. Les visites de ministres s’han succeït en aquests anys: la vicepresidenta i ara líder de Sumar, Yolanda Díaz, va anar a veure el Papa en visita de treball el 2021 i després de nou el 2024; Félix Bolaños, ministre de Justícia, encarregat entre altres coses dels assumptes religiosos, el va veure el 2022; aquell mateix any, Bergoglio va rebre el responsable d’Exteriors, José Manuel Albares; el 2024 va ser el torn de la presidenta del Congrés, Francina Armengol. També va acudir al Vaticà l’anterior vicepresidenta, Carmen Calvo, el 2018 i el 2019. Però el Papa mai va arribar a visitar Espanya. El perquè varia segons les fonts. Dos diplomàtics consultats apunten a la forta divisió que hi ha dins de l’Església espanyola, i l’oposició d’una part al caràcter aperturista del Papa. El jesuïta Bergoglio va treure poder a l’Opus Dei. El 2016, Bergoglio va trencar amb la tradició dels seus dos predecessors i no va ordenar bisbe el nou prelat de l’Opus Dei. En la seva carta apostòlica Ad charisma tuendum va tornar a reduir el poder de l’Obra. El cop final l’hi va donar el 2023, en què degradava l’ordre fundada per l’espanyol Josemaría Escrivá de Balaguer en l’organigrama de poder del Vaticà a una mera associació de sacerdots. Tot això el va enfrontar a part de l’Església espanyola. L’altre motiu que s’al·lega perquè no visités un país catòlic tan important com Espanya és que ell preferia anar a llocs llunyans. El 2022, el Govern i la Conferència Episcopal van arribar a l’acord sobre les immatriculacions de l’Església catòlica. Es va tancar la llista dels béns que li pertanyen, excloent-ne prop d’un miler dels gairebé 35.000, que es van anar adjudicant entre el 1998 i el 2015. Era un dels temes difícils resolt durant el papat de Francesc.

L’afinitat del Govern amb el Papa no va fer que visités Espanya

Bergoglio va rebre sis membres de l’Executiu amb acords sobre la resignificació del Valle de los Caídos o els béns de l’Església

La decisió de treure poder a l’Opus Dei el va enfrontar a part de l’Església catòlica espanyola

El més llegit