Ángel Fernández, cardenal espanyol que participarà en l’elecció del nou Papa: «No em fa vertigen, però serà una experiència única»

L’espanyol Ángel Fernández Artime (21 d’agost de 1960) ha format part de l’equip de col·laboradors estrets del papaFrancescdes del seu càrrec de pro-prefecte del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, assumit fa tres mesos i mig. Fill de pescadors, va ser rector major de la Congregació Salesiana, entre el 2014 i el 2024. Va haver de dimitir d’aquest càrrec al ser promocionat per Francesc a la dignitat de cardenal (el 30 de setembre del 2023) fins i tot abans de ser bisbe (va ser consagrat fa un any, el 20 d’abril del 2024). -¿Com ha rebut la notícia de la mort del papa Francesc? -No me l’esperava. Jo era dels que creia i veia que el Papa anava millorant; lentament, però millorant. Francesc ens deixa en un moment històric important. -¿Què és ara el prioritari? -Ara, hem de procedir amb serenitat en els pròxims dies a la sepultura del Sant Pare, on ell ha volgut i amb la sobrietat que ell va voler, a la Basílica Papal de Santa Maria Major. Per cert, per a mi molt estimada, perquè en ella vaig ser consagrat bisbe. -¿Com valora el llegat de Francesc? -El que ha aportat el papa Francesc ha sigut veritablement una providència de l’Esperit. Acostumem a fer oposicions, però penso que no té sentit ni és intel·ligent. Benet XVI, en el seu moment, va fer una extraordinària aportació amb la seva mirada intel·lectual, filosòfica, teològica. I en un moment donat diu: «Fins aquí he arribat, crec que n’ha de venir un altre». I arriba un Papa vingut de la fi del món, com ell mateix va dir. Un Papa que ha volgut estar sempre en el diàleg de l’Església amb el món. Un Papa que ha buscat, per tots els mitjans, una Església cada vegada més pròxima als més humils, als més colpejats de la humanitat. Un Papa que ha sigut molt crític davant els abusos de poder, les guerres, les morts. El Papa ha tingut una mirada sempre valenta i profètica. I, per descomptat, com és lògic, no sempre acceptada per tothom, com li passa a qualsevol Papa, com ha passat en la història. -¿Un Papa que preveia aquest desenllaç? -Estava molt preparat, per la qual cosa moltes vegades el vaig escoltar, per acceptar el moment final de la seva vida, i ha volgut servir fins al final. Em sembla un privilegi el fet que ahir, un dia tan significatiu com el Diumenge de Pasqua, fins i tot pogués acomiadar-se del poble de Déu, naturalment sense saber-ho. No sé com es trobaria, però va poder acomiadar-se, saludant la gent amb el seu cansament, amb la seva dificultat per parlar, però podent moure’s entre les 50.000 persones que eren a la plaça de Sant Pere. -¿I després del sepeli? -Els cardenals serem convocats al Conclave. Com a creient, crec realment que, amb totes les mediacions humanes i amb totes les dinàmiques pròpies de qui pensa per si mateix, i de qui vol fer les coses amb honestedat, es buscarà elegir el millor Papa possible entre els candidats per a aquest món d’avui. L’elegit es trobarà amb la rica herència del ministeri petrí que deixa Francesc. -¿Hi haurà continuïtat o gir? -No crec que després d’una determinada línia vingui l’efecte pèndol. Tot el viscut és un camí. La història de l’Església ha sigut així. La meva mirada és de molta esperança, de molta serenitat. -Es parla d’alguns favorits. ¿Vostè com ho veu? -Comprenc que des del món de la informació es comentin coses, però aquest tipus de càlculs no funcionen. Per això la saviesa popular espanyola va encunyar la dita que «qui entra Papa, surt cardenal». És imprevisible. Tant de bo sigui el millor Papa possible per aquesta Església d’avui, i per a aquest món que és tan complicat. Perquè no oblidem que estem parlant del cap d’un Estat molt petit, el més petit de la Terra, però alhora és la figura moral més influent al món. Això s’ha de reconèixer, sigui un creient o no creient. -¿Vostè havia pogut parlar amb el Papa des que el van hospitalitzar el 14 de febrer? -Junt amb altres persones del Dicasteri a qui pertanyo vam poder saludar-lo i fer-li alguna consulta fa uns dies, i l’havíem trobat millorat, amb molt ànim i amb bon humor. No obstant, des que va ser ingressat, els contactes eren mínims, com van demanar els metges. Si algú em preguntés si jo presentava un final tan prematur, li respondria sincerament que no. I, com jo, crec que molta gent pròxima al Papa i fins i tot metges. Però bé, si cap de nosaltres som amos de la vida, imaginem el que passa en situacions d’una malaltia delicada. Però insisteixo que, pel que li he escoltat diverses vegades, el Sant Pare estava més que preparat per a qualsevol moment. És, almenys, el que ell transmetia. -¿A vostè li produeix vertigen entrar al Conclave? -Vertigen no, perquè aquí tots anem en una condició d’igualtat quan que som membres del Col·legi Cardenalici. Cada un votarem qui creguem que seria el millor per a l’Església en aquest moment. Però amb serenitat i sabent que segurament hi haurà persones extraordinàries. -¿Té candidats? -No conec tots els cardenals que estaran en el Conclave, però és segur que hi ha perfils molt valuosos que arribaran de totes les parts del món. En tot cas, vertigen no. Serà una experiència única, certament. Poques persones la viuen en cada època. I alhora la visc amb una gran llibertat d’esperit i molta disponibilitat. Penso que així se sentiran la gran majoria o tots els membres del Col·legi Cardenalici. -¿Vostè entra amb por de sortir transformat en una altra persona? -No, no, no. Entro serè i volent buscar qui sigui el millor, que naturalment no sé qui serà. Però una persona que no té res a veure amb mi, això sens dubte. Serà per bé. Jo ho crec així.

Ángel Fernández, cardenal espanyol que participarà en l’elecció del nou Papa: «No em fa vertigen, però serà una experiència única»

«No crec que després d’una determinada línia en el govern de l’Església vingui l’efecte pèndol, la història de la institució és un camí», destaca el religiós

El més llegit