La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

De 2013 a 2024, Espanya ha confirmat 15 casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia viral greu transmesa per paparres. Dos dels pacients van morir (tenien altres comorbiditats). A Catalunya, de moment, no hi ha hagut cap cas, però l’Equip Ubuntu de l’Hospital Clínic (Barcelona), encarregat d’abordar el tractament de virus desconeguts o potencialment perillosos i que requereixen un alt aïllament, ha rebut diverses sospites que finalment van ser descartades. La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que tenen com a símptomes inicials febre alta, dolor muscular i de cap, diarrea, vòmits i irritació als ulls i al coll, és ara mateix un dels virus que més preocupen els especialistes. "Els vectors que el transmeten, que són les paparres, són presents a Espanya. Els ocells migradors poden transmetre el virus, i ja hi ha hagut diversos casos a Castella i Lleó que després es van traslladar Madrid", explica Pedro Castro, cap de Secció de l’Àrea de Vigilància Intensiva del Clínic. En els casos més greus, la febre hemorràgica de Crimea-Congo pot derivar en hemorràgies (externes i internes), erupcions a la pell, icterícia i fallada hepàtica. La febre hemorràgica de Crimea-Congo requereix un aïllament d’alt nivell, per això, si arribés algun cas a Catalunya, es tractaria automàticament a la unitat de l’Equip Ubuntu. Aquesta unitat rep a l’any entre 10 i 20 sospites d’algun virus que requereix un aïllament extrem (no només febre hemorràgica de Crimea-Congo, sinó també febre de Lassa o Ebola). 10% d’ingressos "Però només un 10% d’aquests casos acaben ingressant a l’uci [també d’alt nivell d’aïllament]", diu Castro. I, tot i que ingressin a l’uci, això no vol dir necessàriament que siguin positius al virus, sinó que "cal fer-ne més estudis". "Per exemple, quan tens una sospita de febre hemorràgica, per confirmar-la ha de venir un professional de l’Institut de Salut Carles III de Madrid, que s’emporta la mostra en un contenidor d’alta seguretat i a Madrid en fan l’anàlisi", assenyala aquest metge. L’Equip Ubuntu sí que ha tingut casos de febre de Lassa, una malaltia viral aguda i greu, semblant a l’Ebola o a la febre hemorràgica de Crimea-Congo, tot i que menys letal. També ha tingut un cas d’hantavirus, un virus transmès per rosegadors. La majoria d’aquests casos procedeixen de persones que han estat en zones endèmiques. "Per definir el cas com a tal, el pacient ha de complir tota una sèrie de característiques clíniques. Ha de tenir febre i venir d’una zona endèmica, o que hagi estat en contacte amb algú malalt. Si hi ha una sospita alta, fins que no es descarta, la persona ha d’estar en aïllament. La major part de les vegades no són casos de febre hemorràgica, sinó de malària", assenyala el doctor Castro. La majoria dels professionals de l’Equip Ubuntu treballen en l’àrea de vigilància intensiva del Clínic i atenen pacients complexos (com és el cas dels immunodeprimits o de les malalties infeccioses). En aquest grup hi ha metges experts en salut internacional, que fan consultes externes o treballen en consideració al viatger, on acudeixen persones amb malalties tropicals que s’han contagiat per haver viatjat a l’estranger. "Però quan l’Equip Ubuntu s’activa deixes la teva feina i et dediques en exclusiva al pacient aïllat", acaba dient Castro.

La febre hemorràgica de Crimea-Congo, sota la lupa

Entre els sanitaris preocupa l’aparició dels primers casos a Espanya d’aquesta malaltia tropical transmesa per paparres

El més llegit