El Clínic ja s’entrena per saber com actuar davant la pròxima pandèmia

Al sistema de salut de Catalunya hi ha un equip de sanitaris que cada dos mesos s’entrena per saber exactament com actuar davant la possible (i cada vegada més probable) aparició d’un virus desconegut o conegut (com l’Ebola o la febre hemorràgica del Congo) però altament transmissible i que requereixi un aïllament extrem. És l’anomenat Equip Ubuntu de l’Hospital Clínic de Barcelona i està format per més de 50 professionals (metges, infermeres, auxiliars, zeladors i personal de neteja). Ells són els geo dels virus a Catalunya i cada any reben entre 10 i 20 sospites de virus que requereixen establir un alt nivell d’aïllament. D’aquests, al voltant d’un a l’any acaba ingressant. La unitat no ha tingut fins ara casos d’Ebola, però sí alguna febre de Lassa i algun cas d’hantavirus. Entrenar i saber com actuar davant d’aquesta situació són claus per protegir no únicament la població, sinó també a ells mateixos. La infermera Inma Carmona, coordinadora assistencial de l’Àrea de Vigilància Intensiva (AVI) del Clínic, és l’encarregada de portar a terme aquests entrenaments. L’últim va ser dilluns 7 d’abril. "En l’actualitat hi ha una sèrie de malalties catalogades d’alta transmissibilitat, com poden ser una febre hemorràgica, una febre Lassa o l’Ebola. Són molt perilloses i per això cal fer una assistència sota equips especials", explica Carmona a EL PERIÓDICO, abans de començar l’entrenament. El sanitari ha de ser capaç de realitzar els mateixos procediments que fa en la pràctica assistencial habitual (com, per exemple, una extracció de sang) amb epis i vestit d’alta protecció. "Això dificulta la nostra feina. Perquè, per exemple, treballem amb doble guant, i no tens la mateixa sensibilitat a l’hora de valorar quina vena és bona per fer l’extracció", resumeix Carmona. Protocol sanitari Els professionals de l’Equip Ubuntu, durant la seva jornada laboral, fan les tasques de qualsevol altre professional del Clínic. No obstant, ells són els que estan preparats per actuar ràpidament en cas que arribi un virus perillós. Fan guàrdies a l’hospital i poden detectar pacients sospitosos d’estar infectats. Automàticament avisen la resta de l’equip i el malalt és traslladat a la unitat d’arribada del pacient, on hi ha un box amb pressió negativa (que serveix per contenir els contaminants i que no s’expandeixin). Allà, completament equipats i seguint unes mesures d’higiene extremes, els sanitaris introdueixen el pacient en una llitera d’aïllament (on el poden mantenir fins a dues hores mentre els sanitaris fan proves i afinen al màxim possible la desinfecció i la neteja de la zona) per portar-lo a una uci. El primer cas de covid-19 a Catalunya, el febrer del 2020, va ser tractat per l’Equip Ubuntu del Clínic. Des de finals del 2019, aquesta unitat va estar cribrant pacients que procedien de la Xina i que tenien símptomes d’una malaltia que llavors infonia més temor que ara. "Ens solen arribar, sobretot, sospites de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Un metge de salut internacional de l’Ubuntu és qui fa l’anamnesi [el procés de recopilació d’informació sobre l’historial mèdic del pacient] per saber de quina ciutat o país ve i descartar o no si té una malaltia determinada", explica Carmona. Els metges de salut internacional són, a més, els que estan al corrent dels brots en altres països. Com explica Pedro Castro, cap de secció de l’Àrea de Vigilància Intensiva del Clínic, l’Equip Ubuntu es va crear el 2014 arran del primer cas d’Ebola que hi va haver a Espanya. Va ser a l’Hospital La Paz de Madrid, quan una infermera es va contagiar (i gairebé mor) després d’haver atès un missioner contagiat a Libèria que finalment va acabar morint. "L’Ebola és una malaltia descrita fa molt de temps. Sempre ha estat circumscrita a l’Àfrica, però, amb la globalització, a l’haver-hi més viatges, a les ciutats arriben malalties que es generen en ambients rurals", explica Castro. Quan els metges es van adonar que un virus com l’Ebola podia afectar tothom, es va decidir crear les unitats d’alt nivell com Ubuntu a tot Europa. A més del Clínic, a Espanya n’hi ha dos a Madrid i també a Sant Sebastià, Sevilla i Tenerife. Crisi de salut pública La malaltia ics és un terme que utilitza l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per referir-se a un patogen desconegut que podria causar una epidèmia o pandèmia greu. "Sabem que acabarà arribant. I per això existeixen unitats com aquesta", assenyala Castro. A l’Equip Ubuntu han arribat sospites clíniques d’infinitat de malalties, però la majoria acaben sent "malàries", malaltia per a la qual hi ha tractament. Va ser l’epidemiòleg del Clínic Antoni Trilla qui va posar a aquesta unitat el nom d’Ubuntu, una paraula d’origen zulú i xhosa que es podria traduir com "jo soc perquè nosaltres som" o "humanitat cap a d’altres". "Ressalta una mica la importància del treball en equip. Per fer-nos-en una idea, quan una persona entra a fer l’assistència, hi ha un altre company que vigila el que està fent i que li va indicant si està ben vestit, com treure’s el gorro, com treure’s les ulleres... Hi ha una confiança en els companys", relata Castro.

El Clínic ja s’entrena per saber com actuar davant la pròxima pandèmia

Un equip de més de 50 professionals sanitaris es forma cada dos mesos per saber com actuar davant la possible aparició d’un virus desconegut o altament transmissible. La iniciativa es coneix com a Equip Ubuntu.

El més llegit