Submergits en un món digital tan ple de sorollosa immediatesa, busquem en el ChatGPT respostes ràpides a les nostres pors i neguits. Li demanem que ens acompanyi, i aparentment ho fa. Però no ens equivoquem: sigil·losament, el bot accentua la nostra soledat. Moltes persones es confien en l’amic digital, perquè respon amb paraules suaus, quasi tendres. Sempre disponible, sempre amable. I, no obstant, el bot no estima ni estimarà, perquè no pot fer-ho. Perquè no sent. Perquè no arrisca. El bot no pateix ni et mira als ulls. No recorda cap tarda de pluja amb tu. No riu, ni s’emociona si et veu plorar. Només repeteix el que ha après de milions de veus humanes. És un reflex, un miratge, no una relació.