Els ajuntaments utilitzaran el Pla de Barris per a les rehabilitacions

Les ciutats catalanes amb rehabilitacions urgents d’habitatges confien en el nou Pla de Barris de la Generalitat com a solució per donar a les seves transformacions urbanes l’empenta definitiva que necessiten. Especialment després que aquestes reformes s’hagin encallat, tal com va explicar EL PERIÓDICO, al naufragar entre els exigents requisits dels fons europeus per finançar-les i la incapacitat de moltes comunitats de veïns per fer front a la seva responsabilitat en les obres. És en aquest context que grans municipis catalans com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, segons ha pogut confirmar aquest diari, ja treballen per vehicular els seus projectes de reforma urbana a través de la futura convocatòria de l’Executiu català, que sota la batuta de Carles Martí dona continuïtat a la que ja va ser una de les naus capitanes dels governs del tripartit. Tot i que els Ajuntaments assumeixen que l’ajuda catalana no donarà per resoldre totes les seves carències socials, sí que se li encomanen com una simbòlica accelerada en matèria de rehabilitacions. A Santa Coloma, per exemple, on el febrer del 2024 es va arribar a desallotjar una trentena de famílies per risc d’ensorrament, l’Ajuntament veu en el Pla de Barris «una gran oportunitat» per finançar rehabilitacions urgents. «Ens enfoquem a impulsar rehabilitacions correctores de situacions límit o que poden acabar sent límit en el futur», diuen fonts municipals. La ciutat veïna, Badalona, també va patir desallotjaments i fins i tot un ensorrament amb tres víctimes mortals. Consultades per aquest diari, fonts municipals de Badalona asseguren que la ciutat plantejarà una proposta que posi el focus en barris adjacents a Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, concretament al Remei, Sant Roc, la Pau, Llefià i Salut Alta. «Són zones amb grans reptes socials i urbanístics que requereixen una actuació integral», apunta el consistori. Les administracions locals coincideixen que a les rehabilitacions d’edificis els ha faltat suport supramunicipal els últims anys. Centralitzar el finançament Un altre cas ressenyable és el de l’Hospitalet, que presentarà a la convocatòria alguna intervenció a la seva àrea nord, el denominat Samontà. La transformació de la zona va més enllà del Pla de Barris, i és per això que, tal com va publicar aquest diari, el segon Ajuntament de Catalunya s’ha aliat amb la Generalitat en un consorci que centralitzi el finançament supramunicipal. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona confirma que «té voluntat» de presentar alguna iniciativa al Pla de Barris per lluitar contra la desigualtat a la capital. «Considerem que un entorn que podria ser objecte de la convocatòria és la franja de la ribera del Besòs», diuen fonts municipals. També és destacable el cas de Sabadell, on hi ha pendents rehabilitacions que s’han cronificat durant dècades. En aquest sentit, l’Ajuntament assenyala que el seu objectiu principal passa per «estirar les línies de rehabilitació d’habitatge que ja estan en marxa per arribar a edificis que fins ara no han sol·licitat ajudes o actuar en àmbits molt concrets, on hi hagi més necessitat». Dues ciutats més del Vallès amb elevats índexs de vulnerabilitat urbana, Badia i Barberà del Vallès, també estan treballant en projectes per a la convocatòria del Pla de Barris, en el cas de Badia, vinculat a l’accessibilitat. A més de Mataró, que també treballa per optar a l’ajuda del Govern. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la rehabilitació és una de les principals preocupacions que tenen els ajuntaments: 6 de cada 10 pisos –8 de cada 10, a Barcelona capital–, 408.646 segons les dades del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), es consideren aptes per a la rehabilitació a l’haver-se construït abans de 1980. De fet, algunes de les poblacions esmentades es troben entre les que concentren les 2.500 rehabilitacions més urgents de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que són les que aglutinen més seccions censals per sota dels 24.000 euros de renda familiar disponible. La previsió del Govern és presentar en societat la convocatòria del nou Pla de Barris el 29 d’abril perquè, si no hi ha contratemps, al juny s’aprovi el decret i al juliol s’obri el termini perquè els consistoris presentin les seves propostes. Aquest calendari permetria avaluar a temps les candidatures per anunciar abans del 15 de desembre quins projectes locals reben els fons de la primera edició d’aquesta nova convocatòria. Quedarien així dues setmanes perquè els beneficiaris ajustessin els pressupostos municipals del 2026 per a l’inici a 1 de gener dels plans subvencionats. Partida milionària El Govern treballa amb la idea que el suplement de crèdit pactat entre l’Executiu de Salvador Illa, ERC i els Comuns permeti blindar una partida anual d’almenys 150 milions per a cada una de les cinc convocatòries previstes fins al 2030, cosa que de moment eleva el finançament global d’aquest Pla de Barris a uns 750 milions. I l’horitzó és que l’any 2029 arribi ja a uns 120 municipis de Catalunya, 30 menys que en l’última edició de la convocatòria, però aconseguits en dos anys menys. La convocatòria del Pla de Barris del Govern es regularà en un decret signat per la consellera Paneque, l’esborrany del qual ja és públic i que desplegarà la llei de barris aprovada pel Parlament el desembre del 2022 mitjançant un reglament. Aquest delimita el terreny de joc de les ajudes, que exigeixen als projectes candidats una memòria amb esquelet de tres vèrtebres fonamentals: les transformacions físiques, on entren les polítiques urbanístiques, d’habitatge i d’eficiència energètica; la transició ecològica, àmbit que tindrà en compte les actuacions entorn de l’emergència climàtica, la infraestructura verda i l’economia circular, i l’acció sociocomunitària, protagonitzada per la reducció de desigualtats, l’equitat de gènere, la cultura, l’esport, la salut o la innovació. Aquest contingut suposarà el 50% de la puntuació dels projectes, i l’altre 50% es repartirà entre la metodologia i la gestió de les actuacions, que equivaldran a un 20% dels punts, i les característiques socioeconòmiques –degradació arquitectònica, alt índex de desnonaments o ocupacions il·legals o alts nivells de contaminació acústica, per exemple–, que suposaran un altre 30%. Aquests paràmetres de vulnerabilitat són els que determinaran si una zona es considera, a l’efecte de la convocatòria, una àrea d’atenció especial. Entre els indicadors, ponderarà sobretot el conegut com a índex socioeconòmic territorial, un índex sintètic per petites àrees que l’Institut d’Estadística de Catalunya presenta per agrupacions i seccions censals. El decret també necessita actuacions no subvencionables via Pla de Barris. És el cas de la construcció d’habitatge nou i la creació d’escoles, centres sanitaris o comissaries de la Policia Local actualment inexistents. En canvi, la norma sí que deixa oberta la possibilitat de finançar la construcció de pisos destinats a reallotjar veïns afectats per actuacions urbanístiques. Una política que entronca amb la importància que ha adquirit el Pla de Barris per als consistoris quant a les rehabilitacions d’habitatges. Falta de capacitat Un dels principals problemes amb què han topat de cara els Ajuntaments és la falta de capacitat real, fins i tot jurídica, de les comunitats de propietaris per acordar remodelacions o accedir a ajudes públiques. «Avui dia un pis és d’un propietari particular, un altre d’un banc i en un tercer hi ha un okupa: hi ha comunitats tan desestructurades que és inviable que arribin a pactes», diu un tècnic municipal d’una gran ciutat catalana a aquest diari. El decret del Pla de Barris també recull una obligació en aquest sentit per als Ajuntaments subvencionats: hauran «d’impulsar un programa proactiu d’assessorament i suport a les comunitats de propietaris que identifiqui els immobles amb més necessitats de rehabilitació i que fomenti i acompanyi els processos per rehabilitar-los i millorar la seva eficiència energètica». Es tracta dels mateixos principis rectors que regeixen l’acció del CMH. Coneixedor de les complexitats de l’experiència metropolitana, el Govern condiciona les ajudes als consistoris al fet que no deixin les fràgils comunitats veïnals soles davant el perill.

Els ajuntaments utilitzaran el Pla de Barris per a les rehabilitacions

Esperen que els ajudi a poder desencallar les actuacions

El més llegit