Isabel Burgas: "És un error deixar el franquisme per al tercer trimestre de 4t d’ESO"

¿Treballar la memòria històrica a l’institut és més important que mai en el context actual? No. D’important ho ha sigut sempre. Des de 1975 és important. El que passa ara és que tenim la ultradreta que ens pressiona a escala europea i mundial, i la gent veu més necessari parlar d’això; però de necessari ho era abans i ho és ara. Potser més que necessari, la paraula sigui urgent. Les enquestes ofereixen una fotografia que espanta. Davant de tot, crec que cal deixar clar que si la ideologia d’extrema dreta està creixent no té res a veure amb el que es fa o deixa de fer als instituts, on es treballa des d’idees democràtiques. Però jo no soc tan alarmista. No crec que l’alumnat votés en massa Vox. El que sí que veig en el dia a dia a l’aula és que s’han tornat més conservadors. ¿Conservadors en quin sentit? En el de defensar el servei militar obligatori, per exemple. Però ho entens quan veus el missatge de la por que s’està venent des dels mitjans de comunicació. Això genera una necessitat de defensar-se, a partir d’un relat que els arriba extern a l’institut; però no crec que siguin d’extrema dreta. Però la força dels relats de l’extrema dreta sí que ha anat desplaçant el sentit comú a la dreta, ¿això sí? El que em preocupa de la joventut és que no siguin conscients que els drets que tenen els poden perdre. No tot l’alumnat és masclista, per descomptat, però sí que detectem que hi ha coses que donàvem per descomptades que s’han de continuar treballant. I, sobretot, veiem que és molt necessari combatre els missatges d’odi. En comptes de poder concentrar-nos en la memòria democràtica, hem d’anar apagant focs a mesura que van sortint notícies. ¿A les notícies falses, es refereix? En el dia a dia, a classe, has d’anar obrint debats per lluitar contra les fake news. Això és una cosa que s’ha de fer a l’aula i a la qual el professorat no estàvem acostumats, o no a haver de fer-ho tant. I entenc que és una cosa que s’ha de treballar en totes les disciplines, no només en Ciències Socials... Aquest tema ens afecta a tots. De fet, en tutoria és on més es treballen aquests temes. En tutoria, en projectes... ¿Quin és el paper dels docents a contagiar aquesta inquietud per la memòria històrica? He vist que la guanyadora del Premi de Recerca en Memòria Democràtica per un TR sobre el seu besavi afusellat pel franquisme estudiava en aquest institut. Dubto que sigui casualitat. A l’Alt Empordà fa 10 anys que treballem la memòria històrica als instituts i això es nota. El TR del qual em parla va ser tutoritzat per una professora de Castellà, no de Ciències Socials. Hem sigut capaços de fer equip, i sí, això té resultats. ¿Com s’hauria de treballar la memòria a Catalunya? ¿Pot donar consells des de l’experiència? Deixar aquests temes per al tercer trimestre de quart d’ESO és el primer error. Quan el currículum et marca que el franquisme es tracta per primera vegada a quart d’ESO ja has perdut. El primer que s’hauria de fer és treballar-lo en tots els cursos, des de primer d’ESO. Aprofitar efemèrides: digue-li 20N, digue-li el dia de les víctimes de l’holocaust... I treballar-ho a primer, segon i tercer d’ESO, perquè a quart ja es fa per currículum. Tot i que sigui en jornades concretes. Es pot fer de moltes maneres: a partir d’una lectura en una matèria de llengua... Però no esperar en cap cas fins a 4t d’ESO. Alguns professors es queixen de les poques hores d’Història que hi ha en l’horari escolar a secundària. ¿És per això, també, que planteja aquesta transversalitat? ¡El currículum ja permet fer això! Els professors hem d’assegurar que es fa. Figueres va fer una exposició sobre els bombardejos. Silencis, es titulava, i va permetre que els instituts anessin a veure-la i fessin una activitat. I el maig del 2014 el MUME va reunir a Portbou alumnat de quatre instituts de la comarca. En aquesta trobada es va forjar el Grup de Treball Exili, Deportació, Holocaust, que va néixer de la mà del Museu Memorial de l’Exili (MUME) i, amb aquest, del Memorial Democràtic. Sis professors de Ciències Socials de l’Alt Empordà es van posar en contacte i es van dir: ‘¿I si fem alguna cosa conjunta?’. En aquell moment eren sis centres, cinc públics i un privat. L’any del nostre desè aniversari podem dir que tots els instituts públics de l’Alt Empordà tenen un representant en el grup. ¿Quin tipus d’activitats fan? Faci’ns enveja. Entre d’altres, a batxillerat fa vuit anys que viatgem a Mauthausen, on fem un homenatge als deportats de l’Alt Empordà. Aquest any també anirem a la Model, a fer una visita guiada amb una associació d’expressos.

El més llegit