Quan sentim la paraula residus, és molt probable que la nostra ment es dirigeixi cap als envasos de plàstic. Aquests ubics objectes, d’ús fugaç però vida llarguíssima, han monopolitzat el debat social sobre tot allò que rebutgem. No obstant, existeixen altres residus que mereixen la nostra atenció. Per exemple el cartró, cada dia més difícil de gestionar arran de l’explosió del comerç electrònic i els enviaments de paqueteria; o la matèria orgànica, crucial per al tancament dels cicles metabòlics urbans. Però falten els més importants: els residus derivats de les obres, que arriben a representar un 40% en pes del total. Aquestes deixalles continuen sent encara les grans desconegudes. Veiem desaparèixer finques senceres i elevar-se estadis o centres comercials, però sembla que no entenem que tot allò surt d’algun lloc i es dirigeix a un altre. Els processos de reciclatge, que ja ens resulten familiars per al plàstic o el paper, encara són minoritaris en el cas dels residus de la construcció.