L’OCDE insta a adaptar les urbs a l’envelliment de la població

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va alertar ahir del repte que suposarà per a les ciutats l’envelliment de la població. En un informe adverteix que aquelles que no dissenyin polítiques adaptades tant als grans com als més joves s’enfrontaran a "significatius costos econòmics i socials". Aquests costos inclouen més mals resultats en salut, soledat i pobresa entre la població gran, menys oportunitats educatives i socials per a la infància, i menys capacitat d’atraure els joves, amb conseqüències directes sobre el mercat laboral i el creixement de la productivitat. Per això a les grans urbs cal dissenyar urgentment polítiques que facin compatibles les necessitats dels grups, ja que un enfocament inclusiu pot afavorir la cohesió social, la sostenibilitat i la competitivitat econòmica, i així generar múltiples beneficis. Polítiques que van des de l’habitatge fins a l’urbanisme i l’ocupació. I posa dos exemples de bones pràctiques: les superilles de Barcelona i l’edifici intergeneracional d’Alacant. Malgrat que les ciutats solen tenir una població més jove que les zones rurals, l’informe adverteix que també estan envellint ràpidament. Entre el 2000 i el 2022, el nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones en edat de treballar (20-64 anys) va augmentar en totes les aglomeracions urbanes dels 35 països membres de l’OCDE amb dades disponibles. "Per a totes les edats" Aquesta proporció passarà del 20,9% el 2020 al 27,9% el 2040, de mitjana, en 29 d’aquests països. La gent gran de 80 anys o més es duplicarà i arribarà al 10% de la població. S’estima que a Corea, el Japó, Itàlia, Grècia i Portugal la proporció de més de 65 anys representarà més d’un terç del total el 2050. Aquest canvi demogràfic, segons subratlla l’informe, afectarà en gran manera les ciutats més petites i en decadència. S’estima que el creixement de la població en ciutats d’entre 250.000 i un milió d’habitants disminuirà aproximadament un 3% i un 4%. En vista d’aquest panorama, l’OCDE proposa prioritzar una planificació urbana flexible i inclusiva, amb criteris de disseny universal que tinguin en compte les necessitats específiques segons l’edat, i també impulsar un habitatge assequible i accessible per a joves i per a gent gran. En aquest àmbit, l’informe considera que les superilles de Barcelona són una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives "per a totes les edats". L’informe destaca que la conversió de carrers i places en espais per als vianants a través de les superilles beneficia especialment la infància i la gent gran, col·lectius que sovint troben dificultats per desplaçar-se en entorns dominats pel trànsit rodat. Aquesta mena de transformacions urbanes –redistribució de l’espai públic, reducció del trànsit i la creació de zones verdes– va guanyar protagonisme arran de la pandèmia de la covid i ha contribuït a millorar la vida comunitària. El sistema de superilles de Barcelona, que restringeix el trànsit motoritzat al perímetre dels blocs, "ha sigut implementat amb la intenció expressa de garantir beneficis per a totes les edats". Alhora, forma part del Pla del Joc a l’Espai Públic i també del programa Protegim les Escoles. L’informe recorda que dos dels 36 indicadors que mesuren el programa de superilles són específics per edat: la superfície destinada a jocs infantils i la proporció d’usuaris de més de 65 anys i de menys de 14 respecte a la població d’entre 15 i 64 anys. Salut i habitatge L’OCDE també posa com a exemple la Barcelona Health Hub, una associació sense ànim de lucre que impulsa la innovació en salut digital i la seva transferència al sector sanitari. L’organització assenyala que la inversió en solucions digitals per a la salut, com les del BHH, pot estimular l’economia vinculada a l’envelliment –la coneguda com a silver economy–, reduir els costos sanitaris i generar ocupació per a joves formats en tecnologies digitals. Segons dades esmentades per l’OCDE, la salut mòbil (mHealth) podria estalviar 99.000 milions d’euros en despeses sanitàries a la UE i aportar 93.000 milions al PIB europeu si se’n fomenta l’ús. Sobre l’habitatge, l’OCDE insisteix en la importància d’impulsar polítiques que ofereixin facilitats d’accés a l’habitatge a ciutadans de totes les edats. Una de les propostes és imposar percentatges en les promocions d’habitatges de manera que es reservin llars per a edats específiques i s’incentivi el creixement demogràfic. També suggereix reconvertir zones industrials i donar incentius per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb problemes de mobilitat. Aquestes iniciatives no només millorarien la qualitat de vida, sinó que també reduirien aspectes com la soledat i en millorarien d’altres, com per exemple el teixit social. Precisament sobre això, l’informe esmenta la iniciativa sobre l’habitatge portada a terme a Alacant, on gent gran i joves conviuen en un edifici intergeneracional que inclou un centre de dia per a avis, un centre de salut i un aparcament públic en rotació. En aquest edifici hi viuen de lloguer a preus molt assequibles gent gran no dependent i joves que es comprometen per contracte a dedicar hores a treballs comunitàries i a conviure amb els veïns de més edat.

L’OCDE insta a adaptar les urbs a l’envelliment de la població

L’organisme posa com a exemple les superilles de Barcelona i adverteix que les urbs que no dissenyin polítiques inclusives per a totes les edats patiran costos econòmics i socials.

El més llegit