En pocs dies, concretament el 23 d'abril, se celebrarà una de les dates més importants del calendari català: Sant Jordi. Els carrers s'ompliran de paradetes amb roses i llibres, tal com marca la tradició. Els segons són el principal protagonista del dia i han estat sempre la base de la cultura. Utilitzem els llibres com a entreteniment a través de les històries que s’expliquen a les novel·les i també són un recurs d'aprenentatge per a aprofundir en diferents matèries com la història, la ciència o l'art, entre altres. Però la lectura també pot ser un recurs terapèutic per a afrontar diferents situacions. A això se'n diu biblioteràpia i pot ajudar en qüestions tan importants com el procés de dol per la mort d'un ser estimat.

“La lectura és una eina molt útil i, en algunes ocasions, llegir sobre com altres persones ho han viscut ajuda molt. És possible que una persona no trobi les paraules per a expressar què sent i llegir el que una altra persona ha escrit pot ser una bona manera d'identificar i posar nom a les teves pròpies emocions”, explica Teresa Rutllán, psicòloga especialitzada en dol de Salut i Persona Fundació que col·labora amb Mémora.

El model Worden per a abordar el dol

Durant molts anys, des de la psicologia s'ha parlat del dol des del model de les cinc fases d'Elisabeth Kübler-Ross. Des de fa alguns anys també ha entrat en joc el model dels quatre objectius de William Worden i la biblioteràpia seria un dels recursos emprats, ja que ens pot acompanyar en tot el procés, ajudant-nos a avançar. “Són models molt similars, encara que en el cas de les etapes és una mica més lineal (després d'una fase arriba una altra) i, en canvi, el dels objectius ens dona la idea que es pot anar cap endavant i cap enrere, és un model més dinàmic”, assegura la psicòloga. "Una persona pot estar treballant dos objectius alhora, avançar o retrocedir, i també proporciona un paper més actiu al malalt: el dol són un conjunt de tasques que ha de completar".

El primer objectiu del model Worden seria l'acceptació de la pèrdua. Els rituals de comiat: les visites en el tanatori, rebre el condol, les cerimònies o l'enterrament ajuden a acceptar la defunció d'aquesta persona. El segon seria sentir el dolor per la pèrdua. La biblioteràpia estaria emmarcada en aquest objectiu, juntament amb altres recursos. “Escriure els nostres sentiments en un diari, parlar amb el cercle més íntim i plorar, també ajuden molt a gestionar les emocions”, apunta Rutllán.

El tercer objectiu seria adaptar-se a la vida sense la persona. “No vol dir recuperar la vida anterior. No tornarem a estar com abans, però es tracta de seguir endavant, establint noves rutines”, adverteix la col·laboradora de Mémora. L'exercici físic, els hàbits saludables d'alimentació o tot el que sigui dedicar temps a activitats que siguin gratificants. “Al final es tracta d'adaptar-se a la nova situació”.

Finalment, Rutllán explica que l'últim objectiu, segons Worden, seria trobar una altra manera de vincular-se emocionalment al difunt. “Deixar de vincular-nos a través del dolor i començar a fer-ho d'una nova forma que ens aporti serenitat. La lectura novament ens pot ajudar a complir aquest objectiu, ja que llegir sobre l'experiència dels altres ens proporciona un aprenentatge i ens ajuda a treballar la resiliència”, explica. En aquest sentit, recomana recordar a la persona difunta sempre a través dels bons moments viscuts, del que vam aprendre a través el seu llegat. Per a complir amb aquest objectiu, Rutllán assegura que les activitats creatives com l'escriptura o l'art poden ajudar i, fins i tot, la realització d'un voluntariat que ens vinculi a aquesta persona. “També pot ajudar acudir a grups de dol per a compartir amb altres persones que estan passant pel mateix”, apunta l'experta.

El dol és un procés personal

El procés de dol és una vivència personal i cada persona la viu d'una manera diferent. “Cadascú viu el seu. No hi ha dols més durs que uns altres. El dol per la mort d'un pare, o d'un germà, pot ser tan dolorós com el dol per la pèrdua d'un fill depèn del vincle, la dependència, el que representava aquesta persona …”, explica Rutllán.

En aquest sentit, existeixen diferents mediadors del dol –elements que influeixen en la seva elaboració -. El tipus de vincle que es tingués amb la persona, la proximitat geogràfica, la personalitat dels que es queden o el tipus de mort. I sobre la complexitat del procés, la col·laboradora de Mémora destaca que: “Existeix una línia molt prima entre un dol complicat o no. Ho percep qui ho viu. Quan -passats diversos mesos- un no pot continuar la seva vida; no l'anterior, que no la recuperarà mai… O cada vegada que recorda a la persona morta sent un dolor tan profund que li impedeix seguir la seva rutina diària, és quan ho considerem complex”.

Servei d'acompanyament al dol de Mémora

Mémora ofereix diferents recursos per a ajudar a les famílies després de la pèrdua un ser estimat. Fundació Mémora té un programa gratuït d'atenció al dol de manera presencial, telefònica i en línia. Així, per exemple, disposen d'un servei de suport telefònic les 24 hores del dia amb atenció professional, grups de suport moderats per psicòlegs en els quals compartir l'experiència, recursos i estratègies; suport virtual a través de la comunitat “Tu apoyo en red” i sessions presencials d'atenció psicològica.

Entre les accions que la funerària duu a terme destaca el catàleg de lectures pel dia de Sant Jordi que elabora la Fundació Mémora des de fa deu anys i que recull diferents títols molt útils per a abordar tots els tipus de dol.

Llibres recomanats per acompanyar el dol