Els ciberdepredadors sexuals capten nens de 13 anys en xarxes socials o plataformes de joc ‘online’

Fa uns mesos el Rubén (nom fictici), un estudiant d’institut, va rebre al seu compte d’Instagram una sol·licitud d’ amistat de la Penélope. En principi no va desconfiar, ja que el perfil apareixia amb foto i, després d’acceptar la petició, van començar un intercanvi de missatges durant diversos dies fins que la relació es va convertir en un flirteig amb converses pujades de to. En aquestes converses, la Penélope va demanar al Rubén vídeos i fotos del seu penis i el menor els hi va enviar. A partir de llavors la ‘Penélope’ va desaparèixer i qui es va posar en contacte amb el Rubén, via WhatsApp, va ser un company de la seva classe, també menor, dient-li que la suposada noia li havia passat «les fotopolles». Aquest presumpte extorsionador parlava en nom de la noia al demanar a la víctima els seus estalvis, que no eren gaires, a canvi de no publicar a les xarxes les imatges i vídeos de les seves parts íntimes. Com que amb prou feines va poder donar-li diners, el presumpte extorsionador va continuar assetjant-lo amb centenars de missatges amenaçadors que «van trastocar l’equilibri psicològic» de la víctima, segons consta en el procediment obert als Jutjats de Menors de Barcelona. Finalment, el Rubén va explicar als seus pares el que passava i es va interposar una denúncia contra el company de classe extorsionador. En les pròximes setmanes s’ha de celebrar el judici contra l’acusat perun delicte contra la llibertat sexual i un altre d’amenaces condicionals suposadament comès al demanar diners a la víctima. Víctimes de sextorsió El cas d’extorsió viscut pel Rubén és poc habitual. Els Mossos d’Esquadra remarquen que els delinqüents sexuals acostumen a ser adults que utilitzen plataformes de joc ‘online’ per entaular relació amb menors, guanyar-se la seva confiança i demanar imatges sexuals. «Les víctimes no són conscients de la importància de la privacitat», destaca el cap de la Regió Policial Virtual dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Roger Sales, que remarca que els extorsionadors són pederastes buscant material pornogràfic infantil. Per això solen coaccionar no demanant diners, com passa amb víctimes adultes, sinó reclamant més material. Les víctimes tenen una edat mitjana de 13 anys i majoritàriament són noies, tot i que també hi ha nois. En aquest sentit, el responsable de la unitat de Cultura de Ciberseguretat de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré, recorda que els menors no solen tenir diners, per la qual cosa l’objectiu dels assetjadors és aconseguir més material sexual per comerciar o intercanviar en xarxes de pederàstia, a més de per a consum propi. Moré explica que els joves solen «donar molta informació sense saber amb qui parlen» i l’assetjador «suplanta una persona de la seva edat». I adverteix que en molts casos els delinqüents no solen tenir gaires més anys que les seves víctimes i que el seu objectiu principal són les noies. En els últims anys, Espanya ha experimentat un augment significatiu en els casos de ciberassetjament sexual. Un estudi del juny passat indicava que el 75,4% dels nens i adolescents espanyols ha experimentat algun tipus de violència sexual digital. Les agressions més freqüents van ser la recepció d’imatges amb contingut sexual no sol·licitat (43,2%) i missatges insistents per establir trobades (41,8%). A més, la Fiscalia General de l’Estat va registrar un augment del 55% en els casos d’assetjament sexual menors per internet el 2020 en comparació amb el 2019, i un increment del 175% respecte al 2018. El patró d’actuació El modus operandi dels depredadors sexuals segueix un patró, segons explica l’Agència de Ciberseguretat: l’assetjador es fa passar per menor d’edat per enganyar la víctima i contacta amb ella a través de les xarxes socials o els xats dels jocs ‘online’. Allà es van guanyant la confiança de les víctimes. «Fan que se sentin còmodes, investiguen sobre el seu entorn i es consoliden com els seus confidents. A poc a poc, comencen a intimar i van pujant de to les converses, aconseguint que el menor se’n fiï i accepti enviar alguna imatge o vídeo íntim o explicar-li algun secret. A partir d’aquí, el ciberdepredador utilitzarà aquest material per exigir més contingut sexual o, fins i tot, una trobada», destaquen des de l’agència. L’assetjador pot ser fins i tot una persona coneguda del menor i n’hi ha molts que intenten tenir trobades personals amb les seves víctimes per consumar l’abús sexual. Tant l’Agència de Seguretat com els Mossos remarquen la importància que les famílies supervisin l’ús d’internet que fan els seus fills i que els informin sobre els riscos d’entaular converses amb desconeguts i aquest tipus d’enganys. Aconsellen que es configuri la privacitat en xarxes socials i plataformes de joc. Si un menor pateix aquest ciberassetjament sexual, l’organisme aconsella no contactar amb l’agressor ni esborrar proves, sinó contactar amb la policia i demanar ajuda psicològica per al menor. «Els menors que pateixen aquestes situacions són víctimes d’abús i agressió sexual. Fins i tot en cas que hagi proporcionat tot el contingut de forma voluntària, la víctima ha sigut manipulada per un agressor i això pot tenir greus conseqüències emocionals. Poden patir ansietat i depressió, però també problemes relacionats amb una baixada en el rendiment acadèmic, dificultats per relacionar-se o disminució de l’afectivitat», indica l’Agència i afegeix que els menors «solen ocultar la situació perquè senten vergonya o culpabilitat».

Els ciberdepredadors sexuals capten nens de 13 anys en xarxes socials o plataformes de joc ‘online’

A diferència del que passa amb víctimes adultes, l’assetjador d’adolescents no busca diners sinó més material gràfic íntim

L’Agència de Ciberseguretat recomana a les famílies no contactar amb l’agressor, ni esborrar missatges, sinó trucar als Mossos

El més llegit