Infermeres i fisioterapeutes podran receptar medicaments

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de la llei del medicament i productes sanitaris, la primera gran reforma del sector des dels 90. Es tracta d’una norma complexa i amb diversos objectius, entre els quals reduir la despesa farmacèutica, ja que Espanya és el país que més inverteix en fàrmacs amb relació al seu PIB. Sanitat preveu que la nova norma estalviï al sistema públic 1.300 milions d’euros a l’any. La reforma busca també escurçar els terminis entre que un fàrmac innovador és aprovat per la UE i està disponible a Espanya. Les reaccions no van trigar a arribar. La nova norma va ser ratificada pel Consell General d’Infermeria (CGE) i va trobar una forta oposició per part de Farmaindustria, la patronal del sector, contrària a la regulació dels preus dels medicaments que estan fora de patent. Aquests són els principals canvis que comporta la reforma: Prescripció. La llei preveu que tant les infermeres com els fisioterapeutes puguin prescriure medicaments i productes sanitaris en l’"àmbit de les seves competències", al mateix nivell que metges, podòlegs o odontòlegs, aquests últims en les seves àrees específiques. L’any passat ja es va reformar la normativa perquè les infermeres poguessin prescriure, però la burocràcia ho converteix gairebé en una excepció. Malgrat això, hi va haver un ampli rebuig per part del col·lectiu mèdic. Tot i així, Sanitat segueix endavant i, segons el secretari d’Estat, Javier Padilla, quan s’aprovi la nova llei, els professionals d’infermeria estaran "al mateix nivell que la resta de sanitaris" a l’hora de prescriure. Per exemple, podran receptar ibuprofèn o paracetamol per a la febre o un antibiòtic per a una ferida el seguiment de la qual porti un professional d’infermeria i s’infecti. A més, com a regla general la prescripció serà per principi actiu, per "fomentar l’ús racional del medicament i contribuir a la sostenibilitat del sistema". Desproveïment de presentacions. La norma incorpora mesures per reduir els problemes de desproveïment de medicaments, que en el segon semestre del 2024 es van reduir per primera vegada després de diversos anys a l’alça. Així, s’obliga els laboratoris a tenir plans de prevenció, es defineixen una sèrie de medicaments estratègics per assegurar-ne el manteniment i es recull la possibilitat que el Ministeri de Sanitat estableixi modalitats de compra conjunta a escala nacional o europea, com va aconseguir la vacuna de la covid. A més, davant un problema de proveïment de la presentació d’un medicament, la llei permet al farmacèutic dispensar-ne un altre d’equivalent, dins de la llista de medicaments substituïbles. És a dir, si existeix el mateix principi actiu però en sobres, en lloc d’en pastilles, per exemple, no s’haurà de tornar al metge a buscar una altra recepta. A més, l’Agència de Medicaments establirà els medicaments que les farmàcies podran dispensar en lloc d’aquells per als quals no hi ha subministrament de manera puntual. Medicaments episòdics. La llei crea el "medicament de primera prescripció" per a fàrmacs que s’utilitzen en malalties d’aparició episòdica, com les migranyes que causen crisis, que podran ser adquirits pel pacient quan tinguin símptomes sense haver d’acudir, en cada ocasió, al centre de salut, "durant un temps determinat i sota el consell del professional farmacèutic". Aquesta possibilitat estalvia desplaçaments al pacient i pressió assistencial. Finançament extra. Un dels grans canvis que incorpora la llei és la modificació del sistema de preus de referència, perquè, segons va argumentar ahir la ministra Mónica García, és massa "rígid" i "impedeix la competència real". El sistema actual iguala els preus dels fàrmacs equivalents en un límit baix, però no el més baix possible. I el nou sistema introdueix més flexibilitat al crear una forquilla de preus, en la qual els productors "podran diferenciar-se" i presentar ofertes cada sis mesos. I el Ministeri seleccionarà els productes que, a més d’oferir el preu més competitiu, garanteixin el proveïment. Accés a les innovacions. Espanya és un país líder en assajos clínics, però moltes de les innovacions triguen anys a incorporar-se a la pràctica clínica convencional, a causa de l’existència de traves burocràtiques i escassetat de fons. La nova llei busca eliminar alguns colls d’ampolla, al crear mecanismes que permeten la incorporació "accelerada, condicional i provisional" de medicaments d’especial valor afegit per a algun grup de població, mentre arriba la decisió definitiva de finançar-los o no. L’objectiu és complir amb el termini màxim de 180 dies entre que la innovació és aprovada per Europa i s’incorpora a la pràctica clínica. El copagament no es modifica. Sanitat pretenia portar a terme, a través d’aquesta norma, una reforma del copagament, perquè les rendes més baixes hagin d’abonar una menor quantia. No obstant, l’avantprojecte no incorpora aquest propòsit perquè altres ministeris han preferit "tenir més temps per perfilar la proposta" i que els canvis en el copagament s’incorporin quan el text sigui estudiat, pel Consell de Ministres, en segona volta o mitjançant esmenes a les Corts.

Infermeres i fisioterapeutes podran receptar medicaments

La nova norma permet als farmacèutics dispensar medicines sense la recepta expressa i aparca, per divergències en el Govern, la proposta de Sanitat de reformar el copagament perquè les rendes més baixes aportin menys.

El més llegit