"El que realment és contracultural és ser fatxa"

No ha generat tant enrenou al ser una producció catalana, no de Netflix, però el primer capítol d’Històries de l’escola (3Cat) no deixa gaire més bon cos que Adolescència. Amb l’agreujant que no és ficció i no està gravada al Regne Unit, sinó en un institut de Lloret. En el reportatge català no hi ha morts, d’acord, detall no menor, però no per això les violències que retrata són menys preocupants. Narra 10 dies d’un grup de quart d’ESO, retransmetent primer què passa a l’aula –la càmera dins de classe mostra una noia plorant perquè l’han tornat a anomenar "puta grassa"– i donant després veu a alumnes –nois i noies per separat– i als seus docents per intentar explicar com han arribat fins allà (i intentar trobar-hi una sortida). "La ultradreta s’ha ficat a les classes i a les cases, i nens que es beneficien d’ajudes socials, ¡que necessiten aquestes ajudes!, s’hi posicionen en contra perquè ‘tu ets pobre perquè vols’", es desfoga en un passadís una professora amb l’educador social del centre. Primers plans d’alumnes fent un mig somriure quan l’educador els pregunta si no els esgarrifa que es digui "putes" a les seves companyes es fixen en el cap de l’espectador, sobretot si és pare o mare. Això que passa a l’institut de Lloret ¿també passa al del meu fill? ¿El meu fill diu això a les seves companyes? ¿La meva filla està passant el que pateixen aquestes nenes? Racisme i masclisme La pregunta més fàcil de respondre és la primera. Sí: en un grau o altre, amb més o amb menys agressivitat en funció del grup i el context, aquesta tensió es viu cad dia als instituts catalans. "Hi ha una normalització del discurs d’extrema dreta que no deixa de ser un reflex de qui governa les xarxes", assenyala un professor d’història d’un institut del Vallès Oriental, que confirma que el racisme, el masclisme i l’homofòbia són molt presents entre els nanos. Sobretot en els nois. Ho assenyalava el mes de febrer passat l’últim Sondeig d’Opinió 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS): més del 36% dels homes catalans de 18 a 24 anys no rebutgen de ple una dictadura; el 16,4% afirma que, "en algunes circumstàncies, un règim autoritari, una dictadura, pot ser preferible al sistema democràtic", i el 20% mostra indiferència i afirma que "li és igual un règim que un altre". "Molts nanos senten que el que és realment corrosiu i contracultural és ser fatxa; tenen normalitzades actituds com anomenar els sud-americans panchitos o els homosexuals maricons", apunta el mateix docent, que fa classe en un centre dels etiquetats com a "sense complexitat". Un dia, a classe, va preguntar quants nois no havien sentit mai el discurs que els immigrants delinqueixen i ningú va aixecar la mà. Tots sense excepció l’havien sentit. "Són els discursos que imperen a les xarxes. I és igual que el rebatis, perquè el discurs majoritari va per allà i tothom vol sentir-se inclòs. I, si per sentir-te inclòs has d’excloure, doncs ho fas, perquè si l’exclusió és el ciment de la majoria, tu no sortiràs d’allà", conclou el professor. Des d’un altre institut, en aquest cas en una ciutat metropolitana, un altre docent també d’història respon que no l’ha sorprès ni Adolescència ni Històries de l’escola. "El que em sorprèn és que sorprengui: fa anys que estem alertant sobre aquesta crueltat i dient que s’estan saltant moltes barreres morals", apunta, mentre afegeix que molts alumnes s’agafen a allò d’"és broma" després de dir qualsevol barbaritat. "Xai entre llops" El mateix professor planteja que, en ocasions, els exercicis proposats pels mateixos docents seguint pràctiques restauratives, com col·locar-se en cercle i que l’alumnat se sinceri i mostri la seva vulnerabilitat, pot acabar "regalant material als agressors perquè després l’utilitzin contra les seves víctimes". "Sense mala intenció, però acabes posant el xai enmig de llops", adverteix, molt preocupat també pel fet que de vegades es cometen atrocitats amb l’objectiu de difondre-les a les xarxes. "Ja no és només fer una cosa cruel, sinó després fanfarronejar d’haver-ho fet, o fins i tot fer-ho directament per tenir després el vídeo, el producte acabat", acaba, recordant els vídeos de La manada. Alguns dels professors consultats coincideixen en una altra cosa important: "Vivim en un món en el qual prioritzen els valors del tant tens tant vals; i surten quatre tios dient que guanyen molts diners, i es converteixen en els seus referents i, a partir d’aquí, tot el que ells diguin es converteix en la seva veritat". El ‘youtuber’ neoliberal Una altra veu, en aquest cas un professor de català d’un altre institut metropolità, coincideix en la percepció d’aquesta influència de "l’esfera youtuber neoliberal" que té més impacte en els nois que en les noies. "Es nota en aquesta reivindicació de la individualitat, de pensar que ells poden aconseguir el que vulguin si fan la millor gestió del seu temps, que no passa precisament per dedicar més hores a l’institut, cosa que els porta a menysprear els estudis perquè els fan creure que existeixen altres vies de fer-se ric", apunta.

"El que realment és contracultural és ser fatxa"

"Molts nanos tenen normalitzades actituds com anomenar els sud-americans ‘panchitos’ o els homosexuals maricons", apunta un professor que fa classe en un centre català dels etiquetats com a "sense complexitat". "Són els discursos que imperen a les xarxes", afegeix.

Els docents alerten que s’estan saltant moltes barreres morals i d’una nova crueltat

«Es normalitza el discurs d’extrema dreta, que no deixa de reflectir qui governa les xarxes.

El més llegit