De la masclosfera a la regla del 80/20

El fenomen incel que retrata la sèrie de Netflix Adolescència i que s’estén entre adolescents i joves homes, té els seus propis codis i paraules fetitxe. A continuació, algunes pistes. ‘Adolescència’. Tot i que ja fa temps que educadors i investigadors alerten de la manera com des d’internet s’inocula la misogínia i la violència entre els més joves, no ha sigut fins a l’estrena d’Adolescència, de Stephen Graham i Jack Thorne, que el fenomen ha entrat en bloc en la conversa global. La història fictícia de Jamie Miller, un menor de 13 anys detingut per l’assassinat d’una companya de classe, s’emetrà als instituts britànics, tal com va apuntar la diputada laborista Anneliese Midgley, per posar tallafocs a "la radicalització masculina en línia i la violència contra les dones" i "contrarestar la misogínia tòxica des d’edats primerenques". En centres de secundària catalans la ficció també es treballa des de les tutories. Andrew Tate. "És allò del celibat involuntari; és la merda d’Andrew Tate", diu un policia del tipus de contingut que veu el Jamie, el protagonista d’Adolescència. ¿I qui és aquest streamer de 38 anys que té uns vídeos que sumen més de 12.700 milions de visites? Antic kickboxer, Tate es va fer popular el 2016 a Gran Hermano, d’on va ser expulsat per un vídeo en què, segons la BBC, agredia una dona. Des d’aleshores, la misogínia, l’antifeminisme, el racisme, l’homofòbia i el negacionisme climàtic han sigut un implacable combustible per a la seva marca personal. El 2022 va protagonitzar un ridícul beef amb Greta Thunberg, que va acabar en la seva detenció a Romania, on va ser acusat de violació, tràfic d’éssers humans i pertinença a grup criminal organitzat en un cas que continua obert. Malgrat això, la meitat dels nanos britànics tenen una opinió positiva d’ell. Chads i Staceys. En fòrums anglosaxons, que se senten ofesos per la "loteria genètica" que segons la seva opinió els converteix en pàries sexuals, es refereixen a les dones atractives amb el nom de Stacey i als homes que elles escullen com a Chad. Tots dos són ridiculitzats i insultats. De fet, el jove que va perpetrar una massacre a Toronto el 2018, Alek Minassian, en la qual van morir 10 persones i 15 més van resultar ferides, va escriure a Facebook: "¡La rebel·lió incel ja ha començat! ¡Enderrocarem tots els Chads i totes les Staceys!". "Home d’alt valor". En la masclosfera estesa, els investigadors del fenomen incel hi troben el concepte tan popular de l’"home d’alt valor". Es tracta, en resum, d’homes d’una voluntat fèrria, que inverteixen i no tenen caps i que tenen com a objectiu final arribar a triomfar i mirar de fer tants diners com puguin. A partir d’aquesta figura sovint s’inocula contingut misogin i antiigualtat. ‘Incels’. Abreviatura en anglès de cèlibes involuntaris. Apareix per primera vegada el 1997 en el blog d’una estudiant canadenca anomenada Alana que volia crear un espai per a noies i nois que se sentissin sols i expulsats de la cultura de cites. Però el terme ara representa, en paraules de la dona que el va encunyar, "homes que culpen les dones dels seus problemes". Els investigadors socials no es posen d’acord sobre les dimensions reals d’aquesta subcultura d’internet, trenada amb el racisme i l’extrema dreta, que s’està filtrant entre els homes més joves i que alimenta la seva radicalització. El primer –i salvatge– senyal d’alarma va arribar el 2014 amb la massacre de la localitat californiana d’Isla Vista. El jove de 22 anys Elliot Rodger va matar sis persones, segons va deixar gravat, per castigar les dones que l’havien rebutjat i els homes sexualment actius amb una vida millor que la seva". Masclosfera. Procedent del terme anglès manosphere (home i esfera), la masclosfera al·ludeix a la xarxa de webs, blogs i fòrums en què el motor de tracció són l’agressivitat, l’antifeminisme i una misogínia que bascula entre l’acudit i la violència extrema. Hi participen des dels incels i els influencers que promouen les arts de lligar basades en el supremacisme masculí fins als seguidors de la "píndola vermella" (inspirada en Matrix). Un informe elaborat per la Comissió Europea el 2021 destacava el perill d’aquestes comunitats "tòxiques i violentes", que alimenten el múscul de l’extrema dreta. Píndola vermella. A Matrix, el Neo ha d’escollir entre una píndola vermella –que el despertarà en una realitat amagada i pertorbadora– o una de blava, que el deixarà en la ignorància. La subcultura incel s’ha fet seva aquesta píndola vermella per al·ludir al moment epifànic en què es descobreix "la veritat oculta" sobre la relació entre homes i dones: ells estan discriminats i a elles només els interessa el físic i l’estatus social dels homes. Regla 80/20. Eslògan fetitxe de la sèrie que alimenta la subcultura incel. Segons aquesta regla, el 80% de les dones només se sentiran atretes pel 20% dels homes, cosa que a) porta els homes a lluitar per formar part d’aquest percentatge, b) cosifica i veu les dones com a trofeus i c) veu les tècniques d’aventura com un bé de primera necessitat. "El teu cos, la meva tria". La frase, que ja s’ha convertit en viral, troleja la vella consigna feminista d’"el meu cos, la meva decisió". Avui, en aquest gir semàntic de gran èxit en la masclosfera, ha sigut clau la figura de Nick Fuentes, agitador d’extrema dreta que després de la victòria de Trump va dir: "¡Ei, gossa, nosaltres controlem el teu cos! El teu cos, la meva decisió. Els homes guanyem una altra vegada. No hi haurà mai una dona presidenta. ¿Sostre de vidre? És un sostre fet de totxos i no el trencareu mai. Us continueu picant la cara contra els totxos. Us mantindrem sotmeses per sempre". Youtube Shorts i TikTok. Aquestes dues plataformes són pólvora per al discurs masclosferaa. Segons un estudi de l’ANY 2024 de la Dublin City University, després d’uns 23 minuts de visualització, els algoritmes de TikTok i YouTube Shorts es converteixen en màquines expenedores de continguts misògins i de manfluencers (prescriptors antifeministes).

El més llegit