Europa busca anar "més enllà de les beques" per captar talent dels EUA

El descontentament dels científics nord-americans amb les polítiques de Donald Trump no fa més que augmentar. La imposició d’aranzels a tots els productes importats als Estats Units, entre els quals s’inclouen materials essencials per a la investigació, ha enfurismat encara més una comunitat acadèmica que des de fa setmanes està patint dràstiques retallades en les subvencions, així com censura en totes aquelles investigacions relacionades amb la perspectiva de gènere, la diversitat o la lluita climàtica. Des d’Europa es parla d’"aprofitar l’oportunitat" per captar els científics descontents amb Trump. Segons va explicar Ekaterina Zaharieva, màxima responsable de les polítiques científiques de la Unió Europea, els Vint-i-set se centren ara a estudiar estratègies més enllà de les beques per atraure aquests investigadors. Segons va avançar Zaharieva en una entrevista amb la revista Nature, les institucions europees estan molt interessades a convertir-se en un focus global d’atracció del talent científic, inclòs el dels Estats Units, i per a això ja s’estan desplegant diversos programes de beques competitives. Per exemple, el programa de beques Marie Skłodowska-Curie per a investigadors que estiguin començant la seva carrera. Ben aviat també s’espera el desplegament del programa Choose Europe, que, segons apunta aquesta diplomàtica, també estarà centrat a oferir una plaça permanent a "els millors joves investigadors". Paral·lelament, afegeix Zaharieva, el Consell Europeu d’Investigació està treballant per crear un programa específic de càtedres acadèmiques per als millors científics i per ampliar altres programes de càtedres de l’Espai Europeu d’Investigació. Per a això es preveu una inversió d’entre 150 i 170 milions d’euros. No perdre "temps i diners" Però aquestes no són les úniques mesures que ara mateix té sobre la taula Europa. Perquè, tal com reconeix Zaharieva, "tot i que Europa tingui un programa de beques, si no és un bon lloc per investigar els científics no vindran". "És important brindar-los les condicions adequades, però també necessiten sentir-se lliures per investigar", va declarar la màxima responsable europea dels programes d’investigació. En aquest sentit, la diplomàtica va parlar de mesures com, per exemple, simplificar els visats i agilitzar la burocràcia tant per sol·licitar aquestes beques com per acreditar l’avenç de la investigació. En aquest sentit, va anunciar l’inici de projectes pilot per simplificar al màxim la presentació de projectes perquè els científics no perdin tant "temps i diners". Com ja va explicar EL PERIÓDICO fa uns dies, 10 països de la UE, entre els quals Espanya, van enviar una carta a Zaharieva demanant "més fons específics" i més "accions concretes" per poder captar tots aquells "talents científics que estiguin patint interferències en la investigació i retallades de finançament". En la missiva es parla d’aquest fenomen com una "oportunitat" per assegurar l’"autonomia estratègica d’Europa". També es reclama organitzar de forma urgent "una cimera d’alt nivell" per coordinar aquesta estratègia conjunta amb tots els ministres de Ciència dels Vint-i-set. Aquesta cimera tindrà lloc previsiblement el 23 de maig. Allà les institucions europees debatran una resposta coordinada. En aquesta línia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha sol·licitat al Consell Europeu d’Investigació (ERC) que dupliqui d’un a dos milions d’euros la seva pròxima convocatòria de beques avançades que s’obrirà, el maig del 2025, i per a les futures convocatòries del 2026 i 2027. Aquest anar més enllà de les beques s’alinea amb moltes veus de la comunitat científica, que avisen que atraure talent no depèn sols de les beques, sinó d’altres factors, com els sous, les facilitats administratives, les infraestructures d’investigació i l’estabilitat. Segons apuntava Francisco Marcellán, vocal de la junta de govern de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), en una entrevista amb aquest diari, el fet d’oferir beques puntuals d’entre tres i cinc anys de durada fa que molts investigadors temin perdre l’estabilitat.

Europa busca anar "més enllà de les beques" per captar talent dels EUA

Brussel·les treballa per crear "les condicions adequades" per temptar els científics, incloent-hi la simplificació de visats i burocràcia.

El més llegit