Llum verda a un centre per liderar la producció de semiconductors

El desembre del 2023, Pedro Sánchez i el llavors president Pere Aragonès van pactar impulsar el projecte InnoFAB amb la idea que Catalunya comptés amb un centre tecnològic de producció de xips, una aposta estratègica amb una inversió que havia de ser de 300 milions d’euros. Les eleccions catalanes del 2024, però, van deixar en suspens el projecte que ara desencalla el Govern de Salvador Illa. Segons la informació que ha pogut obtenir EL PERIÓDICO, el Consell Executiu d’aquest dimarts donarà llum verda a la creació del Centre de Recerca de Semiconductors. Es tracta d’una infraestructura d’avantguarda que convertirà Catalunya en hub europeu i actor clau en el desenvolupament de semiconductors avançats. L’equipament tindrà una sala blanca d’última generació de 2.000 metres quadrats per al disseny i preproducció de xips de materials avançats; és a dir, els que fan servir materials alternatius al silici i que tenen aplicacions indispensables en sectors com per exemple l’electrònica, l’energia i la salut. Impulsat per la Conselleria d’Economia i Finances sota el guiatge del Departament de Recerca i Universitats, l’InnoFAB tindrà una inversió total de 400 milions d’euros, cent més dels que s’havien previst en el pla inicial, i arrencarà aquest mateix any amb una aportació de 3,5 milions. Una vegada el Govern ho aprovi aquest dimarts, es posarà en marxa la licitació del projecte d’enginyeria. José Antonio Garrido, investigador ICREA de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), centre reconegut internacionalment per la investigació que porta a terme en materials avançats i membre destacat del programa europeu Graphene Flagship, serà el coordinador del grup de treball interdepartamental que es cuidarà d’impulsar el desplegament del projecte. El centre estarà emplaçat al costat del sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, i comptarà amb 200 treballadors. L’acord del Consell Executiu també preveu la creació d’una nova entitat pública de la Generalitat que assumirà l’execució i gestió del projecte, així com la titularitat del centre i dels terrenys on s’ubicarà. Inicialment la previsió és que les obres durin dos anys. Referent en ciència Aquest projecte s’emmarca en l’estratègia del Govern per convertir Catalunya en un referent en ciència i al mateix temps en el projecte Trident Innovador, que pretén situar Catalunya com a agent clau per reforçar la sobirania tecnològica europea. El nou centre actuarà com a pol d’atracció per al sector de les deep tech, afavorirà la creació d’ocupació científica i tècnica altament qualificada i consolidarà Catalunya com a hub europeu en semiconductors. Així mateix, l’Executiu català considera que reforçarà la transferència de coneixement des dels centres d’investigació cap al mercat. Així, el centre oferirà un entorn únic per a empreses emergents i empreses en l’àmbit dels semiconductors de manera que puguin potenciar les seves capacitats de fabricació i accelerar noves solucions i productes. Gràcies al pla esmentat, aquestes empreses podran acudir al centre per dissenyar prototips i primeres versions de xips que, més endavant, es podran convertir en produccions en sèrie. Per a la fabricació d’aquests xips és imprescindible una sala blanca, és a dir, un espai amb condicions específiques, un estricte control de les partícules contaminants i una higiene supervisada al detall. L’InnoFAB s’emmarca dins del Perte Chip i de l’European Chips Act, dues iniciatives europees que pretenen reforçar l’autonomia tecnològica del continent. El projecte comptarà amb finançament europeu a través dels fons de la Unió Europea Next Generation. La voluntat de Catalunya de ser referent en el sector dels semiconductors i els xips avançats no és banal i ve de lluny. Els xips són petites peces de material semiconductor que poden tenir múltiples aplicacions: per a vehicles elèctrics i carregadors, solucions d’energia renovable, ordinadors, mòbils, satèl·lits, centres de dades, superordinadors o intel·ligència artificial. Són, doncs, components clau per a molts sectors, i l’hegemonia la tenen la Xina i els Estats Units. Quan hi ha hagut crisi per falta d’aquests materials, degut en bona mesura a l’augment desmesurat de la demanda per l’ús que se’n fa en molts àmbits, Europa ha patit. Recordem, a Espanya, els ertos a Seat per falta de semiconductors. Per això ja el 2021 la UE es va marcar el propòsit de reduir la dependència d’aquests dos països, un propòsit que avui, en plena guerra comercial oberta per Trump, resulta més necessari que mai. El pla Digital Compass de la UE espera que per al 2030 els Vint-i-set puguin produir semiconductors més potents que no pas els produïts per líders del sector.

Llum verda a un centre per liderar la producció de semiconductors

El projecte InnoFAB, amb una inversió de 400 milions d’euros, tindrà una sala blanca per a la preproducció de xips. La infraestructura és clau perquè la UE tingui autonomia tecnològica.

El més llegit