Planificar les sequeres

Deien els nostres savis avis que era quan plovia que s’havien de planificar les sequeres. Avui, si volem mantenir aquesta saviesa, hem de mirar l’indicador a la pantalla de la tele, el dels embassaments. I hem de concloure que sí, que el futur es planifica amb un nivell prou alt de les conques. Perquè hi ha una cosa que tenim clara: que tindrem una propera sequera i que molt possiblement serà pitjor que l’anterior, perquè és evident que estem vivint un canvi climàtic que portarà variacions en els règims de pluja, més espaiats, alhora que més intensos. Però la nostra relació amb l’aigua ve de molt lluny. Ja diuen que és on va aparèixer la vida, i al llarg d’aquesta relació hem tingut diferents episodis als quals hem anat fent front de manera satisfactòria... de moment. La pregunta del milió sembla, doncs, que és si tot plegat continuarà i com assegurar-ho. Si mirem enrere, hi ha hagut moments en què diferents civilitzacions han hagut de modificar la seva relació amb l’aigua, han hagut de canviar el seu paradigma, perquè s’han trobat amb un problema que amb les eines anteriors no podien resoldre, i han hagut de definir noves estratègies per aprofitar millor un recurs que manté una quantitat similar al llarg de la història, mentre que el nombre de sapiens va creixent de manera exponencial. En aquest sentit, hi ha prou experts que ens anuncien que si volem fer front als nous reptes, haurem de canviar de nou el paradigma. Alguns, recordant anteriors canvis, ja parlen d’Aigua 4.0. Quins seran aquests canvis, ja no desperta tant consens. Mentre alguns fan èmfasi a augmentar l’oferta, d’altres el fixen en la reducció de la demanda. Però no sembla difícil suposar que, atesa la complexitat del problema, no hi haurà una solució única (¡i màgica!) sinó que serà una combinació de diferents mesures les que ens han de permetre afrontar el futur amb garanties. La primera de les constatacions és que la gestió de l’aigua no es pot abordar de forma aïllada. L’aigua està tant implicada en les nostres vides, que s’ha de considerar de forma integrada, per exemple amb l’energia, l’alimentació o, com diu en el seu darrer llibre el professor Olsson, un dels savis que ho estudia, també haurem de repensar l’estil de vida. A continuació, és clar que hem de considerar el cicle de l’aigua d’una forma molt més integral que l’actual. S’ha de treballar i planificar des dels diferents usos que en fem, perquè l’aigua és un vector econòmic imprescindible per a l’activitat humana, sense oblidar que l’aigua no és només un recurs, també és un element amb la seva dinàmica pròpia, que haurem d’intentar respectar al màxim. I això, ¿com es fa? Com en tots els canvis de paradigma, caldrà una interacció entre diferents elements. D’una banda, la consciència social del problema. Amagar-lo no ajudarà la seva solució, com tampoc una postura catastrofista que sigui paralitzant. D’altra banda, els canvis de paradigma en l’aigua han vingut associats a canvis de tecnologia, i no sembla que aquests siguin diferents. I, finalment, cal veure com evolucionen les eines de gestió, incloent les normatives i les econòmiques. I tot això pensant en el futur, sense oblidar el present més immediat. El que està ben clar és que no podem perdre el temps. Algunes d’aquests actuacions requereixen un període d’implementació i la propera sequera... és un dia més a prop.

Planificar les sequeres

Cal canviar el paradigma sobre l’aigua

El més llegit