Les pluges abundants treuen els aqüífers catalans de l’uci

El furor per la pujada dels embassaments –ja van camí del 63%– va centrar tota l’atenció el març passat, després de les abundants pluges primaverals. La web de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que ofereix informació en temps real, va arribar a col·lapsar durant el cap de setmana de més precipitacions. Però hi ha també un altre recurs vital que no ha tingut el protagonisme dels pantans: els aqüífers. La terra amaga reserves d’aigua que durant segles han subministrat aquest recurs a la humanitat i que són una font imprescindible per a més de la meitat dels municipis de les conques internes. Algunes d’aquestes masses d’aigua subterrània, tradicionalment més resistents que rius i embassaments, van baixar perillosament de cota durant els pitjors moments de la crisi hídrica a Catalunya. Però ara s’estan recuperant fins a arribar, en alguns casos, a valors d’abans de la sequera. La millora no és tan immediata com la dels pantans, que s’omplen poques hores després que l’aigua caigui del cel, però ja s’evidencia en les dades que maneja l’ACA. «Els aqüífers són clau, sobretot en l’àmbit local, perquè condicionen la disponibilitat d’aigua en una part important de Catalunya», contextualitza Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA. D’una banda, estan els dipòsits de localitats petites, com passa en certes àrees pirinenques, que proveeixen, a través de pous, pobles concrets que no estan connectats a la xarxa d’aigua. I, d’altra banda, els grans aqüífers de què depenen més municipis. En aquest segon grup es troben quatre masses d’aigua: Vall Baixa i delta de la Tordera (a la Selva i el Maresme), delta del Llobregat (al Baix Llobregat i Barcelonès), Carme-Capellades (a l’Anoia) i Fluvià-Muga (a l’Alt Empordà). En el dia d’avui es pot afirmar que aquests quatre profunds brolladors han sortit de l’uci. Aquest escenari favorable redueix de manera considerable el risc de salinització, un problema recurrent per a aquests reservoris d’aigua i que passa quan l’aigua del mar s’hi introdueix. En concret, l’aqüífer de la Tordera, que va experimentar descensos el 2021, 2022 i 2023, s’acosta al que els experts cataloguen com «nivells alts». Va arribar a estar per sota del nivell del mar, però ara se situa bastant per sobre d’aquest llindar de risc. «Les sorres d’aquest riu afavoreixen una infiltració ràpida i per aquesta raó es pot observar una millora tan visible», explica Velasco, que també recorda que la dessalinitzadora de Blanes permet reduir usos de l’aqüífer i alleujar aquest pulmó d’aigua invisible. Paradoxa del Llobregat Quant al del delta del Llobregat, el panorama no és tan positiu. És veritat que s’ha recuperat la cota -6,4 metres sobre el nivell del mar i la consigna és anar pujant fins a tornar a registres que depassin l’altitud del mar. Però la restauració està sent més «difícil», en paraules de Velasco. ¿Per què? «Perquè els sediments formats per argiles que es dipositen en el fons del riu impermeabilitzen el curs i compliquen la infiltració de l’aigua», assenyala l’expert. A això, s’hi ha d’afegir la intensa urbanització de la zona: com que hi ha molt ciment als voltants i poques àrees naturals, no es facilita que l’aigua entri per altres punts. «Perquè l’aqüífer es recarregui de manera potent, ha de ploure molt, així els sediments són arrossegats i la terra pot absorbir l’aigua», afirma Velasco. A més, a l’hora d’examinar el cas d’aquesta massa d’aigua, cal esmentar una paradoxa. Quan plou amb intensitat, que és quan en teoria, poc o molt, s’hauria de recarregar l’aqüífer, l’aigua del riu s’enterboleix i és més complex tractar-la. Llavors, les potabilitzadores de la zona capten més aigua de l’aqüífer, perquè no poden sanejar la del riu, massa llotosa. Per tant, quan plou, s’extreu més aigua del compte del subsol per compensar la que no es pot extreure del riu per la qualitat precària. Aquest fet explica que al gràfic es reflecteixi un lleu descens en les últimes setmanes. Dues de les comarques que han patit pel mal estat quantitatiu de les aigües subterrànies són l’Anoia i l’Alt Empordà. «L’aqüífer Fluvià-Muga, que va provocar l’entrada en emergència de diversos municipis, ha evolucionat molt bé els últims dies gràcies a les crescudes del riu Muga i, com que el sistema de recàrrega és més lent que el de l’embassament, continuarà millorant durant les següents setmanes», sosté Velasco. En el cas de l’Anoia, l’aqüífer Carme-Capelladas és el que més malmès va quedar durant les fases més severes de l’escassetat de pluges. «Aquest és un aqüífer declarat com sobreexplotat», explica el directiu de l’ACA. En les últimes setmanes, també s’evidencia la seva recuperació, però existeix un pla perquè diverses localitats que depenen d’aquesta massa d’aigua es connectin a la xarxa d’aigua de l’empresa pública de proveïment Ter-Llobregat. D’aquesta manera, podran rebre aigua dels embassaments, aigua regenerada i aigua dessalinitzada i deixaran d’estar condicionats per l’estat d’aquest aqüífer, que alhora es podrà tractar de gestionar perquè deixi d’estar sobreexplotat. De fet, Velasco admet que la sobreexplotació és una amenaça que amenaça diversos aqüífers. ¿I què passarà a partir d’ara, que la sequera remet (a l’espera de l’aixecament de les restriccions encara vigents per part del Govern), amb aquestes grans bosses d’aigua sota terra? Des de l’ACA asseguren que es continuaran utilitzant per part de subministradores d’aigua i indústries. Però també és cert que es busquen fórmules per garantir-ne la supervivència, com per exemple la recàrrega a través de fonts alternatives com l’aigua regenerada.

Les pluges abundants treuen els aqüífers catalans de l’uci

Aquestes reserves d’aigua subterrània, que són una font imprescindible per a més de la meitat dels municipis de les conques internes, s’estan recuperant fins a haver arribat, en alguns casos, a nivells d’abans de la sequera

El més llegit